Canvis

11 bytes eliminats ,  00:23 6 gin 2010
sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:  
És vicepresident i editor del diari digital [[Libertad Digital]], director i presentador del programa [[Es la Mañana de Federico]] de la cadena [[esRadio]], columniste del diari [[El Mundo]] i columniste i director de la revista [[La ilustración liberal]]. Fins el [[10 de juliol]] de [[2009]] va ser director i presentador del programa [[La Mañana]] en la Cadena [[COPE]].
 
És vicepresident i editor del diari digital [[Libertad Digital]], director i presentador del programa [[Es la Mañana de Federico]] de la cadena [[esRadio]], columniste del diari [[El Mundo]] i columniste i director de la revista [[La ilustración liberal]]. Fins el [[10 de juliol]] de [[2009]] va ser director i presentador del programa [[La Mañana]] en la Cadena [[COPE]].
   −
El seu estil sol ser utilisant l'ironia i la sàtira i siguent crític en el poder [[polític]] siga del color que siga, es a dir, en independència política.
+
El seu estil sol ser utilisant l'ironia i la sàtira i sent crític en el poder [[polític]] siga del color que siga, es a dir, en independència política.
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
 
=== Joventut ===
 
=== Joventut ===
De pare sabater, de mare mestra i nét de mestres, Federico Jiménez Losantos és el major de tres germans. Als deu anys guanyà una beca [[rural]] que va conservar durant tots els seus estudis, gràcies a la qual estudià en l'Institut d'Ensenyança Mija i en el colege Sant Pablo de [[Terol]] (on va tindre com a professor al [[cantautor]] i, posteriorment, polític [[José Antonio Labordeta]] i al [[dramaturc]] [[José Sanchis Sinisterra]]). Als setze anys va escriure els seus primers relats i poemes.
+
De pare sabater, de mare mestra i net de mestres, Federico Jiménez Losantos és el major de tres germans. Als deu anys guanyà una beca [[rural]] que va conservar durant tots els seus estudis, gràcies a la qual estudià en l'Institut d'Ensenyança Mija i en el colege Sant Pablo de [[Terol]] (on va tindre com a professor al [[cantautor]] i, posteriorment, polític [[José Antonio Labordeta]] i al [[dramaturc]] [[José Sanchis Sinisterra]]). Als setze anys va escriure els seus primers relats i poemes.
   −
Va estudiar [[Filosofia]] i [[Lletres]] en [[Saragossa]] i en [[1971]] es traslladà per a cursar l'espcialitat de [[Filologia Espanyola]] en l'[[Universitat de Barcelona]]. Se va llicenciar en una tesis sobre les acotacions sobre els [[esperpents]] de [[Ramón María del Valle-Inclán|Valle-Inclán]], dirigida per [[Joaquín Marco]]. El tribunal presidit per [[José Manuel Blecua]] li va otorgar un excelent per unanimitat.
+
Va estudiar [[Filosofia]] i [[Lletres]] en [[Saragossa]] i en [[1971]] es traslladà per a cursar l'especialitat de [[Filologia Espanyola]] en l'[[Universitat de Barcelona]]. Se va llicenciar en una tesis sobre les acotacions sobre els [[esperpents]] de [[Ramón María del Valle-Inclán|Valle-Inclán]], dirigida per [[Joaquín Marco]]. El tribunal presidit per [[José Manuel Blecua]] li va otorgar un excelent per unanimitat.
    
Va estudiar [[Psicoanàlisis]] en [[Óscar Masotta]] i va ser un dels fundadors de la [[Biblioteca Freudiana de Barcelona]] aixina com de l'universitària ''Revista de Lliteratura''. En [[giner]] de [[1978]] va fundar i va dirigir junt ad [[Alberto Cardín]] la revista sobre pensament de filosofia, política, lliteratura i psicoanàlisis ''Diwan'', considerada pel diari [[El País]] com la ''revista cultural mes important, oberta i viva del moment.''
 
