1821
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El '''Consulat del Mar''' fon una institució jurídic-mercantil [[medieval]] formada per un ''Prior'' i diversos ''cònsuls'' la jurisdicció del qual era semblant als actuals tribunals mercantils. L'orige de la institució és mediterràneu, sent el primer el de [[Trani]] ([[Itàlia]]), de 1063, estenent-se la institució ràpidament a [[Pisa]], [[Messina]], [[Chipre]], [[Constantinopla]], [[Venècia]], [[Montpeller]], [[Valéncia]] (1283), [[Mallorca]] (1343), [[Barcelona]] (1347), [[Perpinyà]] i [[Malta]] (sigle XVII).<ref name=enci>Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona (1957)</ref> Actualment hi ha un ''Consolat del mar de Barcelona'' que és part de la [[Cambra de Comerç]] de [[Barcelona]], la missió del qual és arbitrar en conflictes de caràcter mercantil:{{cita| artícul 1. El Consolat de Mar<br />
El '''Consulat del Mar''' fon una institució jurídic-mercantil [[medieval]] formada per un ''Prior'' i diversos ''cònsuls'' la jurisdicció del qual era semblant als actuals tribunals mercantils. L'orige de la institució és mediterràneu, sent el primer el de [[Trani]] ([[Itàlia]]), de 1063, estenent-se la institució ràpidament a [[Pisa]], [[Messina]], [[Chipre]], [[Constantinopla]], [[Venècia]], [[Montpeller]], [[Valéncia]] (1283), [[Mallorca]] (1343), [[Barcelona]] (1347), [[Perpinyà]] i [[Malta]] (sigle XVII).<ref name=enci>Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona (1957)</ref> Actualment hi ha un ''Consolat del mar de Barcelona'' que és part de la [[Cambra de Comerç]] de [[Barcelona]], la missió del qual és arbitrar en conflictes de caràcter mercantil:{{cita| artícul 1. El Consolat de Mar<br />
En les controvèrsies i desavinencies de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}
En les controvèrsies i desavenències de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}
No s'ha de confondre, com fan molts autors, el ''Consulat del mar'' com a institució, en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com ''Lliure del consulat de Mar''.
No s'ha de confondre, com fan molts autors, el ''Consulat del mar'' com a institució, en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com ''Lliure del consulat de Mar'' o el edifici a on se reunia el Consulat.
== Antecedents ==
== Antecedents ==
*La ruta d'Occident (fins a [[Bruges]]) des d'on es distribuïen els productes orientals a tota [[Europa]].
*La ruta d'Occident (fins a [[Bruges]]) des d'on es distribuïen els productes orientals a tota [[Europa]].
Esta activitats tan complexes i en tants interessos comercials, van fer créixer als òrguens rectors de defensa i resolució de llitigis, des de l'agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sou dels mariners, segurs, naufragis.... en l'afegit d'assegurar el trànsit de les naus per les rutes comercials, freqüentades per [[pirata]]s [[sarraí]]s'o corsaris [[Gènova|genoveses]] i [[Venècia|venecians]].
Esta activitats tan complexes i en tants interessos comercials, van fer créixer als òrguens rectors de defensa i resolució de llitigis, des de l'agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sou dels mariners, segurs, naufragis.... en l'afegit d'assegurar el trànsit de les naus per les rutes comercials, freqüentades per [[pirata]]s [[sarraí]]ns o corsaris [[Gènova|genoveses]] i [[Venècia|venecians]].
==Valéncia primer d'Espanya==
Degut a l'importància que Valéncia tenia en el comerç marítim, se fa necessari posar regles i ordenacions. Fon el rei Pere el Gran, qui en 1283, concedí a Valéncia i el seu Regne uns privilegis i franquees de peage i atres imposts sobre mercaderies marítimes.
L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any 1238. Décades després foren fundats els tribunals en atres ciutats de la Corona d'Aragó.
===Organisació===
Segons el privilegi de Pere el Gran, el tribunal constava de dos Consols elegits anualment pels prohoms del mar.
Tenien com missió dirimir en les assunts que se suscitaren entre navegants i mercaders.
Els cònsuls juraven el càrrec en la Seu de Valéncia i se renovaven cada any.
Alfons el Magnànim reglamentà les eleccions de tots els funcionaris que en aquell moment n'eren en eixe moment que foren els dos cònsuls els juges d'apelació i uns jurats.
Lo mateix que atres privilegis i furs foren els [[Decrets de Nova Planta]] els que tancaren el tribunal.
===Edifici===
Ya en 1380 se reunien els mercaders en una casa pròpia, abans ho feren a l'aire lliure. Esta casa fon seu del tribunal fins al 1444 quan el [[Consell de Valéncia|Consell de la Ciutat]]els va propondre juntar-se en els mercaders de la [[Llonja de l'oli]],pensant en una ampliació de la mateixa.
En 1483 se començaren les obres de construcció de l'actual [[Llonja de Valéncia]], el edifici a on tindria el domicili el Consulat de Mar. Fon en 1506 quan s'instalaren allí definitivament.
