Llínea 295: |
Llínea 295: |
| | | |
| === Quantitatius === | | === Quantitatius === |
| + | Els quantitatius permeten expressar la cantitat que és indicada pel sustantiu: |
| + | * -s – (plural) |
| + | * un – un/a |
| + | * du, tre, cuatro… – dos, tres, quatre… |
| + | * multe – molt |
| + | * poca – poc |
| + | * plu – més (de) |
| + | * la plu – la majoria (de), el màxim (de), la major part |
| + | * min – menys (de) |
| + | * la min – la minoria (de), el mínim (de), la menor part |
| + | |
| + | El marcador de plural -s és el determinant quantitatiu de base. Un sintagma nominal que incloga un sustantiu plural, no requerix cap atre determinant: |
| + | * Me va leje libros. – Vaig a llegir (alguns) llibres. |
| + | * Me va leje la libros. – Vaig a llegir els llibres. |
| + | |
| + | Ademés de l'artícul indefinit, un és el número «un», indica una unitat de lo referenciat pel sustantiu. Per tant, el sustantiu deu ser contable i singular: |
| + | * Me ave un frate e du sores. – Tinc un germà i dos germanes. |
| + | |
| + | Els atres números cardinals (du, tre, cuatro, etcétera) són també quantificadors. |
| + | * Me ave tre gatos obesa. – Tinc tres gats grossos. |
| + | * Me ave cuatro plu anios ca mea frate. – Soc quatre anys major que el meu germà. |
| + | |
| + | Multe significa «molts». Indica una gran cantitat de lo referenciat pel sustantiu, i s'usa en sustantius contables i incontables: |
| + | * Esta casa sta ja asi tra multe anios. – Esta casa ya es manté ací durant molts anys. |
| + | * La pijones come multe pan. – Les colomes mengen molt pa. |
| + | |
| + | Poca és lo contrari de multe, i indica una menuda cantitat. Significa «poc»: |
| + | * Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes). |
| + | * El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta) |
| + | * Compare: Me pote leje alga parolas. — Soc capaç de llegir unes quantes paraules (un número menut). |
| + | |
| + | Plu significa «més». Indica una cantitat major de lo referenciat pel sustantiu, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La plu significa «la majoria», la cantitat més gran: |
| + | * Tu ave plu libros ca me. – Vosté té més llibres que yo. |
| + | * La plu linguas es bela. – La majoria de les llengües és bella. |
| + | * Plu pan es en la cosina. – Hi ha més pa en la cuina. |
| + | * La plu fango es repulsante. – La majoria del fanc és repugnant. |
| + | |
| + | Min és lo contrari de plu, i significa «menys», indica una cantitat més menuda, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La min significa «la minoria», la menor cantitat: |
| + | * Me desira min vejetales ca el. – Vullc menys verdura que ella. |
| + | * Tu ia leje la min libros de cualcun ci me conose. – De tots els que conec, has llegit menys llibres. |
| + | * El ave min interesa a cada dia. – Cada dia té menys interés. |
| + | |
| + | Es poden usar tots els quantitatius com a pronoms. |
| + | |
| === Determinants de similitut === | | === Determinants de similitut === |
| === Orde dels determinants === | | === Orde dels determinants === |