Canvis

===== La guerra aèria a Andalusia =====

===== La guerra aèria a Andalusia =====

* A l'agost de 1936, Savoia italians fustiguen a les tropes republicanes que pretenen recuperar [[Còrdova (Espanya)|Córdoba]].

* En agost de 1936, Savoia italians fustiguen a les tropes republicanes que pretenen recuperar [[Còrdova (Espanya)|Córdoba]].

* El 29 d'octubre de 1936, una esquadrilla de Katiuska rusos bombardeja [[Sevilla]].

* El 29 d'octubre de 1936, una esquadrilla de Katiuska rusos bombardeja [[Sevilla]].

* El 8 de febrer de 1937, avions nacionals ataquen a les tropes que es retiren de [[Màlaga]]. En la seua última actuació, l'esquadrilla de Malraux protegix eixa retirada.

* El 8 de febrer de 1937, avions nacionals ataquen a les tropes que es retiren de [[Màlaga]]. En la seua última actuació, l'esquadrilla de Malraux protegix eixa retirada.

* El [[5 de novembre]] de [[1936]] és bombardejada per primera vegada [[Alacant]] i tornaria a ser-ho el dia [[28 de noviembre|28]] durant 8 hores.

* El [[5 de novembre]] de [[1936]] és bombardejada per primera vegada [[Alacant]] i tornaria a ser-ho el dia [[28 de noviembre|28]] durant 8 hores.

* El [[25 de novembre]] de [[1936]], avions alemanys de la Llegió Còndor efectuen un bombardeig nocturn sobre [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]].

* El [[25 de novembre]] de [[1936]], avions alemanys de la Llegió Còndor efectuen un bombardeig nocturn sobre [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]].

* Al gener de [[1938]] i com a represàlia a diversos atacs republicans, nou Savoia 79 de l'aviació Llegionària italiana basats en [[Palma de Mallorca]] bombardegen [[Barcelona]], en un atac masiu d'uns pocs minuts de duració, que produïx 150 morts i 500 ferits, tots civils.

* En giner de [[1938]] i com a represàlia a diversos atacs republicans, nou Savoia 79 de l'aviació Llegionària italiana basats en [[Palma de Mallorca]] bombardegen [[Barcelona]], en un atac masiu d'uns pocs minuts de duració, que produïx 150 morts i 500 ferits, tots civils.

* Des del [[16 de marzo|16]] fins al [[18 de març]] de [[1938]], durant l'ofensiva sobre Catalunya i llevant, [[Heinkel He-111|Heinkel «Sabatots»]] bombardegen a baixa altura i baixa velocitat el nucli urbà de Barcelona en dèsset misions separades unes tres hores, deixant caure les bombes deliberadament espaiades. La població civil comença a fugir de Barcelona. Segons Hugh Thomas, va haver-hi uns 1.300 morts i 2.000 ferits. Des del primer dia, [[García Lacalle]], cap de la caça, solicita l'enviament de I-16, i quan va conseguir que li enviaren tan sols quatre «Xatos», els bombardejos van cesar.

* Des del [[16 de marzo|16]] fins al [[18 de març]] de [[1938]], durant l'ofensiva sobre Catalunya i llevant, [[Heinkel He-111|Heinkel «Sabatots»]] bombardegen a baixa altura i baixa velocitat el nucli urbà de Barcelona en dèsset misions separades unes tres hores, deixant caure les bombes deliberadament espaiades. La població civil comença a fugir de Barcelona. Segons Hugh Thomas, va haver-hi uns 1.300 morts i 2.000 ferits. Des del primer dia, [[García Lacalle]], cap de la caça, solicita l'enviament de I-16, i quan va conseguir que li enviaren tan sols quatre «Xatos», els bombardejos van cesar.

* En [[maig]] de [[1938]] es reprenen els bombardejos sobre Barcelona i la seua província, [[Valéncia (ciutat)|Valencia]] i [[Alacant]]. Especialment durs van ser els bombardejos d'Alacant i [[Granollers]]. A Alacant, el [[25 de maig]], a les 11:05, 9 avions van deixar caure 90 bombes sobre el Mercat Central, matant a 313 persones en el que fon qualificat com «Atac deliberat a una zona civil». A Granollers fon el [[31 de maig]] quan, a les 9:05 i sense alarma prèvia, 5 Savoia-S 79 italians llancen en un minut 30 bombes explosives i almenys 10 incendiàries en el centre de la ciutat. Va haver-hi un mínim de 224 morts, uns 200 en l'acte, quasi tots dones i chiquets.<ref>[http://www.granollers.cat/AjGra/1089800628746/AjGra-Page-tPageDetalle_assetid-1094484191591_1089800628746.Html Bombardeig del 31 de maig de 1938].</ref>