Va estudiar [[Psicoanàlisis]] en [[Óscar Masotta]] i va ser un dels fundadors de la [[Biblioteca Freudiana de Barcelona]] aixina com de l'universitària ''Revista de Lliteratura''. En [[giner]] de [[1978]] va fundar i va dirigir junt ad [[Alberto Cardín]] la revista sobre pensament de filosofia, política, lliteratura i psicoanàlisis ''Diwan'', considerada pel diari [[El País]] com la ''revista cultural mes important, oberta i viva del moment.''
Llínea 17: Llínea 17:  
Durant el [[Francisco Franco|franquisme]] milità en algunes organisacions clandestines [[comunistes]] i [[maoistes]] com [[Bandera Roja]], d'ideologia maoista, i el [[Partit Socialiste Unificat de Catalunya]] (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics ([[Grupo de trama]]) d'[[extrema esquerra]] fins que va moderar les seues posicions a finals dels anys 70, quan va fer un viage a la [[China]] comunista en [[1979]] i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.
 
Durant el [[Francisco Franco|franquisme]] milità en algunes organisacions clandestines [[comunistes]] i [[maoistes]] com [[Bandera Roja]], d'ideologia maoista, i el [[Partit Socialiste Unificat de Catalunya]] (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics ([[Grupo de trama]]) d'[[extrema esquerra]] fins que va moderar les seues posicions a finals dels anys 70, quan va fer un viage a la [[China]] comunista en [[1979]] i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.
   −
Ya en la [[Transició]] entrà a militar en el [[Partit Socialiste d'Aragó]] (pertanyent a l'antiga [[Federació de Partits Socialistes]] i fora de l'òrbita del [[PSOE]]), i que tot feya indicar que s'anava a presentar com a primer candidat a les [[eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980]] per este partit, pero va rebre l'oposició del [[PSOE]] i del [[Partit Socialiste Andalús]], finalment presentant-se per este últim. El seu discurs se basava en la defensa dels drets llingüístics i culturals de [[Catalunya]] contra l'imposició del [[Idioma català|català]] front al [[Idioma castellà|castellà]] i a favor dels drets cívics i culturals de tots els espanyols inmigrants, al seu juí, insuficientment defenguts pel [[PSC-PSOE]] i [[PCE-PSUC]] (segons ell, influenciats pel nacionalisme català). El [[Partit Socialista Andalús|PSA]] obtingué dos escans en el [[Parlament de Catalunya]], siguent els seus dos parlamentaris els únics que parlaven en castellà de tot el parlament. El fet d'haver-se presentat en la candidatura del [[Partit Socialiste d'Aragó|PSA]], lo va portar a enfrontaments contra [[Alberto Cardín]], director de la revista ''Diwan'', ya que ell sempre havia defengut l'independència política de la revista, provocant aixina que deixara de colaborar en el diari [[El País]] i passara a fer-ho en [[Diario 16]], acompanyat de [[Fernando Sánchez Dragó]]. El diari dirigit per [[Pedro J. Ramírez]] publica el [[25 de giner]] de [[1981]] el [[Manifest dels 2.300]], en favor dels drets llingüístics en [[Catalunya]] entre el castellà i el català.
+
Ya en la [[Transició]] entrà a militar en el [[Partit Socialiste d'Aragó]] (pertanyent a l'antiga [[Federació de Partits Socialistes]] i fora de l'òrbita del [[PSOE]]), i que tot feya indicar que s'anava a presentar com a primer candidat a les [[eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980]] per este partit, pero va rebre l'oposició del [[PSOE]] i del [[Partit Socialiste Andalús]], finalment presentant-se per este últim. El seu discurs se basava en la defensa dels drets llingüístics i culturals de [[Catalunya]] contra l'imposició del [[Idioma català|català]] front al [[Idioma castellà|castellà]] i a favor dels drets cívics i culturals de tots els espanyols immigrants, al seu juí, insuficientment defesos pel [[PSC-PSOE]] i [[PCE-PSUC]] (segons ell, influenciats pel nacionalisme català). El [[Partit Socialista Andalús|PSA]] obtingué dos escans en el [[Parlament de Catalunya]], sent els seus dos parlamentaris els únics que parlaven en castellà de tot el parlament. El fet d'haver-se presentat en la candidatura del [[Partit Socialiste d'Aragó|PSA]], lo va portar a enfrontaments contra [[Alberto Cardín]], director de la revista ''Diwan'', ya que ell sempre havia defés l'independència política de la revista, provocant aixina que deixara de colaborar en el diari [[El País]] i passara a fer-ho en [[Diario 16]], acompanyat de [[Fernando Sánchez Dragó]]. El diari dirigit per [[Pedro J. Ramírez]] publica el [[25 de giner]] de [[1981]] el [[Manifest dels 2.300]], en favor dels drets llingüístics en [[Catalunya]] entre el castellà i el català.
   −
Poc temps després, el [[21 de maig]] de 1981, va ser seqüestrar pel grup terroriste català [[Terra Lliure]] (que no anuncià la seua existència fins el [[24 de juny]]) i va ser lliberat el mateix dia, havent rebut ans un tir en el genoll. Arraïl d'açò va abandonar Catalunya junt ad atres firmants del [[Manifest dels 2.300]]. La condena de tots els polítics ad este succés va ser unànime i rebujant la forma d'actuar de [[Terra Lliure]].
+
Poc temps després, el [[21 de maig]] de 1981, va ser seqüestrar pel grup terroriste català [[Terra Lliure]] (que no anuncià la seua existència fins el [[24 de juny]]) i va ser lliberat el mateix dia, havent rebut ans un tir en el genoll. Arraïl d'açò va abandonar Catalunya junt ad atres firmants del [[Manifest dels 2.300]]. La condena de tots els polítics ad este succés va ser unànim i rebujant la forma d'actuar de [[Terra Lliure]].
    
