78 863
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{atres usos|Guerra civil (desambiguació)}} Es denomina '''guerra civil''' a qualsevol enfrontament bèlic els participants del qual no són majoritàriament for...».
{{atres usos|Guerra civil (desambiguació)}}
Es denomina '''guerra civil''' a qualsevol enfrontament bèlic els participants del qual no són majoritàriament forces militars regulars, sino que estan formades o organisades per persones generalment de la població civil. La seua característica més comú és que el conflicte armat es desenrolla en un mateix país, enfrontant-se entre si persones d'un mateix lloc (ciutat, poble o comunitat) defenent, generalment, dos ideologies o interessos distints. En esta conflagració, arriba a vegades l'intervenció d'unitats estrangeres de distints països, inclús, ajudant o colaborant en els distints bandos d'eixa mateixa guerra civil, els individus dels quals arriben a ser voluntaris civils que recolzen l'ideologia del bando seleccionat.
En el sigle XXI el [[Africa|continent africà]] és un niu de guerres civils en molts dels seus països degut generalment a lluites pel poder de les ètnies més importants de cada país, nomenades ''guerres oblidades'', ya que són conegudes pel públic quan hi ha un genocidi o una gran massacre de persones.
== Algunes de les més conegudes guerres civils de la història ==
* [[Segona Guerra Civil de la República de Roma]] ([[49 a. C.|49]]–[[45 a. C.|45 a. C.]]). Conflicte armat entre [[Juliol César|César]] i [[Pompeu]] que va supondre l'ocàs de la [[República Romana]].
* [[Guerra de subversió inca|Guerra Civil Inca]] ([[1529]]-[[1532]]). Conflicte de successió imperial entre [[Huáscar]] i el seu mig germà [[Atahualpa]] per la repentina mort de l'Emperador [[Huayna Cápac]] i de succesor llegítim [[Ninan Cuyuchi]]. Este conflicte debilitarà sériament al [[Imperi inca]], que culminarà sent conquistat pels espanyols.
* [[Guerra Civil Castellana]] ([[1366]]–[[1369]]) i una atra en ([[1465]]–[[1468]]), entre [[Pere I de Castella]] i el seu mig germà [[Enric de Trastamara]], que es traduirà en l'implantació de la nova dinastia. Després Enric s'enfrontarà en una atra guerra civil al seu mig germà [[Alfons de Castella|Alfons]].
* [[Guerra de Successió Castellana]] ([[1475]]–[[1480]]). Conflicte dinàstic entre la reina [[Isabel I de Castella]], recolzada pel seu espós [[Ferrando II d'Aragó]], contra la seua neboda [[Juana la Beltraneja]], recolzada pel [[regne de Portugal]] i el [[regne de França]].
* [[Periodo Sengoku|Guerra Civil Japonesa]] ([[1476]]–[[1568]]). Conflictes que va haver-hi en [[Japó]] per distintes circumstàncies.
* [[Guerra de les Dos Roses]] ([[1445]]–[[1485]]). Conflictes dinàstics entre els membres de la [[Casa de York]] contra els de la [[Casa de Lancaster]], que van lluitar intermitentment per conseguir posar a un dels seus membres com [[Monarca britànic|Rei d'Anglaterra]]. Acabaria en la [[Edat Mija]] en les [[Illes Britàniques]], en el triumfo final dels [[Casa de Tudor|Tudor]].
* [[Guerra Civil Catalana]] ([[1462]]–[[1472]]).
* [[Guerres carlistes]] ([[1833]]–[[1876]]). Conflictes dinàstics entre dos branques de la casa [[Dinastia Borbó|Borbó]] per la successió a la corona. D'un costat, [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] i, posteriorment, el seu fill [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]]; de l'atre, [[Carlos María Isidro de Borbó]] i Parma, germà de [[Ferrando VII d'Espanya|Ferrando VII]] i els seus descendents.