* En [[maig]] de [[1938]] es reprenen els bombardejos sobre Barcelona i la seua província, [[Valéncia (ciutat)|Valencia]] i [[Alacant]]. Especialment durs van ser els bombardejos d'Alacant i [[Granollers]]. A Alacant, el [[25 de maig]], a les 11:05, 9 avions van deixar caure 90 bombes sobre el Mercat Central, matant a 313 persones en el que fon qualificat com «Atac deliberat a una zona civil». A Granollers fon el [[31 de maig]] quan, a les 9:05 i sense alarma prèvia, 5 Savoia-S 79 italians llancen en un minut 30 bombes explosives i almenys 10 incendiàries en el centre de la ciutat. Va haver-hi un mínim de 224 morts, uns 200 en l'acte, quasi tots dones i chiquets.<ref>[http://www.granollers.cat/AjGra/1089800628746/AjGra-Page-tPageDetalle_assetid-1094484191591_1089800628746.Html Bombardeig del 31 de maig de 1938].</ref>

* A finals de giner de [[1938]], avions republicans bombardegen [[Sevilla]] i [[Valladolid]].

* A finals de giner de [[1938]], avions republicans bombardegen [[Sevilla]] i [[Valladolid]].

* El [[7 de novembre]] de [[1938]] , tres avions de la [[Eixèrcit Popular Republicà|aviació republicana]] van bombardejar la localitat de [[Bombardeig de Cabra|Cabra]], a prou distància de les llínees del front, en la zona franquiste.

* El [[7 de novembre]] de [[1938]] , tres avions de la [[Eixèrcit Popular Republicà|aviació republicana]] van bombardejar la localitat de [[Bombardeig de Cabra|Cabra]], a prou distància de les llínees del front, en la zona franquiste.

=== Participació estrangera ===

=== Participació estrangera ===

Les principals potències democràtiques d'Europa, [[França]] (excepte un periodo inicial en què va vendre avions i va proporcionar pilots a la República) i [[Gran Bretanya]] es van mantindre oficialment neutrals, pero la dita neutralitat era enganyosa, ya que van impondre un embargament d'armes i un bloqueig naval (poc efectiu, ja que els dos bans van rebre armament i municions per via marítima) a [[Espanya]], ademés d'intentar descorajar a la participació antifasciste dels seus ciutadans en suport de la causa republicana. Pero a pesar d'estos intents, molts francesos i anglesos ([[Malraux]], [[Orwell]], etc.) van participar individualment com a voluntaris en la lluita. Dos temors alimentaven esta política: el triomf de la revolució a Espanya i una confrontació total en l'àmbit europeu.

Les principals potències democràtiques d'Europa, [[França]] (excepte un periodo inicial en què va vendre avions i va proporcionar pilots a la República) i [[Gran Bretanya]] es van mantindre oficialment neutrals, pero la dita neutralitat era enganyosa, ya que van impondre un embargament d'armes i un bloqueig naval (poc efectiu, ja que els dos bans van rebre armament i municions per via marítima) a [[Espanya]], ademés d'intentar descorajar a la participació antifasciste dels seus ciutadans en suport de la causa republicana. Pero a pesar d'estos intents, molts francesos i anglesos ([[Malraux]], [[Orwell]], etc.) van participar individualment com a voluntaris en la lluita. Dos temors alimentaven esta política: el triomf de la revolució a Espanya i una confrontació total en l'àmbit europeu.

==== Alemanya ====

==== Alemanya ====

Va ajudar Franco enviant a Espanya la [[Llegió Còndor]], i milers de tècnics i assessors militars.<br />

Va ajudar Franco enviant a Espanya la [[Llegió Còndor]], i milers de tècnics i assessors militars.<br />

Va aprofitar la guerra per a provar els seus nous models d'armes i tàctiques. Es van provar els caces [[Messerschmitt Bf 109]] [[Junkers Ju 87 A/B]] i els bombarders [[Junkers Ju 52]] i [[Heinkel He 111]].<br />

Va aprofitar la guerra per a provar els seus nous models d'armes i tàctiques. Es van provar els caces [[Messerschmitt Bf 109]] [[Junkers Ju 87 A/B]] i els bombarders [[Junkers Ju 52]] i [[Heinkel He 111]].<br />

Va aportar quatre «submarins llegionaris» a la flota de Franco i li va vendre quatre destructors i dos submarins. L'ajuda italiana fon, en paraules de R. Serrano Suñer, l'ajuda més «''gran, delicada i dessinteresada''», puix és de mencionar que Itàlia tenia a Espanya tres divisions completes i que, mentres [[Alemanya]] cobrava immediatament l'ajuda material, Itàlia oferia l'ajuda pràcticament gratuïta. Ademés, [[Itàlia]] va colaborar en prop de 300 avions a la causa rebel.<ref>[http://www.ucm.es/BUCM/revistas/ghi/0214400x/articulos/CHCO9797110055A.PDF ''El Mediterrani, camp de batalla de la Guerra Civil espanyola: la intervenció naval italiana. Una primera aproximació documental''], per José Miguel Camp Ris (Departament d'Història Contemporània. UNED. De Madrid).</ref>

