Canvis

sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:  
El gòtic se diferencià de l'[[art romànic]] en que buscava crear les sues pròpies obres, deixant de mirar a Roma. Les estructures arquitectòniques seguien sent com les romàniques pero el llenguage visual volia transmetre confiança i riquea per mig de l'elegància, el luxe i les llínies estilisades. El terme "gòtic", referit a l'[[art]], es començà a usar en el sigle XV per a descriure en un principi un estil arquitectònic usat fins llavors i considerat [[bàrbar]], del [[poble got]] que destruí l'arquitectura i l'art de l'[[Imperi Romà]]. En contraposició, crearien el mot "[[renaiximent]]" per a descriure el resurgir de l'estil clàssic romà.<ref name=art/>
 
El gòtic se diferencià de l'[[art romànic]] en que buscava crear les sues pròpies obres, deixant de mirar a Roma. Les estructures arquitectòniques seguien sent com les romàniques pero el llenguage visual volia transmetre confiança i riquea per mig de l'elegància, el luxe i les llínies estilisades. El terme "gòtic", referit a l'[[art]], es començà a usar en el sigle XV per a descriure en un principi un estil arquitectònic usat fins llavors i considerat [[bàrbar]], del [[poble got]] que destruí l'arquitectura i l'art de l'[[Imperi Romà]]. En contraposició, crearien el mot "[[renaiximent]]" per a descriure el resurgir de l'estil clàssic romà.<ref name=art/>
   −
En l'[[Illa de França]] es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, en el [[sigle XIII]], el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel [[Sacre Imperi Romà Germànic]], [[Anglaterra]], els regnes de la [[península Ibèrica]] i de manera més autòctona pels territoris que actualment conformen [[Itàlia]].
+
En l'[[Illa de França]] es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, en el [[sigle XIII]], el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel [[Sacre Imperi Romà Germànic]], [[Anglaterra]], els regnes de la [[península Ibèrica]] i de manera més autòctona pels territoris que actualment conformen [[Itàlia]].  
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
36 054

edicions