== Consulats del mar en lo mon ==
== Consulats del mar en lo mon ==
L'orige del llibre és un tema controvertit, en el que tres països es van disputar la glòria de ser els primers a redactar-ho: [[França]] ([[Marsella]]), [[Espanya]] ([[ Valéncia]], [[Barcelona]] i [[Tortosa]]) e [[Itàlia]] ([[Pisa]]).<ref name=enci/>
L'orige del llibre és un tema controvertit, en el que tres països es van disputar la glòria de ser els primers a redactar-ho: [[França]] ([[Marsella]]), [[Espanya]] ([[ Valéncia]], [[Barcelona]] i [[Tortosa]]) e [[Itàlia]] ([[Pisa]]).<ref name=enci/>
A finals del sigle XVIII, A. Capmany i Monpalau deduïx després d'estudiar el tema que el llibre del Consulat del Mar havia sigut escrit a Barcelona entre 1258 i 1266. Acceptant la influència [[Pisa|pisana]], va rebatre els arguments que li donaven un orige italià. En la mateixa época, el [[Cerdeña|sardo]] Domenico Azuni argumenta en favor de l'orige pisà, plantejant que, al ser Pisa la primera potència marítima de l'época, forçosament havia de tindre la seua llegislació marítima. El francés Pardessus en el seu estudi ''Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle'' discrepa d'Azuni, considerant que la primera còpia no és la [[latín|latina]] que este havia estudiat, sino que estava escrita en [[provençal]]. Conclou que es va redactar a Barcelona, pero entre 1340 i 1400, discrepant en este punt de Capmany. Més tart, Wildscut, tenint en conte que la compilació original no fa cap referència a les [[Lletra de canvi]] deduïx que és anterior a la primera mitat del [[sigle XIII]].<ref name=enci/>
A finals del sigle XVIII, A. Capmany i Monpalau deduïx després d'estudiar el tema que el llibre del Consulat del Mar havia segut escrit a Barcelona entre 1258 i 1266. Acceptant la influència [[Pisa|pisana]], va rebatre els arguments que li donaven un orige italià. En la mateixa época, el [[Cerdeña|sardo]] Domenico Azuni argumenta en favor de l'orige pisà, plantejant que, al ser Pisa la primera potència marítima de l'época, forçosament havia de tindre la seua llegislació marítima. El francés Pardessus en el seu estudi ''Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle'' discrepa d'Azuni, considerant que la primera còpia no és la [[latín|latina]] que este havia estudiat, sino que estava escrita en [[provençal]]. Conclou que es va redactar a Barcelona, pero entre 1340 i 1400, discrepant en este punt de Capmany. Més tart, Wildscut, tenint en conte que la compilació original no fa cap referència a les [[Lletra de canvi]] deduïx que és anterior a la primera mitat del [[sigle XIII]].<ref name=enci/>
El mèrit del llibre del Consulat del Mar és que és la primera obra que recopila les lleis i costums marítims disperses dels drets romà, grec, bisantí, rodi, italià, francés i espanyol.<ref name=seguro/>
El mèrit del llibre del Consulat del Mar és que és la primera obra que recopila les lleis i costums marítims disperses dels drets romà, grec, bisantí, rodi, italià, francés i espanyol.<ref name=seguro/>
I que es van vore substituïdes per ell.
I que es van vore substituïdes per ell.
==Consulat del Mar Valencià de 1407==
==Llibre del Consulat de Mar Valencià de 1407==
És considerat com l'obra cima del Dret Marítim medieval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref>
És considerat com l'obra cima del Dret Marítim medieval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref>
Hi ha diverses còpies manuscrites medievals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vista artístic és el citat còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en 1407, conservat el l'Archiu Històric Municipal de Valéncia.<ref>{{cita web|url=http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0715.html|título=Contribución a l'Estat de la qüestió dels estudis iconogràfics en els manuscrits jurídics ilustrats en l'Edat Media|editorial=Cuadernos d'Art i Iconografia / Tom IV - 7. 1991|año=1991|fechaacceso=2008-04-07}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/86DCDAD8C37B97EFC12572C20023B7B6?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título=Infociudad: Casa consistorial i el seu entorn urbanístic - I|fechaacceso=2008-04-07}}</ref>
Hi ha diverses còpies manuscrites medievals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vista artístic és el citat còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en 1407, conservat el l'Archiu Històric Municipal de Valéncia.<ref>{{cita web|url=http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0715.html|título=Contribución a l'Estat de la qüestió dels estudis iconogràfics en els manuscrits jurídics ilustrats en l'Edat Media|editorial=Cuadernos d'Art i Iconografia / Tom IV - 7. 1991|año=1991|fechaacceso=2008-04-07}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/86DCDAD8C37B97EFC12572C20023B7B6?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título=Infociudad: Casa consistorial i el seu entorn urbanístic - I|fechaacceso=2008-04-07}}</ref>
===Característiques==
* El llibre consta de 122 fulls de 49 centímetros d'altura per 29 d'amplària.
* Esta enquadernat al gust de l'época.
* Esta dividit en quatre seccions: La primera tracta dels Cònsuls, de sa elecció, jurament,atribucions,juges d'apelació... La segona expon els bons usos i costums del mar (73 fulles). La tercera tracta de les costums marineres de Barcelona i atres temes de la mateixa matèria, esta es la menys extensa (5 fulls). La quarta te els privilegis, consultes, sentencies i atres provisions reals, estes últimes datades en 1420 en Tortosa.
* El llibre esta ilustrat en destacats dibuixos i miniatures en gran bellea i colors.
* Esta redactat en [[Llengua Valenciana]]
=== Edició barcelonina de 1494 (Prefaci de Francesc Celelles) ===
=== Edició barcelonina de 1494 (Prefaci de Francesc Celelles) ===