Va aportar quatre «submarins llegionaris» a la flota de Franco i li va vendre quatre destructors i dos submarins. L'ajuda italiana fon, en paraules de R. Serrano Suñer, l'ajuda més «''gran, delicada i dessinteresada''», puix és de mencionar que Itàlia tenia a Espanya tres divisions completes i que, mentres [[Alemanya]] cobrava immediatament l'ajuda material, Itàlia oferia l'ajuda pràcticament gratuïta. Ademés, [[Itàlia]] va colaborar en prop de 300 avions a la causa rebel.<ref>[http://www.ucm.es/BUCM/revistas/ghi/0214400x/articulos/CHCO9797110055A.PDF ''El Mediterrani, camp de batalla de la Guerra Civil espanyola: la intervenció naval italiana. Una primera aproximació documental''], per José Miguel Camp Ris (Departament d'Història Contemporània. UNED. De Madrid).</ref>

==== URS ====

==== URSS ====

Van provar tàctiques i comportament en combat dels I-15 («Mosques») i I-16 («Xatos»), així com tàctiques de carros i bombardejos a objectius navals.<ref>Hugh Thomas</ref> Van aportar assessors militars, i inclús oficials de marina per a manar alguns submarins republicans.<ref>[http://www.euskosare.org/komunitateak/jakinet/florentino_totorica/at_download/file  El C-6, comandat pel rus Nikolai Yegipko].</ref><ref>[http://perso.wanadoo.es/pfcurto/serie_c.Html Submarí C-1]. A l'agost de 1936 és nomenat comandant l'oficial rus Burmistrov, que va substituir al C.C. Lara.</ref><ref>{{cita|Para cap de la flotilla dels tres submarins, el C-2, el C-4 i el C-6, es va nomenar el rus Burmistrov, pasant el C-6 al comandament del seu compatriota Eguipko, que encara que no tinc notícia que arribara a afonar cap barco, sí que, almanco, va mantindre al seu submarí en activitat fins a l'últim moment. Abdós conseguirien l'almirallat en la Marina soviètica, i Eguipko eixerciria en els anys setanta el lloc d'almirall-cap de la base de Leningrad.|[http://www.asturiasrepublicana.com/cervera5.Html El «Cervera» a la vista!]}}</ref>

Van provar tàctiques i comportament en combat dels I-15 («Mosques») i I-16 («Xatos»), així com tàctiques de carros i bombardejos a objectius navals.<ref>Hugh Thomas</ref> Van aportar assessors militars, i inclús oficials de marina per a manar alguns submarins republicans.<ref>[http://www.euskosare.org/komunitateak/jakinet/florentino_totorica/at_download/file  El C-6, comandat pel rus Nikolai Yegipko].</ref><ref>[http://perso.wanadoo.es/pfcurto/serie_c.Html Submarí C-1]. A l'agost de 1936 és nomenat comandant l'oficial rus Burmistrov, que va substituir al C.C. Lara.</ref><ref>{{cita|Para cap de la flotilla dels tres submarins, el C-2, el C-4 i el C-6, es va nomenar el rus Burmistrov, pasant el C-6 al comandament del seu compatriota Eguipko, que encara que no tinc notícia que arribara a afonar cap barco, sí que, almanco, va mantindre al seu submarí en activitat fins a l'últim moment. Abdós conseguirien l'almirallat en la Marina soviètica, i Eguipko eixerciria en els anys setanta el lloc d'almirall-cap de la base de Leningrad.|[http://www.asturiasrepublicana.com/cervera5.Html El «Cervera» a la vista!]}}</ref>

El 29 d'octubre de 1936, 15 tancs rusos [[T-26]] tripulats per rusos i manats per Paul Armen (a Greiser), ataquen a la cavalleria franquiste asajant les tàctiques de ''Blitzkrieg'' alemanya tan admirades a Rúsia.<ref>Thomas, tom II, p. 514.</ref> En 1937 hi havia 125 carros de combat rusos al comandament del general rus ''Rudolf''.<ref name=autogenerated1>Thomas, tom II, p. 732.</ref>

El 29 d'octubre de 1936, 15 tancs rusos [[T-26]] tripulats per rusos i manats per Paul Armen (a Greiser), ataquen a la cavalleria franquiste asajant les tàctiques de ''Blitzkrieg'' alemanya tan admirades a Rúsia.<ref>Thomas, tom II, p. 514.</ref> En 1937 hi havia 125 carros de combat rusos al comandament del general rus ''Rudolf''.<ref name=autogenerated1>Thomas, tom II, p. 732.</ref>