86
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El [[deu]] creador [[Ra]] es val de tres forces auxiliars per a planificar i portar a terme la seua obra creadora: [[Sia]] (l'inteligència planificadora), [[Hu]] (la paraula creadora) i [[Heka]] (la màgia).
El [[deu]] creador [[Ra]] es val de tres forces auxiliars per a planificar i portar a terme la seua obra creadora: [[Sia]] (l'inteligència planificadora), [[Hu]] (la paraula creadora) i [[Heka]] (la màgia).
Ya durant l'Imperi Antic Tardà les forces o deus auxiliars creadors serien ampliats a Sedyem (sentir) i a [[Iri]] (Jrj, fer), que fan d'ajudants divins del deu escriga [[Thot]] i apareixen en els temples de [[Seti I]] i [[Ramsés II]] en Abidos.
Ya durant l'Imperi Antic Tardà les forces o deus auxiliars creadors serien ampliats a Sedyem (sentir) i a [[Iri]] (Jrj, fer), que fan d'ajudants divins del deu escriba [[Tot]] i apareixen en els temples de [[Seti I]] i [[Ramsés II]] en Abidos.
El deu Ra estava dotat de quatre facultats: Hu, el gust i la paraula; Maa, la visió; Sedyem, l'oït i Sia, l'enteniment i tacte. Durant l'Imperi Nou, Sedyem va passar a ser un dels membres de les catorze forces creatives o [[ka]] de'[[Amón]]-Ra, junt, entre uns atres, a Hu, Sia o Irer.
El deu Ra estava dotat de quatre facultats: Hu, el gust i la paraula; Maa, la visió; Sedyem, l'oït i Sia, l'enteniment i tacte. Durant l'Imperi Nou, Sedyem va passar a ser un dels membres de les catorze forces creatives o [[ka]] d'[[Amón]]-Ra, junt, entre uns atres, a Hu, Sia o Irer.
Sedyem seria la força responsable de la creació i de la diferenciació de les races humanes: egipcíaca, nubia, libia i asiàtica.
Sedyem seria la força responsable de la creació i de la diferenciació de les races humanes: egipcíaca, nubia, libia i asiàtica.
En Tebas, un dels títuls de [[Ptah]] és mesedjer sedjem o l'oït que escolta.
En Tebas, un dels títuls de [[Ptah]] és mesedjer sedjem o l'oït que escolta.
Sedyem és representat per un personage humà que du sobre el seu cap una orella de bòvit.
Sedyem és representat per un personage humà que du sobre el seu cap una orella de bòvit.
== Referències ==
== Referències ==
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
==Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
* Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.