Canvis

'''Isolda d'Irlanda''' o '''Isolda la Bella''', (atres versions del nom són Isolde, Iseult, Iseo, Yseult, Isode, Isoude, Isotta, etc.) és un dels personages d'este nom que apareix en la [[Mit Artúric|narració artúrica]] de ''Tristán i Isolda''.​ El seu nom, que no és d'orige irlandés, deriva de Adsiltia, que significa «la que és contemplada», en idioma anglosaxó.

'''Isolda d'Irlanda''' o '''Isolda la Bella''', (atres versions del nom són Isolde, Iseult, Iseo, Yseult, Isode, Isoude, Isotta, etc.) és un dels personages d'este nom que apareix en la [[Mit Artúric|narració artúrica]] de ''Tristán i Isolda''.​ El seu nom, que no és d'orige irlandés, deriva de Adsiltia, que significa «la que és contemplada», en idioma anglosaxó.

En la llegenda, Isolda és esposa del rei Marco de Cornualles i amant de «Sir Tristán», un dels cavallers de la [[Taula Redona|taula redona]]. La seua mare, la reina d'Irlanda, també es dia Isolda. La tercera Isolda és la de les «Mans Blanques», filla del rei «Hoel de Bretanya», germana de «Sir Kahedin», i finalment, esposa de Tristán.​ El personage va servir també d'inspiració a l'òpera de [[Richard Wagner]] «Tristan i Isolda».​

En la llegenda, Isolda és esposa del rei Marco de Cornualles i amant de «Sir Tristán», un dels cavallers de la [[Taula Redona|taula redona]]. La seua mare, la reina d'Irlanda, també es dia Isolda. La tercera Isolda és la de les «Mans Blanques», filla del rei «Hoel de Bretanya», germana de «Sir Kahedin», i finalment, esposa de Tristán.​ El personage va servir també d'inspiració a l'òpera de [[Richard Wagner]] «Tristan i Isolda».​  

== Referències ==

== Referències ==