Canvis

El [[Parage Natural Municipal]] '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de [[Torrent (Valéncia)|Torrente]], [[província de Valéncia]]. S'estén de norest a sud-oest en una longitud aproximada de 10 quilòmetros, entre els termes de [[Torrent (Valéncia)|Torrente]], [[Chiva]] i [[Godelleta]]. Constituïx una de les estribacions muntanyoses del [[Sistema Ibèric]] que més s'acosta a a la costa per l'extrem sud-est.

El [[Parage Natural Municipal]] '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de [[Torrent (Valéncia)|Torrente]], [[província de Valéncia]]. S'estén de norest a sud-oest en una longitud aproximada de 10 quilòmetros, entre els termes de [[Torrent El [[Parage Natural Municipal]] '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[província de Valéncia]]. S'estén de noroest a sur-oest en una llongitut aproximada de 10 quilómetros, entre els termes de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Chiva]] i [[Godelleta]]. Constituïx una de les estribacions montanyoses del [[Sistema Ibèric]] que més s'acosta a a la costa per l'extrem sud-est.

===Vegetació===

===Vegetació===

 

* La vegetació està formada principalment per [[matoll]] arbustiu, formant la típica [[garriga]] mediterrània, en la que es troben entre els arbustos de major port les espècies següents: [[coscoll]], [[llentiscle]], [[argilaga]], [[bruc]], [[Albaida]], [[margalló]], [[aladierno]], [[arç negre]] i [[ginebre del galipot]].

* La vegetació està formada principalment per [[matoll]] arbustiu, formant la típica [[garriga]] mediterrànea, en la que es troben entre els arbusts de major port les espècies següents: [[coscolla]], [[llentiscle]], [[argilaga]], [[bruc]], [[Albaida]], [[margalló]], , [[ars negre]] i [[ginebre del galipot]].

* En l'estrat de vegetació de menor port, es troben les espècies següents: labiades com [[romer]], [[poliol]], [[timó]]; cistàcies com [[estepa blanca]], romer mascle o el [[esteperola]] i també algunes espècies de [[lleguminosa]]s'i [[gramínia]]s.  

* En l'estrat de vegetació de menor port, es troben les espècies següents: labiades com [[romer]], [[poliol]], [[timó]]; cistàcees com [[estepa blanca]], romer mascle o el [[esteperola]] i també algunes espècies de [[lleguminosa]]s i gramínies.  

* L'estrat arbori ho formen, principalment, eixemplars de [[pi blanc]] , resultant un estrat arbori molt clar i irregularment distribuït, a què s'afigen chicotets grups de [[carrasca]]s, [[garrofera]]s'i [[olivera]]s, trobant-se també espècies lianoides com la rosa (Rosa pelegrina), la [[sarsa]], la Vidiella i la [[esbarzer]].

* L'estrat arboreu ho formen, principalment, eixemplars de [[pi blanc]] , resultant un estrat arboreu molt clar i irregularment distribuït, a que s'afigen chicotets grups de carrasques, garroferes i oliveres, trobant-se també espècies lianoides com la rosa (Rosa pelegrina), la [[matavelles]], la Vidiella i la [[romaguera]].

=== Fauna ===

=== Fauna ===

 

* La fauna és la pròpia de les formacions de pineda, rabosots, eriçons europeu i morú, martes, javalins i rates penades.

* La fauna és la pròpia de les formacions de pinada, rabosots, ariçons europeu i morú, martes, javalins i rates penades.

* En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet clapat, el fardato ocelat i ofidis com la colobra de ferradura, la colobra d'escala i la colobra d'aigua.

* En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet esguinat, el fardacho ocelat i ofidis com el sacre de ferradura, el sacre d'escala i el sacre d'aigua.

* En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pineda i matoll, destacant la [[busquereta arrebosat]], [[Busquereta cabecinegra|cabecinegra]] i [[Busquereta rabilarga|rabilarga]]; el carboner tió, el carboner comú, el capellanet i la cagarnera. Rapaços com el soliguer comú , el chot i, esporàdicament, l'àguila calçada, l'aligot i l'esparver.  

* En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pinada i matoll, destacant la [[busquereta arrebosat]], [[Busquereta cabecinegra|cabecinegra]] i [[Busquereta rabilarga|rabilarga]]; el carboner tió, el carboner comú, el capellanet i la cagarnera. Rapaços com el soliguer comú , el chot i, esporàdicament, l'àguila calçada, l'aligot i l'esparver.  

* En els cursos d'aigua del Barranco del Gallec i el de l'Horteta s'albira la polla d'aigua, la xitarra comuna, el blauet i de forma esporàdica aus en pas cap a la [[Albufera]] com l'agró blava i la garcilla bueyera. A l'estiu destaca la presència del [[abellerol]].

* En els cursos d'aigua del Barranco del Gallec i el de l'Horteta s'albira la polla d'aigua, la xitarra comuna, el blauet i de forma esporàdica aus en pas cap a la [[Albufera]] com l'agró blava i la garcilla bueyera. A l'estiu destaca la presència del [[abellerol]].

El seu valor paisagístic en el context local és molt important, sent un element bàsic en la conformació del paisage de Torrent. Des de la seua cima, pot disfrutar-se d'una magnifica panoràmica de la plana costanera valenciana, en l'Albufera com a fita més destacat.

El seu valor paisagístic en el context local és molt important, sent un element bàsic en la conformació del paisage de Torrent. Des de la seua cima, pot disfrutar-se d'una magnifica panoràmica de la plana costanera valenciana, en l'Albufera com a fita més destacat.

===Patrimoni cultural===

===Patrimonio cultural===

* Els aqüeductes denominats ''els Arquets de Dalt'' i ''els Arquets de Baix'', d'época islàmica, la funció dels quals era conduir els cabals de les fonts que abocaven als barrancs situats a l'oest del terme a les zones de regadiu situades a l'est.

* Els aqüeductes denominats ''els Arquets de Dalt'' i ''els Arquets de Baix'', d'época islàmica, la funció dels quals era conduir els cabals de les fonts que abocaven als barrancs situats a l'oest del terme a les zones de regadiu situades a l'est.

* Els jaciments d'época ibèrica ''Lloma de Birlet'' i ''Llometa del Clot de Ballador''; i de l'edat del bronze ''Llometa de l'Espart'', ''Puntal d'Albaida'' i ''els Garravaques''.  

* Els jaciments d'época ibèrica ''Lloma de Birlet'' i ''Llometa del Clot de Ballador''; i de l'edat del bronze ''Llometa de l'Espart'', ''Puntal d'Albaida'' i ''els Garravaques''.