Canvis

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Julio Casares Sánchez''' ([[Granada]], [[26 de setembre]] de [[1877]] - † [[Madrit]], [[1 de juliol]] de [[1964]]) fon un filòlec, lexicògraf, lexicòlec, diplomàtic, músic, traductor i crític lliterari espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) i autor del ''Diccionari ideològic de la llengua espanyola''. Fon nomenat Secretari perpetu de la RAE en [[1939]].

'''Julio Casares Sánchez''' ([[Granada]], [[26 de setembre]] de [[1877]] - † [[Madrit]], [[1 de juliol]] de [[1964]]) fon un filòlec, lexicògraf, lexicòlec, diplomàtic, músic, traductor i crític lliterari espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) i autor del ''Diccionari ideològic de la llengua espanyola''. Fon nomenat Secretari perpetu de la RAE en l'any [[1939]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Julio Casares batejat en la parròquia de Sant Gil i Santa Ana de Granada, ciutat en la que feu els seus primers estudis. Destacà des de molt jove com a violiniste, aplegant a participar en un concert en el Teatre Principal en sols nou anys. Continuà la carrera de violí en Madrit en el professor José del Hierro fins a ingressar en l'Orquesta del Teatre Real en l'any [[1896]], institució que va abandonar per a eixercir la carrera diplomàtica.

Julio Casares batejat en la parròquia de Sant Gil i Santa Ana de Granada, ciutat en la que feu els seus primers estudis. Destacà des de molt jove com a violiniste, aplegant a participar en un concert en el Teatre Principal en sols nou anys. Continuà la carrera de violí en Madrit en el professor José del Hierro fins a ingressar en l'Orquesta del Teatre Real en l'any [[1896]], institució que va abandonar per a eixercir la carrera diplomàtica.

Obtingué una plaça, per oposició, en el Ministeri de l'Estat. Destinat en [[París]], va deprendre japonés en l'Escola Superior de Llengües Orientals; dos anys més tart es va establir en [[Japó]], a on va completar els seus estudis de llengua. En el mes d'agost, és enviat pel Ministeri de l'Estat en destí a la llegació diplomàtica en [[Tòquio]], compaginant els seus treballs diplomàtics en activitats musicals (concert de violí en [[Singapur]] i treballs sobre música japonesa per a violí).  

Obtingué una plaça, per oposició, en el Ministeri de l'Estat. Destinat en [[París]], va deprendre japonés en l'Escola Superior de Llengües Orientals; dos anys més tart es va establir en [[Japó]], a on va completar els seus estudis de llengua. En el mes d'[[agost]], és enviat pel Ministeri de l'Estat en destí a la llegació diplomàtica en [[Tòquio]], compaginant els seus treballs diplomàtics en activitats musicals (concert de violí en [[Singapur]] i treballs sobre música japonesa per a violí).  

Durant la seua estància contrau [[matrimoni per poders]] en Maria Koehler Lucas a la que havia conegut durant els seus estudis en el Conservatori de Madrit, a on cursava la carrera de piano en la que va obtindre el títul en la calificació de “virtuosisme”. D'este matrimoni naixerien Julio, María Luisa, Cristian, Pelayo i Lorenzo. Durant anys va treballar en l'oficina d'interpretació de llengües, pels seus coneiximents de francés, alemà i atres llengües eslaves. Queda referència de que va aplegar a manejar-se en díhuit idiomes.  

Durant la seua estància contrau [[matrimoni per poders]] en Maria Koehler Lucas a la que havia conegut durant els seus estudis en el Conservatori de Madrit, a on cursava la carrera de piano en la que va obtindre el títul en la calificació de “virtuosisme”. D'este matrimoni naixerien Julio, María Luisa, Cristian, Pelayo i Lorenzo. Durant anys va treballar en l'oficina d'interpretació de llengües, pels seus coneiximents de [[francés]], [[alemà]] i atres llengües eslaves. Queda referència de que va aplegar a manejar-se en díhuit idiomes.  

Prengué possessió de silló en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) el 8 de maig de [[1921]] en el discurs titulat ''Nou concepte del diccionari de la llengua'', sent contestat per [[Antonio Maura y Montaner]]. En eixa institució va ocupar també el quinzé càrrec de secretari perpetu, per al que fon elegit el 7 de decembre de [[1939]], permaneixent en ell fins a la seua mort.

Prengué possessió de silló en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) el 8 de maig de [[1921]] en el discurs titulat ''Nou concepte del diccionari de la llengua'', sent contestat per [[Antonio Maura y Montaner]]. En eixa institució va ocupar també el quinzé càrrec de secretari perpetu, per al que fon elegit el [[7 de decembre]] de [[1939]], permaneixent en ell fins a la seua mort.

El 23 d'agost de [[1934]] el president de la República ([[Niceto Alcalà-Zamora y Torres]]) el nomena delegat suplent d'Espanya en la quinzena Assamblea de la [[Societat de Nacions]] de [[Ginebra]]. Despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], el 20 de juny de [[1939]], el Tribunal Seleccionador declara que és "admés directament al servici actiu" i li consolida en el càrrec de Traductor Cap de l'Oficina d'Interpretació de Llengües del Ministeri d'Assunts Exteriors. [[Francisco Franco]], en el Decret de [[1944]], i a proposta del Ministre d'Assunts Exteriors, Francisco Gómez-Jordana y Sousa, li va concedir la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. Es va jubilar el 10 d'octubre de [[1947]], en el títul de traductor-cap honorari d'interpretació de llengua.  

El [[23 d'agost]] de [[1934]] el president de la República ([[Niceto Alcalà-Zamora y Torres]]) el nomena delegat suplent d'Espanya en la quinzena Assamblea de la [[Societat de Nacions]] de [[Ginebra]]. Despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], el 20 de juny de [[1939]], el Tribunal Seleccionador declara que és "admés directament al servici actiu" i li consolida en el càrrec de Traductor Cap de l'Oficina d'Interpretació de Llengües del Ministeri d'Assunts Exteriors. [[Francisco Franco]], en el Decret de [[1944]], i a proposta del Ministre d'Assunts Exteriors, Francisco Gómez-Jordana y Sousa, li va concedir la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. Es va jubilar el 10 d'octubre de [[1947]], en el títul de traductor-cap honorari d'interpretació de llengua.  

Va representar a [[Espanya]] com poliglota en la Societat de Nacions i en el departament espanyol de relacions culturals, aplegant a ser director de la revista ''Revue Pédagogique'' de l'[[ONU]], en sèu en Ginebra.

Va representar a [[Espanya]] com poliglota en la Societat de Nacions i en el departament espanyol de relacions culturals, aplegant a ser director de la revista ''Revue Pédagogique'' de l'[[ONU]], en sèu en Ginebra.