Canvis

''Esta vesprada espere a Jiménez Aranda per a que veja qué tal porte el quadro per a Berlín, l'assunt és senzill, es titula “El pillastre de la plaja” , en dos figures de bon tamany, ella està assentada en l'arena, arreglant les rets , pero vista d'esquenes i ell tombat en l'arena està fascinant-la i dient-li coses, ella riu; el fondo és un tros de quilla d'un barco de peixca, la qual proyecta una ombra ( puix la llum és el sol ) sobre l'arena, passant l'assunt a l'ombra, en el fondo es veu la llínea blava de la mar i l'arena que s'interponen entre l'ombra del primer terme i l'aigua, li dona de ple el sol produint un efecte prou agradable, per lo fort del contrast.''

''Esta vesprada espere a Jiménez Aranda per a que veja qué tal porte el quadro per a Berlín, l'assunt és senzill, es titula “El pillastre de la plaja” , en dos figures de bon tamany, ella està assentada en l'arena, arreglant les rets , pero vista d'esquenes i ell tombat en l'arena està fascinant-la i dient-li coses, ella riu; el fondo és un tros de quilla d'un barco de peixca, la qual proyecta una ombra ( puix la llum és el sol ) sobre l'arena, passant l'assunt a l'ombra, en el fondo es veu la llínea blava de la mar i l'arena que s'interponen entre l'ombra del primer terme i l'aigua, li dona de ple el sol produint un efecte prou agradable, per lo fort del contrast.''

Com queda ben clar a través de les paraules del propi Joaquim Sorolla, el llenç es dividix en dos mitats -una ombrejada i una atra lluminosa-que seguixen una marcada llínea diagonal. El segon terme, en llum alvança algunes de les característiques del seu personalíssim estil: eixecució solta, paleta en predomini de tons clars, us d'ombres colorejades, lluminisme solar...etc. No obstant, també és veritat que encara, en estos anys, Sorolla no ha abandonat el dibuix rigorós i l'atenta observació del natural, que es revelen en el conjunt de la composició, en la que criden l'atenció de l'espectador alguns detalls primorosament descrits, com els [[Suro|suros]] de les rets. No obstant, interpreta tot això en una tècnica personal de traç algo familiar i suau, que dona protagonisme fonamental al problema del clarobscur i els valors tonals.

Com queda ben clar a través de les paraules del propi Joaquim Sorolla, el llenç es dividix en dos mitats -una ombrejada i una atra lluminosa-que seguixen una marcada llínea diagonal. El segon terme, en llum alvança algunes de les característiques del seu personalíssim estil: eixecució solta, paleta en predomini de tons clars, us d'ombres colorejades, lluminisme solar...etc. No obstant, també és veritat que encara, en estos anys, Sorolla no ha abandonat el dibuix rigorós i l'atenta observació del natural, que es revelen en el conjunt de la composició, en la que criden l'atenció de l'espectador alguns detalls primorosament descrits, com els [[Suro|suros]] de les rets. No obstant, interpreta tot això en una tècnica personal de traç algo familiar i suau, que dona protagonisme fonamental al problema del clarobscur i els valors tonals.  

== Vore també ==

== Vore també ==