40 300
edicions
Canvis
sense resum d'edició
És importada a [[França]] per un espanyol "afrancesat".
És importada a [[França]] per un espanyol "afrancesat".
== Biografia ==
Francisco Amorós va servir com a oficial en el Despaig Universal de la Guerra durant el regnat de [[Carlos IV]]. Va ser director del Real Institut Militar Pestalozziano de Madrit. Com recompensa pels seus servicis, va ser promocionat pel rei a coronel d'Infanteria, sent ademés nomenat ministre del Consell d'Índies.
Despuix de l'invasió francesa Amorós va ser nomenat governador militar i polític de [[Santander]] pel rei [[José I]] ([[20 de novembre]] de [[1808]]); també va ser nomenat intendent de la província de [[Cantàbria]], comandant militar i polític de la seua costa, i conseller d'Estat ([[25 de novembre]]). Com a governador de Cantàbria va idear la publicació de la Gazeta de Santander per a donar publicitat al nou règim. En l'any [[1809]] va crear la Guàrdia Nacional càntabra, encarregada de patrullar els municipis i lluitar contra les guerrilles, en resposta als decrets de Napoleón ([[15 de decembre]] de 1808) i José I ([[29 de decembre]]).
El [[9 de febrer]] de 1809 va ser nomenat comissari regio en les Províncies Vascongades, sent reclamat en la Cort en [[març]] de 1809 en la seua calitat de conseller d'Estat. A finals d'eixe mateix any el rei José I Bonaparte el va nomenar cavaller de la Real Orde d'Espanya.
Despuix de l'eixida d'[[Espanya]] del rei José I en [[juny]] de [[1813]] Francisco Amorós es va exiliar en París i va rebre l'estatut de refugiat polític, lo que no varen conseguir atres alts funcionaris de la monarquia josefina. En [[setembre]] de [[1814]], despuix de la restauració borbònica en Espanya, va publicar en París una famosa Representació del conseller d'Estat espanyol Don Francisco Amorós a S. M. el Rei Don [[Fernando VII]], queixant-se de la persecució que experimenta la seua dòna Donya María de Therán, de part del Capità general de Castella la Nova, Don Valentí Belbis, Comte de Villariezo, Marqués de Villanueva de Duero, i defenent la conducta que ha tingut Amorós en les convulsions polítiques de la seua pàtria, acompanyada de documents justificatius. En [[octubre]] es varen reunir en ell en París la seua dòna i els seus tres fills i dos anys despuix va obtindre la nacionalitat francesa. Poc abans havia ingressat en la prestigiosa Societé pour l'amélioration de l'enseignement élémentaire a on va llegir una memòria en la que va defendre la pedagogia pestalozziana. La seua obra Cantiques religieux et moraux ―en realitat una recopilació de càntics patriòtics― va fer que el govern de la Restauració s'interessara pel seu método d'educació física ―el «sistema amorosiano» com ho denominava― i en l'any [[1820]] el nomenara director del Gymnase normal militaire et civil, també conegut com Gymnase de Grenelle, pel nom del parc parisenc a on es trobava, i que pronte va alcançar fama internacional. En l'any [[1830]], ya en Luis Felipe d'Orleans en el tro, va publicar Manuel d'éducation physique, gymnastique et moral a on va sistematisar el seu método gimnàstic, convertint-se en una obra de referència.
En l'any [[1839]] va tornar a Valéncia, per a prendre possessió del títul de marqués de Sotelo, despuix del decés del seu cosí Esteban Amorós, i va aprofitar l'ocasió per a donar una série d'aparats gimnàstics a la Societat Econòmica d'Amics del País de la seua ciutat natal. Va tornar a París a on moriria en 1848. En la placa commemorativa de la seua tomba es diu que va ser el «creador del método francés d'educació física».
== Referències ==
== Referències ==