* [[Revolució de 1851|Revolució chilena de 1851]]. Després de l'elecció de [[Manuel Montt]], l'atre candidat, el general [[José María de la Cruz]], l'acusa d'haver fet chantage al Congrés, provocant una guerra civil.
* [[Guerra de Reforma]] ([[1857]]–[[1861]]). Confrontació dels dos bandos en que es trobava dividida la societat mexicana lliberals que volien com a president a [[Benito Juárez]] i conservadors que volien com a president a [[Félix Zuloaga]].
* [[Guerra de Secessió|Guerra de Secessió Nort-americana]] ([[1861]]–[[1865]]). Enfrontament dels estats del nort (industrialisats i abolicionistes) contra els estats del sur (agricultura i esclaviste) el motiu principal dels quals fon la secessió dels estats meridionals de l'Unió.
* [[Guerra Civil Argentina]] ([[1814]]–[[1880]]). Prolongat conflicte que va ocórrer en territori actualment argentí entre els partits [[federals|federal]] i [[unitaris|unitari]] durant el sigle XIX. Una primera etapa d'enfrontament entre [[Buenos Aires]] i les províncies a partir de [[1814]], quan encara no havia conclòs la Guerra d'Independència, va arribar al seu punt culminant en 1820; després es van produir diversos enfrontaments entre províncies, a partir de [[1826]], que van concloure formalment en 1852, en la [[batalla de Casolans]]; l'etapa final fon un llarc enfrontament entre el centralisme i el federalisme, que va acabar en [[1880]], en la [[federalisació de Buenos Aires]].
* [[Guerra Civil de 1891|Guerra Civil Chilena]] ([[1891]]). Conflicte entre forces del [[Congrés Nacional de Chile]] que es van enfrontar contra les del [[president de Chile|president]] [[José Manuel Balmaceda]], acabant en la victòria dels primers i la implementació d'un [[sistema parlamentari]].
* [[Revolució Lliberal d'Equador]] ([[1875]]/[[1895]]–[[1924]]). Conflicte armat intern entre el [[Partit Conservador Equatorià]] i el [[Partit Lliberal Equatorià]] este últim comandat per [[Eloy Alfaro]]. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de [[1875]] any en que és assessinat el president [[Gabriel García Moreno]] i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles on perix molta gent inocent. A partir de 1895 és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon així els que van quedar van prolongar mes escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el [[Equador]].
* [[Revolució Llibertadora (Veneçuela)|Guerra Civil Veneçolana]] ([[1901]]–[[1903]]).
* [[Guerra dels Mil Dies]] ([[1899]]–[[1902]]). Conflicte intern de [[Colòmbia]] entre les forces dels [[partit polític|partits]] [[Partit Lliberal de Colòmbia|Lliberal]] i [[Partit Conservador Colombià|Conservador]], que van acabar en la victòria dels últims i l'establiment d'un estat hegemònic fins a mitat del [[sigle XX]].
* [[Guerra Civil Finlandesa]] ([[1918]]). Conflicte que va enfrontar als social-demócrates i als conservadors després del colapse de l'Imperi rus.
* [[Guerra Civil Russa]] ([[1918]]–[[1922]]). Enfrontament entre l'acabat d'instalar govern [[comunisme|comuniste]] de l'[[Unió Soviètica]] i forces contra-revolucionàries (crides ''blanques'') recolzades pels països occidentals. Acaba en la victòria dels [[bolchevic]]s i la consolidació de l'Estat Soviètic.
* [[Guerra Civil Irlandesa]] ([[1922]]–[[1923]]). Es va iniciar com una divisió interna dins del [[Sinn Féin]] (partit polític que va liderar la [[Guerra d'Independència d'Irlanda|Guerra d'Independència]]) producte de la negativa d'una facció d'aprovar el [[Tractat Anglo-Irlandés]] de [[1921]], pel qual es creava l'[[Estat Lliure d'Irlanda]] i es partia el territori creant [[Irlanda del Nort]].