=== ABC i Antena 3 Ràdio ===
 
=== ABC i Antena 3 Ràdio ===
En [[1982]] se va establir en [[Madrit]] i passà de colaborar en [[El País]] a fer-ho en [[Diario 16]], labor que simultanejava en les seues classes de Lliteratura en l'institut Lope de Vega. L'any següent va ser nombrat cap d'opinió del diari i també passà a colaborar en la revista [[Cambio 16]]. En [[1987]] va fichar com a columniste de l'''ABC''. A principis dels anys noranta començà a colaborar en l'emissora [[Antena 3 Ràdio|Antena 3]], en el programa d'[[Antonio Herrero]] ''El primero de la mañana'' i en la [[COPE|Cadena COPE]] en el programa ''Protagonistas'' en Luis del Olmo. Va ser contertuli fix en el programa de [[José Luis Balbín]] ''Hora cero'' i comentarista polític de [[Luis Herrero]] en l'informatiu d'[[Antena 3 Televisió]].
+
En [[1982]] se va establir en [[Madrit]] i passà de colaborar en [[El País]] a fer-ho en [[Diario 16]], llabor que simultanejava en les seues classes de Lliteratura en l'institut Lope de Vega. L'any següent va ser nombrat cap d'opinió del diari i també passà a colaborar en la revista [[Cambio 16]]. En [[1987]] va fichar com a columniste de l'''ABC''. A principis dels anys noranta començà a colaborar en l'emissora [[Antena 3 Ràdio|Antena 3]], en el programa d'[[Antonio Herrero]] ''El primero de la mañana'' i en la [[COPE|Cadena COPE]] en el programa ''Protagonistas'' en Luis del Olmo. Va ser contertuli fix en el programa de [[José Luis Balbín]] ''Hora cero'' i comentarista polític de [[Luis Herrero]] en l'informatiu d'[[Antena 3 Televisió]].
    
[[Image:Federico_jimenez_losantos_ld.jpg|thumb|rigt|200px|Federico Jiménez Losantos en esRadio]]   
 
[[Image:Federico_jimenez_losantos_ld.jpg|thumb|rigt|200px|Federico Jiménez Losantos en esRadio]]   
Llínea 30: Llínea 30:  
[[Image:EsRadio.jpg‎|thumb|right|300px|Logo d'esRadio]]
 
[[Image:EsRadio.jpg‎|thumb|right|300px|Logo d'esRadio]]
 
=== EsRadio ===
 
=== EsRadio ===
Des del 7 de setembre del 2009, dençà que varen escomençar les emissions d'esRadio a través del 99.1 FM de Madrit i a través de quarantaú emissores associades per diversos punts d'[[Espanya]], dirigix el prgrama [[Es la mañana de Federico]] esta vegada des de les 7 del matí fins l'1 del migdia. S'espera que quan mes vaja passant el temps mes emissores s'associaran ad esta nova emissora.
+
Des del 7 de setembre del 2009, dençà que varen escomençar les emissions d'esRadio a través del 99.1 FM de Madrit i a través de quarantaú emissores associades per diversos punts d'[[Espanya]], dirigix el programa [[Es la mañana de Federico]] esta vegada des de les 7 del matí fins l'1 del migdia. S'espera que quan mes vaja passant el temps mes emissores s'associaran ad esta nova emissora.
    
