Canvis

'''Vicente Doménech''', conegut pel sobrenom de '''''"El Palleter"''''' fon un personage popular i destacat en la [[Guerra de la Independència Espanyola]] i que, segons la tradició, seria el primer a alçar el seu crit de revolta contra els [[França|francesos]] en [[Valéncia]].

'''Vicent Doménech''', conegut pel sobrenom de '''''"El Palleter"''''' fon un personage popular i destacat en la [[Guerra de la Independència Espanyola]] i que, segons la tradició, seria el primer a alçar el seu crit de revolta contra els [[França|francesos]] en [[Valéncia]].

Doménech, fon un hortolà naixcut en [[Paiporta]] en [[1783]], que als huit anys es va traslladar al barri de [[Patraix]] en uns familiars.

Doménech, fon un hortolà naixcut en [[Paiporta]] en [[1783]], que als huit anys es va traslladar al barri de [[Patraix]] en uns familiars.

El seu treball consistia a vendre palletes inflamables (ofici que donaria nom al seu malnom).

El seu treball consistia a vendre palletes inflamables (ofici que donaria nom al seu malnom).

 

== Els precedents ==

== Els precedents ==

   

   

== El 23 de maig de 1808 ==

== El 23 de maig de 1808 ==

[[Image:Palleter.jpg‎|thumb|right|250px|Vicente Domench en els jardins de [[Guillem de Castro]] al costat de les Portes de Quart]]

[[Image:Palleter.jpg‎|thumb|right|250px|Vicent Doménech en els jardins de [[Guillem de Castro]] al costat de les Portes de Quart]]

En la [[placeta dels Panses]], junt a l'iglésia de la [[Companyia]], diverses vegades a la semana arribava el correu i la prensa des de Madrit, allí es reunia la gent pera llegir en comú la gasseta. L'ambient ya estava tens, arribant dies abans alguns rectors a invitar és els seus sermons al poble a defendre la seua terra enfront del francés, com fon el cas del [[pare Rico]] en la pedania de [[Beniferri]].  

En la [[placeta dels Panses]], junt a l'iglésia de la [[Companyia]], diverses vegades a la semana arribava el correu i la prensa des de Madrit, allí es reunia la gent pera llegir en comú la gasseta. L'ambient ya estava tens, arribant dies abans alguns rectors a invitar és els seus sermons al poble a defendre la seua terra enfront del francés, com fon el cas del [[pare Rico]] en la pedania de [[Beniferri]].  

Mentres dins es mostraven indecisos, '''El Palleter''', fora entre la multitut, es desenrolla la faixa encarnà que portava cenyida, la trosseja i repartixc entre els seus companyons, i guardant el tros més gran pera si mateix lo posa en la punta d'una canya; a abdós costats posa una estampa, per un la "Mare de Dèu dels Desamparats" (La [[Mare de Dèu dels Desamparats]]) que ell mateix tenia i per l'atra, de Ferran VII que havia agafat en el comerç d'un cert Beneyto.  

Mentres dins es mostraven indecisos, '''El Palleter''', fora entre la multitut, es desenrolla la faixa encarnà que portava cenyida, la trosseja i repartixc entre els seus companyons, i guardant el tros més gran pera si mateix lo posa en la punta d'una canya; a abdós costats posa una estampa, per un la "Mare de Dèu dels Desamparats" (La [[Mare de Dèu dels Desamparats]]) que ell mateix tenia i per l'atra, de Ferran VII que havia agafat en el comerç d'un cert Beneyto.  

