78 888
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «''Carles Salvador i Gimeno ''' (Valéncia, 1893 - id., 1955) fon un poeta i gramàtic pancatalaniste valencià. Fon mestre en [[B...».
''Carles Salvador i Gimeno ''' ([[Valéncia]], 1893 - id., 1955) fon un poeta i gramàtic [[pancatalaniste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fon mestre en [[Benassal]] ([[província de Castelló|Castelló]]). En [[1919]] va publicar el fullet ''El valencià en les escoles'' i en 1921 va llançar un manifest, ''Pro associació protectora de l'ensenyança del valencià'', sense massa èxit.
Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' ([[1935]]). Va publicar, llavors, diversos opúsculs gramaticals que serien decisius per a la divulgació de la gramàtica del català [[Pompeu Fabra]] en la Comunitat Valenciana. Membre de la [[Taula de Lletres Valencianes]], també va participar en la redacció de les ''[[Normes de Castelló]]''.
En la seua producció poètica destaquen ''Plàstic'' ([[1923]]), ''Rosa dels vents'' ([[1930]]) i sobretot ''El bes als llavis'' ([[1934]]). Fon també important la seua prosa, tant la narrativa -''La Dragomana dels deus'' ([[1920]]), ''Barbaflorida profesor'' ([[1930]]), ''El maniquí d'arcilla'' ([[1931]])- com els asajos: ''Elogi de la prosa'' ([[1928]]), ''Elogi del xiprer'' ([[1929]]), ''Elogi del camp'' ([[1930]]) i ''Elogi de la vagància'' ([[1937]]).
Després de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], la seua poesia es va tornar més tradicional i austera; va publicar ''Nadal flor cordial'' ([[1943]]), ''El fang i l'esperit'' ([[1951]]).
En [[1951]] va promoure dins de ''[[Lo Rat Penat]]'' els cursos de Llengua i Lliteratura Valencianes i va publicar una ''Gramàtica valenciana'' ([[1951]]).
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Catalanisme]]
Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' ([[1935]]). Va publicar, llavors, diversos opúsculs gramaticals que serien decisius per a la divulgació de la gramàtica del català [[Pompeu Fabra]] en la Comunitat Valenciana. Membre de la [[Taula de Lletres Valencianes]], també va participar en la redacció de les ''[[Normes de Castelló]]''.
En la seua producció poètica destaquen ''Plàstic'' ([[1923]]), ''Rosa dels vents'' ([[1930]]) i sobretot ''El bes als llavis'' ([[1934]]). Fon també important la seua prosa, tant la narrativa -''La Dragomana dels deus'' ([[1920]]), ''Barbaflorida profesor'' ([[1930]]), ''El maniquí d'arcilla'' ([[1931]])- com els asajos: ''Elogi de la prosa'' ([[1928]]), ''Elogi del xiprer'' ([[1929]]), ''Elogi del camp'' ([[1930]]) i ''Elogi de la vagància'' ([[1937]]).
Després de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], la seua poesia es va tornar més tradicional i austera; va publicar ''Nadal flor cordial'' ([[1943]]), ''El fang i l'esperit'' ([[1951]]).
En [[1951]] va promoure dins de ''[[Lo Rat Penat]]'' els cursos de Llengua i Lliteratura Valencianes i va publicar una ''Gramàtica valenciana'' ([[1951]]).
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Catalanisme]]