Canvis

* '''[[Gran Bretanya]]''' conserva [[Menorca]] i [[Gibraltar]], ocupades durant la guerra (cedides per [[Espanya]]), [[Nova Escòcia]] ([[Akkàdia]]), la [[badia de Hudson]] i [[Terranova]] (cedides per [[França]]), la [[illa de Sant Cristòfol]] en el [[Caribe]], el [[assentisc de negres]]<ref>[http://books.Google.Es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 Tractat de l'assentisc de negres de 1713].</ref> (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el [[navili de permís]], aixina com el [[dret d'assentament]] (concedits per Espanya).

* '''[[Gran Bretanya]]''' conserva [[Menorca]] i [[Gibraltar]], ocupades durant la guerra (cedides per [[Espanya]]), [[Nova Escòcia]] ([[Akkàdia]]), la [[badia de Hudson]] i [[Terranova]] (cedides per [[França]]), la [[illa de Sant Cristòfol]] en el [[Caribe]], el [[assentisc de negres]]<ref>[http://books.Google.Es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 Tractat de l'assentisc de negres de 1713].</ref> (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el [[navili de permís]], aixina com el [[dret d'assentament]] (concedits per Espanya).

* '''La [[Casa de Savoia]]''' veu tornades [[Savoia]] i [[Niça]] (ocupades per França durant la guerra) i rep [[Sicília]] (cedida per Espanya).<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA87,M1 Cessió de Sicília].</ref> En la posessió de Sicília rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Savoia (primer reis de Sicília, després reis de Sardenya i finalment reis d'Itàlia).

* '''La [[Casa de Saboya]]''' veu tornades [[Saboya]] i [[Niça]] (ocupades per França durant la guerra) i rep [[Sicília]] (cedida per Espanya).<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA87,M1 Cessió de Sicília].</ref> En la possessió de Sicília rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Saboya (primer reis de Sicília, després reis de Sardenya i finalment reis d'Itàlia).

* Les '''[[províncies Unides]]''' reben la "barrera" flamenca (una sèrie de fortaleses en el nort dels Països Baixos espanyols que el [[Sacre Imperi Romà Germánico|Imperio]] va ajudar a finançar), cedida per Felipe V d'Espanya.

* Les '''[[províncies Unides]]''' reben la "barrera" flamenca (una serie de fortalees en el nort dels Països Baixos espanyols que l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|Imperi]] va ajudar a finançar), cedida per Felipe V d'Espanya.

* '''[[Brandenburg]]''' rep [[Güeldres del Nort]] (cedit pel rei d'Espanya) i la "barrera" de [[Neuchâtel]] (cedida per França), ademés de la seua transformació en regne en el nom de [[Prúsia]]. [[Federico Guillermo I]] fon el seu primer rei.

* '''[[Brandenburc]]''' rep [[Güeldres del Nort]] (cedit pel rei d'Espanya) i la "barrera" de [[Neuchâtel]] (cedida per França), ademés de la seua transformació en regne en el nom de [[Prúsia]]. [[Federic Guillem I]] fon el seu primer rei.

* '''[[Portugal]]''' obté la devolució de la [[Colònia del Sagrament]], ocupada per Espanya durant la guerra.

* '''[[Portugal]]''' obté la devolució de la [[Colònia del Sacrament]], ocupada per Espanya durant la guerra.

* Carlos VI de '''[[Àustria]]''' obté els Països Baixos espanyols, el [[Milanesado]], [[Nàpols]], [[Flandes]] i [[Sardenya]] (cedits pel rei d'Espanya). El [[Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germánico|Archiduque Carlos d'Àustria]], ara emperador, abandona qualsevol reclamació del tron espanyol.

* Carles VI d''''[[Àustria]]''' obté els Països Baixos espanyols, el [[Milanesat]], [[Nàpols]], [[Flandes]] i [[Sardenya]] (cedits pel rei d'Espanya). El [[Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Archiduc Carles d'Àustria]], ara emperador, abandona qualsevol reclamació del tro espanyol.

* '''[[França]]''' reconeix la successió protestant a Anglaterra i es compromet a no recolzar els pretendents [[Estuard]]. També es compromet a demolir les fortificacions de [[Dunquerque]] i a cegar el seu port i obté definitivament el [[príncep d'Orange|principado d'Aurenja]] (a Provença).

* '''[[França]]''' reconeix la successió protestant a Anglaterra i es compromet a no recolzar els pretenents [[Estuart]]. També es compromet a demolir les fortificacions de [[Dunquerque]] i a cegar el seu port i obté definitivament el [[príncip d'Orange|principat d'Orange]] (en Provença).

* [[Felipe V d'España|Felipe V]](Felipe d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de '''[[Espanya]]''' i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'Espanya i el de França siguen una mateixa persona.<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA94,M1 El Tractat d'Utrecht].</ref>

* [[Felip V d'Espanya|Felip V]](Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de '''[[Espanya]]''' i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'Espanya i el de França siguen una mateixa persona.<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA94,M1 El Tractat d'Utrecht].</ref>

Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], la qual cosa realisen a partir del 30 de juny de 1713. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclessiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la ressistència. A partir d'este moment va començar una guerra dessigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada a Barcelona, Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusellers dispersos pel país. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistas trenquen el setge de Barcelona el ''11 de setembre del 1714''. Mallorca, Eivisa i Formentera van caure deu mesos més tard (11 de juliol del 1715).  

Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], la qual cosa realisen a partir del 30 de juny de 1713. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en Barcelona, Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de Barcelona el ''11 de setembre del 1714''. Mallorca, Eivissa i Formentera van caure deu mesos més tart (11 de juliol del 1715).  

No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i el [[Sacre Imperi Romà Germánico|Imperio]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] al març de 1714. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la sèrie de tractats d'Utrecht.

No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de 1714. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht.

El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon Gran Bretanya que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li van permetre trencar el monopoli comercial d'Espanya en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contingut les ambicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], i França va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en Europa va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, Gran Bretanya escomença a amenaçar el control espanyol en el Mediterràneu en Menorca i Gibraltar.

El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon Gran Bretanya que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li van permetre trencar el monopoli comercial d'Espanya en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contingut les ambicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], i França va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en Europa va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, Gran Bretanya escomença a amenaçar el control espanyol en el Mediterràneu en Menorca i Gibraltar.