Llínea 383: |
Llínea 383: |
| | | |
| === Pronoms personals === | | === Pronoms personals === |
| + | * me – yo, el meu, me |
| + | * tu – tu, et, el seu, vosté, vós |
| + | * el – ell, ella, això, li, la, lo (una persona) |
| + | * lo – ell, ella, això, li, la, lo (una cosa) |
| + | * nos – nosatres, nos |
| + | * vos – vosatres, vostés, les seues |
| + | * los – ells, elles, els, les, els, els seus |
| + | |
| === Grups pronominals === | | === Grups pronominals === |
| + | Tu és el singular i vos és el plural en totes les situacions, formals i informals. |
| + | |
| + | El s'usa per a referir-se a persones i animals, com a mamífers i aus. Pot ser aplicat metafòricament també a atres criatures, als robots, a la Lluna, a tormentes, etc. |
| + | |
| + | Lo s'usa per a referir-se a les coses, criatures simples, idees, conceptes, etc. |
| + | |
| + | Los s'usa com a plural d'el i lo. |
| + | |
| + | L'elefen normalment no distinguix entre “ell” i “ella”. Les formes elo (“ell”) i ela (“ella”) són rares, pero es poden usar per a evitar la repetició excessiva dels noms de les persones quan es parla d'un home i una dòna en el mateix context. |
| + | * Do es Joana? El es en la jardin. – ¿On està Joana? Ella està en el jardí. |
| + | * Do es mea come de matina? Lo es en la cosina. – ¿On està el meu desdejuni? Està en la cuina. |
| + | |
| + | Un pronom personal pot tindre a continuació una proposició relativa. Si el sentit està clar, es pot suprimir el pronom, deixant al pronom relatiu una doble funció: |
| + | * El recorda sempre la nomes de los, ci el ia encontra. – Recorda sempre els noms de quí va trobar. |
| + | * Me respeta tu, ci es tan saja. – Et respecte (a tu), que eres tan sapient. |
| + | * El ci osa, gania. – Aquell que gosa, gana. |
| + | * Ci osa, gania. – Qui gosa, gana. |
| + | |
| + | On és per lo general un pronom indefinit. Significa «les persones en general» o «una persona qualsevol». A sovint, permet evitar l'us de la veu passiva: |
| + | * On dise ce tu va parti. – Es diu que partiràs. |
| + | * On debe repete la verbo. – Es deu repetir el verp. / El verp deu repetir-se. |
| + | |
| + | S'és el pronom reflexiu de la tercera persona, tant del singular com del plural. Indica el subjecte del verp, no sent mai el subjecte: |
| + | * Lo limpi se. – Ell es neteja. |
| + | * Los lava se. – Ells es llaven. |
| + | |
| + | Els pronoms possessius («el meu», «el teu», etc.) són els determinants possessius («el meu», «el teu», etc.), precedits per la: |
| + | * Me ia trova mea libros, ma tu no ia trova la tuas. – Vaig trobar els meus llibres; pero vós no vares trobar els teus. |
| + | * Lo es ance plu grande ca la mea. – També és més gran que el meu. |
| + | * No toca acel jueta! Lo no es la tua. – ¡No tocs eixe joguet! No és teu. |
| + | |
| === Pronoms determinants === | | === Pronoms determinants === |
| === Preguntes === | | === Preguntes === |