== Estil periodístic i ideologia ==
 
== Estil periodístic i ideologia ==
 
Jiménez Losantos sol fer us d'un estil irònic i crític, en independència política. Es definix com a lliberal i té defensors i detractors igualment acèrrims. Els seus defensors argumenten que és l'únic periodiste en independència política, ya que critica tant a l'esquerra del PSOE  
 
Jiménez Losantos sol fer us d'un estil irònic i crític, en independència política. Es definix com a lliberal i té defensors i detractors igualment acèrrims. Els seus defensors argumenten que és l'únic periodiste en independència política, ya que critica tant a l'esquerra del PSOE  
com a la dreta del PP. Els seus detractors argumenten que lo que Jiménez Losantos definix com a lliberal en realitat és l'extrema dreta de la que Jiménez Losantos actuaria com a portaveu. Una de les seues veus mes crítica la té en el [[catalanisme]] o nacionalisme català i en la figura de l'expresident d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] [[Josep-Lluís Carod-Rovira]] nomenat per ell en el malnom de ''Rovireche'' i al president del mateix partit [[Joan Puigcercós]]. És també u dels numerossos peridistes que posen en dubte l'investigació judicial dels [[atentats de l'11-M]], indicant clarament un intent de la busca de la veritat sobre l'investigació de les bombes esclatades en els trens de cercanies aquell matí d'un [[11 de març]] de [[2004]]. També és contrari a l'intent de negociació del Govern espanyol en la banda terrorista [[ETA]]. També ha segut condenat a pagar una multa de 60.000 euros a Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós per expressions referides als dos, després d'haver segut estimat el recurs de cassació per haver segut desestimada la demanda en [[primera instància]], durant els dies 12,13,14,15 de juny i 1 de juliol de 2006 en [[La Mañana]]:
+
com a la dreta del PP. Els seus detractors argumenten que lo que Jiménez Losantos definix com a lliberal en realitat és l'extrema dreta de la que Jiménez Losantos actuaria com a portaveu. Una de les seues veus mes crítica la té en el [[catalanisme]] o nacionalisme català i en la figura de l'expresident d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] [[Josep-Lluís Carod-Rovira]] nomenat per ell en el malnom de ''Rovireche'' i al president del mateix partit [[Joan Puigcercós]]. És també u dels numerosos peridistes que posen en dubte l'investigació judicial dels [[atentats de l'11-M]], indicant clarament un intent de la busca de la veritat sobre l'investigació de les bombes esclatades en els trens de rodalies aquell matí d'un [[11 de març]] de [[2004]]. També és contrari a l'intent de negociació del Govern espanyol en la banda terrorista [[ETA]]. També ha segut condenat a pagar una multa de 60.000 euros a Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós per expressions referides als dos, després d'haver segut estimat el recurs de cassació per haver segut desestimada la demanda en [[primera instància]], durant els dies 12,13,14,15 de juny i 1 de juliol de 2006 en [[La Mañana]]:
 
{{cita|La demandada no niega las expresiones denunciadas, que se transcriben en el escrito de demanda. No obstante esto, para una mejor claridad expositiva, es necesario indicar que después de escuchar el CD aportado, resulta que, de forma general, el periodista demandado equipara a los demandantes con la organización terrorista ETA. Califica a ERC de «el partido separatista aliado de la ETA. El que pactó en Perpiñán con la ETA que los etarras pusieran coches bomba, por ejemplo, que asesinaran a gente de toda España menos en Cataluña», «pistoleros no arrepentidos», «... y otros el tiro en la nuca». Dice: «hay mucha gente que ignora que ERC es un partido siempre violento, siempre golpista»; «un partido paranoico, parecido al fascismo»; «en Cataluña los terroristas mandan». También califica a sus miembros de «majaderos» y «mandrias».}}
 
{{cita|La demandada no niega las expresiones denunciadas, que se transcriben en el escrito de demanda. No obstante esto, para una mejor claridad expositiva, es necesario indicar que después de escuchar el CD aportado, resulta que, de forma general, el periodista demandado equipara a los demandantes con la organización terrorista ETA. Califica a ERC de «el partido separatista aliado de la ETA. El que pactó en Perpiñán con la ETA que los etarras pusieran coches bomba, por ejemplo, que asesinaran a gente de toda España menos en Cataluña», «pistoleros no arrepentidos», «... y otros el tiro en la nuca». Dice: «hay mucha gente que ignora que ERC es un partido siempre violento, siempre golpista»; «un partido paranoico, parecido al fascismo»; «en Cataluña los terroristas mandan». También califica a sus miembros de «majaderos» y «mandrias».}}