* [[Guerra Civil China]] ([[1927]]–[[1950]]). Conflicte entre les forces del [[Partit Comuniste Chinenc]] liderades per [[Mao Zedong]] i l'eixèrcit del [[Kuomintang]], comandat per [[Chiang Kai-shek]]. Durant la invasió [[Japó|japonesa]] a [[China]] va existir una treva entre les dos parts, a fi de destinar els esforços mancomunats contra l'enemic comú. Després del terme de la [[Segona Guerra Mundial]], es van reprendre els enfrontaments que van culminar en la instalació de la [[República Popular China]] en [[1949]].
* [[Guerra Civil Espanyola]] ([[1936]]–[[1939]]). Fon l'enfrontament entre els partidaris de la [[República Espanyola]] contra els militars de dreta sublevats davall el comandament del general [[Francisco Franco]]. Les forces republicanes contaven entre els seus principals adherents a membres socialistes del PSOE i la UGT, comunistes estalinistes del PCE i comunistes anti-estalinistes del POUM, igual que grans grups [[Anarquismo|anarquistas]] representats per la CNT i FAI. En el recolzament de l'[[Itàlia|Itàlia fascista]] i la seua aliada en Europa l'Alemanya de Hitler, els sublevats van derrotar en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que s'inclouen als [[Brigades Internacionals|brigadistes]] de més de 50 països. La victòria de Franco significaria una dictadura que duraria fins a [[1975]].
* [[Guerra Civil Grega]] ([[1946]]–[[1949]]). Conflicte residual de la [[Segona Guerra Mundial]], en el qual guerrillers [[Comunisme|comunistes]] (recolzats per la [[URSS]]) van combatre a les forces de la [[monarquia]] (recolzada pels [[Estats Units]]), a fi d'implantar un sistema socialiste en [[Grècia]].
* [[Guerra Civil de Costa Rica]] ([[1948]]). Després de la fraudulenta reelecció del senyor [[Teodoro Picat Michalski]] com a president de [[Costa Rica]], el líder ramonense [[José Figueres Ferrer]] va liderar una reeixida revolució en ajuda de la [[Llegió Carib]].
* [[Guerra Civil d'El Salvador]] ([[1980]]–[[1992]]). Conflicte entre les forces revolucionàries del [[Front Farabundo Martí per al Llibertament Nacional]] ([[FMLN]]) (recolzat per Cuba i la Unió Soviètica) i el govern de [[El Salvador]] (recolzat pels Estats Units). Va acabar en el [[Acorts de Pau de Chapultepec|Tractat de Pau]] de [[1992]].
* [[Guerra en Bòsnia|Guerra dels Balcans]] ([[1991]]–[[1995]]). Fon el conflicte que es va produir entre els estats de [[Croàcia]], [[Eslovènia]], [[Macedònia]] i [[Bòsnia-Herzegovina]] contra les tropes federals (dominades pels servis) de la [[Yugoslàvia|República de Yugoslàvia]]. La seua faceta més greu es va produir en Bòsnia, a on el conflicte es va desenrollar entorn de massacres, neteja ètnica i greus violacions al [[dret internacional humanitari]]. Va acabar en la fragmentació del país.
* [[Primera Guerra del Congo|Primera]] ([[1996]]–[[1997]]) i [[Segona Guerra del Congo]] ([[1998]]–[[2003]]). Producte de la caiguda del dictador [[Mobutu Sese Seko]] i del triumfo de les guerrilles liderades per [[Laurent Kabila]], es van iniciar dos els d'enfrontaments armats entre els habitants de la [[República Democràtica del Congo]] ([[Zaire|ex-Zaire]]). Causat en part pel fi de la [[guerra freda]] i la desestabilisació provocada pel [[Genocidi de Rwanda]], uns quants països africans van acabar intervenint. El seu resultat fon més de 3,8 millons de morts i la destrucció i saqueig de les riquees naturals del cor d'Àfrica.