Arbora Vicente Domenech la seua "bandera" entre aclamacions de qualsevol tipo que no cessaven al seu voltant, es dirigixc Vicente cap a la Plaça del Mercat. Arriben a la casa on es ven paper sagellat i Vicente, demana que se l'entreguen tot, i prenent un plec, puja sobre una cadira, ho trenca davant d'una multitut i diu a crits  

Arbora Vicent Doménech la seua "bandera" entre aclamacions de qualsevol tipo que no cessaven al seu voltant, es dirigixc Vicent cap a la Plaça del Mercat. Arriben a la casa on es ven paper sagellat i Vicent, demana que se l'entreguen tot, i prenent un plec, puja sobre una cadira, ho trenca davant d'una multitut i diu a crits  

{{cita|'''" UN POBRE PALLETER LI DECLARA LA GUERRA A NAPOLEÓ: VIXCA FERRAN VII, I MUIGUEN ELS TRAIDORS!!”'''}}  

{{cita|'''" UN POBRE PALLETER LI DECLARA LA GUERRA A NAPOLEÓ: VIXCA FERRAN VII, I MUIGUEN ELS TRAIDORS!!”'''}}  

La ciutat de Valéncia va ser de les últimes a caure en mans franceses, en el tercer siti, resistint fins quasi el final de la guerra i rebujant a l'eixercite francés en les dos prèvies.  

La ciutat de Valéncia va ser de les últimes a caure en mans franceses, en el tercer siti, resistint fins quasi el final de la guerra i rebujant a l'eixercite francés en les dos prèvies.  

{{cita| Tot ho resumix un soldat francés, '''Pierre Doubon''', en carta a un germà: «'''Hem atacat Valéncia i quan mosatros esperàvem “mollese” mos hem trobat una resistència sense igual. No hi ha en lo món vila forta, castell sense fortalea que hi haja defensa més activa ni més “opiniatre” (obstinada). Els valencians s'han defés en honor i s'han batut en una heroïcitat sense igual. Un estable és mon “tombeau”...»}}

{{cita| Tot lo resumix un soldat francés, '''Pierre Doubon''', en carta a un germà: «'''Hem atacat Valéncia i quan mosatros esperàvem “mollese” mos hem trobat una resistència sense igual. No hi ha en lo món vila forta, castell sense fortalea que hi haja defensa més activa ni més “opiniatre” (obstinada). Els valencians s'han defés en honor i s'han batut en una heroïcitat sense igual. Un estable és mon “tombeau”...»}}

Vicente Domenech segons algunes fonts, va ser ajusticiat abans d'acabar la guerra.

Vicent Doménech segons algunes fonts, va ser ajusticiat abans d'acabar la guerra.

== '''La guerrilla contra el francés''' ==

== '''La guerrilla contra el francés''' ==

En [[Valéncia]], com en la resta del territori peninsular, es va establir una forma eficaç de lluitar contra l'eixercit francés. Consistia en ràpits atacs per sorpresa de partides formades per gents del poble sense formació militar. Van actuar en contundència i van representar una perpètua preocupació per als francesos, constantment assaltats en les seues retaguàrdia i en els seus combois d'aprovisionament. La complexa orografia de l'interior de les províncies valencianes, va servir de soport pera les seues accions. Els principals i més actius enclavaments dels guerrillers valencians es trobaven en [[Xàbia]], [[Vall d'Albaida]], [[Bocairent]] i [[Cofrents]].

En [[Valéncia]], com en la resta del territori peninsular, es va establir una forma eficaç de lluitar contra l'eixercit francés. Consistia en ràpits atacs per sorpresa de partides formades per gents del poble sense formació militar. Van actuar en contundència i van representar una perpètua preocupació per als francesos, constantment assaltats en les seues retaguàrdia i en els seus combois d'aprovisionament. La complexa orografia de l'interior de les províncies valencianes, va servir de soport pera les seues accions. Els principals i més actius enclavaments dels guerrillers valencians es trobaven en [[Xàbia]], [[Vall d'Albaida]], [[Bocairent]] i [[Cofrents]].

==Enllaces externs==

== Enllaços externs ==

*[http://www.valenciahui.com/opinion/vicentesimo.php/2008/05/02/mayo_de_1808_idos_siglos article de Vicente Simó Santonja en València Vaig fugir]

 

*[http://www.valenciahui.com/opinion/vicentesimo.php/2008/05/02/mayo_de_1808_idos_siglos artícul de Vicente Simó Santonja en València Vaig fugir]

*[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/index.Htm Els successos de València]

*[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/index.Htm Els successos de València]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Història Valenciana]]