Canvis

3540 bytes afegits ,  12:14 30 dec 2009
Pàgina nova, en el contingut: «'''El Carme''' és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de Valéncia. Se situa entre el [[Jard...».
'''El Carme''' és el més populós dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. Se situa entre el [[Jardí del Túria]], el [[carrer de Quart]] i el [[carrer de Serrans]], en el [[carrer de Dalt]] i [[Carrer de Cavallers]] com a carrers comercials principals. El 2007 tenia una població de 6.074 habitants. El 1981 sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de València|districte]] en els últims anys. Des de 2003 el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una miqueta.

És un barri que va créixer entre dos muralles: la musulmana ([[sigle XI]]), construïda per [[Abd-Al-Azíz]], que el llimitava per l'est, i la muralla cristiana del [[sigle XIV] del Cerimoniós, que lo protegia per l'oest. Igualment en l'época cristiana la part més oriental fon la [[moreria]], mentres que la part que flanquejava el riu permaneixia com un [[rahal|raval]] per a us agrícola.

En [[18 d'agost]] de [[1356]], durant en el regnat de Pere II de Valéncia ([[Pere el Cerimoniós|Pere II ''el Cerimoniós'']]), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar esta, van obligar al Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va protegir els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recint àrap no es va derrocar, sino que va permanéixer com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions en una i l'atra part se va resoldre per mig de portals, entre els quals destaca principalment el de [[Portal de Valldigna|Valldigna]].

Este barri ha patit grans modificacions a lo llarc dels seus més de mil anys d'història. Ha segut [[regadiu|horta]], [[rahal|raval]] i [[moreria]], refugi musulmà, [[bordell]], assentament gremial, llar de l'aristocràcia medieval, lloc de convents, zona proletària-marginal durant la [[Revolució Industrial]] i, al fi del [[sigle XX]], espai d'oci de la població jovenil de la ciutat.

Els edificis més destacats del Barri del Carme són:

*Les [[Porta de Quart|Torres de Quart]]
*Les [[Porta de Serrans|Torres de Serrans]]
*L'[[IVAM]] (Institut Valencià d'Art Modern)
*El [[Centre Cultural de la Beneficència]] ([[Museu de Prehistòria de València]] i [[Museu Valencià d'Etnologia]])
*El [[Museu del Segle XIX]] (antic [[convent del Carme]])
*L'[[Iglésia del Carme de València|Església del Carme]]
*El [[Portal de Valldigna]]
*La Casa-Museu del Pintor [[Josep Benlliure]]
*El [[convent de Sant Josep]] de les mares [[Carmelites Descalces]].

El '''Barri del Carme''', rep tal denominació per l'[[Iglésia del Carme de Valéncia|Iglésia]] i [[convent del Carme]], i va ser al seu entorn a on se va formar este núcleu de població. La Plaça del Carme, va ser la primera en nomenar-se d'esta manera a l'estar situada enfront de l'actual iglésia parroquial de la [[Iglésia de la Santa Creu|Santa Creu]], just abans del [[Convent del Carme]]. En el pas dels anys tot el barri va adoptar esta denominació.

El [[convent del Carme]], va començar a ser construït l'any [[1238]] i va ser consagrat en [[1343]]. Des de finals del [[sigle XX]] s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en un museu ([[Centre del Carme]], ara [[Museu del Segle XIX]]).

== Enllaços externs ==
* [http://www.barriodelcarmen.net Barri del Carme]
* [http://www.valencia.es Web oficial de la ciutat de València]


{{Traduït de|ca|Barri del Carme (Valéncia)}}

[[Categoria:Barris de Valéncia|Carme, el]]
1821

edicions