[[Categoria:Guerra]]
[[Categoria:Guerres civils| ]]
Es denomina '''guerra civil''' a qualsevol enfrontament bèlic els participants del qual no són majoritàriament forces militars regulars, sino que estan formades o organisades per persones generalment de la població civil. La seua característica més comú és que el conflicte armat es desenrolla en un mateix país, enfrontant-se entre si persones d'un mateix lloc (ciutat, poble o comunitat) defenent, generalment, dos ideologies o interessos distints. En esta conflagració, arriba a vegades l'intervenció d'unitats estrangeres de distints països, inclús, ajudant o colaborant en els distints bandos d'eixa mateixa guerra civil, els individus dels quals arriben a ser voluntaris civils que recolzen l'ideologia del bando seleccionat.
En el sigle XXI el [[Africa|continent africà]] és un niu de guerres civils en molts dels seus països degut generalment a lluites pel poder de les ètnies més importants de cada país, nomenades ''guerres oblidades'', ya que són conegudes pel públic quan hi ha un genocidi o una gran massacre de persones.
== Algunes de les més conegudes guerres civils de la història ==
* [[Segona Guerra Civil de la República de Roma]] ([[49 a. C.|49]]–[[45 a. C.|45 a. C.]]). Conflicte armat entre [[Juliol César|César]] i [[Pompeu]] que va supondre l'ocàs de la [[República Romana]].
* [[Guerra de subversió inca|Guerra Civil Inca]] ([[1529]]-[[1532]]). Conflicte de successió imperial entre [[Huáscar]] i el seu mig germà [[Atahualpa]] per la repentina mort de l'Emperador [[Huayna Cápac]] i de succesor llegítim [[Ninan Cuyuchi]]. Este conflicte debilitarà sériament al [[Imperi inca]], que culminarà sent conquistat pels espanyols.
* [[Guerra Civil Castellana]] ([[1366]]–[[1369]]) i una atra en ([[1465]]–[[1468]]), entre [[Pere I de Castella]] i el seu mig germà [[Enric de Trastamara]], que es traduirà en l'implantació de la nova dinastia. Després Enric s'enfrontarà en una atra guerra civil al seu mig germà [[Alfons de Castella|Alfons]].
* [[Guerra de Successió Castellana]] ([[1475]]–[[1480]]). Conflicte dinàstic entre la reina [[Isabel I de Castella]], recolzada pel seu espós [[Ferrando II d'Aragó]], contra la seua neboda [[Juana la Beltraneja]], recolzada pel [[regne de Portugal]] i el [[regne de França]].
* [[Periodo Sengoku|Guerra Civil Japonesa]] ([[1476]]–[[1568]]). Conflictes que va haver-hi en [[Japó]] per distintes circumstàncies.
* [[Guerra de les Dos Roses]] ([[1445]]–[[1485]]). Conflictes dinàstics entre els membres de la [[Casa de York]] contra els de la [[Casa de Lancaster]], que van lluitar intermitentment per conseguir posar a un dels seus membres com [[Monarca britànic|Rei d'Anglaterra]]. Acabaria en la [[Edat Mija]] en les [[Illes Britàniques]], en el triumfo final dels [[Casa de Tudor|Tudor]].
* [[Guerra Civil Catalana]] ([[1462]]–[[1472]]).
* [[Guerres carlistes]] ([[1833]]–[[1876]]). Conflictes dinàstics entre dos branques de la casa [[Dinastia Borbó|Borbó]] per la successió a la corona. D'un costat, [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] i, posteriorment, el seu fill [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]]; de l'atre, [[Carlos María Isidro de Borbó]] i Parma, germà de [[Ferrando VII d'Espanya|Ferrando VII]] i els seus descendents.
* [[Revolució de 1851|Revolució chilena de 1851]]. Després de l'elecció de [[Manuel Montt]], l'atre candidat, el general [[José María de la Cruz]], l'acusa d'haver fet chantage al Congrés, provocant una guerra civil.
* [[Guerra de Reforma]] ([[1857]]–[[1861]]). Confrontació dels dos bandos en que es trobava dividida la societat mexicana lliberals que volien com a president a [[Benito Juárez]] i conservadors que volien com a president a [[Félix Zuloaga]].
* [[Guerra de Secessió|Guerra de Secessió Nort-americana]] ([[1861]]–[[1865]]). Enfrontament dels estats del nort (industrialisats i abolicionistes) contra els estats del sur (agricultura i esclaviste) el motiu principal dels quals fon la secessió dels estats meridionals de l'Unió.
* [[Guerra Civil Argentina]] ([[1814]]–[[1880]]). Prolongat conflicte que va ocórrer en territori actualment argentí entre els partits [[federals|federal]] i [[unitaris|unitari]] durant el sigle XIX. Una primera etapa d'enfrontament entre [[Buenos Aires]] i les províncies a partir de [[1814]], quan encara no havia conclòs la Guerra d'Independència, va arribar al seu punt culminant en 1820; després es van produir diversos enfrontaments entre províncies, a partir de [[1826]], que van concloure formalment en 1852, en la [[batalla de Casolans]]; l'etapa final fon un llarc enfrontament entre el centralisme i el federalisme, que va acabar en [[1880]], en la [[federalisació de Buenos Aires]].
* [[Guerra Civil de 1891|Guerra Civil Chilena]] ([[1891]]). Conflicte entre forces del [[Congrés Nacional de Chile]] que es van enfrontar contra les del [[president de Chile|president]] [[José Manuel Balmaceda]], acabant en la victòria dels primers i la implementació d'un [[sistema parlamentari]].
* [[Revolució Lliberal d'Equador]] ([[1875]]/[[1895]]–[[1924]]). Conflicte armat intern entre el [[Partit Conservador Equatorià]] i el [[Partit Lliberal Equatorià]] este últim comandat per [[Eloy Alfaro]]. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de [[1875]] any en que és assessinat el president [[Gabriel García Moreno]] i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles on perix molta gent inocent. A partir de 1895 és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon així els que van quedar van prolongar mes escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el [[Equador]].
* [[Revolució Llibertadora (Veneçuela)|Guerra Civil Veneçolana]] ([[1901]]–[[1903]]).
* [[Guerra dels Mil Dies]] ([[1899]]–[[1902]]). Conflicte intern de [[Colòmbia]] entre les forces dels [[partit polític|partits]] [[Partit Lliberal de Colòmbia|Lliberal]] i [[Partit Conservador Colombià|Conservador]], que van acabar en la victòria dels últims i l'establiment d'un estat hegemònic fins a mitat del [[sigle XX]].
* [[Guerra Civil Finlandesa]] ([[1918]]). Conflicte que va enfrontar als social-demócrates i als conservadors després del colapse de l'Imperi rus.
* [[Guerra Civil Russa]] ([[1918]]–[[1922]]). Enfrontament entre l'acabat d'instalar govern [[comunisme|comuniste]] de l'[[Unió Soviètica]] i forces contra-revolucionàries (crides ''blanques'') recolzades pels països occidentals. Acaba en la victòria dels [[bolchevic]]s i la consolidació de l'Estat Soviètic.
* [[Guerra Civil Irlandesa]] ([[1922]]–[[1923]]). Es va iniciar com una divisió interna dins del [[Sinn Féin]] (partit polític que va liderar la [[Guerra d'Independència d'Irlanda|Guerra d'Independència]]) producte de la negativa d'una facció d'aprovar el [[Tractat Anglo-Irlandés]] de [[1921]], pel qual es creava l'[[Estat Lliure d'Irlanda]] i es partia el territori creant [[Irlanda del Nort]].
* [[Guerra Civil China]] ([[1927]]–[[1950]]). Conflicte entre les forces del [[Partit Comuniste Chinenc]] liderades per [[Mao Zedong]] i l'eixèrcit del [[Kuomintang]], comandat per [[Chiang Kai-shek]]. Durant la invasió [[Japó|japonesa]] a [[China]] va existir una treva entre les dos parts, a fi de destinar els esforços mancomunats contra l'enemic comú. Després del terme de la [[Segona Guerra Mundial]], es van reprendre els enfrontaments que van culminar en la instalació de la [[República Popular China]] en [[1949]].
* [[Guerra Civil Espanyola]] ([[1936]]–[[1939]]). Fon l'enfrontament entre els partidaris de la [[República Espanyola]] contra els militars de dreta sublevats davall el comandament del general [[Francisco Franco]]. Les forces republicanes contaven entre els seus principals adherents a membres socialistes del PSOE i la UGT, comunistes estalinistes del PCE i comunistes anti-estalinistes del POUM, igual que grans grups [[Anarquismo|anarquistas]] representats per la CNT i FAI. En el recolzament de l'[[Itàlia|Itàlia fascista]] i la seua aliada en Europa l'Alemanya de Hitler, els sublevats van derrotar en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que s'inclouen als [[Brigades Internacionals|brigadistes]] de més de 50 països. La victòria de Franco significaria una dictadura que duraria fins a [[1975]].
* [[Guerra Civil Grega]] ([[1946]]–[[1949]]). Conflicte residual de la [[Segona Guerra Mundial]], en el qual guerrillers [[Comunisme|comunistes]] (recolzats per la [[URSS]]) van combatre a les forces de la [[monarquia]] (recolzada pels [[Estats Units]]), a fi d'implantar un sistema socialiste en [[Grècia]].
* [[Guerra Civil de Costa Rica]] ([[1948]]). Després de la fraudulenta reelecció del senyor [[Teodoro Picat Michalski]] com a president de [[Costa Rica]], el líder ramonense [[José Figueres Ferrer]] va liderar una reeixida revolució en ajuda de la [[Llegió Carib]].
* [[Guerra Civil d'El Salvador]] ([[1980]]–[[1992]]). Conflicte entre les forces revolucionàries del [[Front Farabundo Martí per al Llibertament Nacional]] ([[FMLN]]) (recolzat per Cuba i la Unió Soviètica) i el govern de [[El Salvador]] (recolzat pels Estats Units). Va acabar en el [[Acorts de Pau de Chapultepec|Tractat de Pau]] de [[1992]].
* [[Guerra en Bòsnia|Guerra dels Balcans]] ([[1991]]–[[1995]]). Fon el conflicte que es va produir entre els estats de [[Croàcia]], [[Eslovènia]], [[Macedònia]] i [[Bòsnia-Herzegovina]] contra les tropes federals (dominades pels servis) de la [[Yugoslàvia|República de Yugoslàvia]]. La seua faceta més greu es va produir en Bòsnia, a on el conflicte es va desenrollar entorn de massacres, neteja ètnica i greus violacions al [[dret internacional humanitari]]. Va acabar en la fragmentació del país.
* [[Primera Guerra del Congo|Primera]] ([[1996]]–[[1997]]) i [[Segona Guerra del Congo]] ([[1998]]–[[2003]]). Producte de la caiguda del dictador [[Mobutu Sese Seko]] i del triumfo de les guerrilles liderades per [[Laurent Kabila]], es van iniciar dos els d'enfrontaments armats entre els habitants de la [[República Democràtica del Congo]] ([[Zaire|ex-Zaire]]). Causat en part pel fi de la [[guerra freda]] i la desestabilisació provocada pel [[Genocidi de Rwanda]], uns quants països africans van acabar intervenint. El seu resultat fon més de 3,8 millons de morts i la destrucció i saqueig de les riquees naturals del cor d'Àfrica.
[[Categoria:Guerra]]
[[Categoria:Guerres civils| ]]