Canvis

sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Fausti Barberà i Martí''' ([[Alaquas]], [[20 de decembre]] de [[1850]] - † [[Valéncia]], [[5 de giner]] de [[1924]]), fon un mege, escritor i polític [[valencianisme|valencianiste]]. El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' ([[1910]]) es considera el primer cos teoric del [[valencianisme]] i el [[nacionalisme valencià]].
+
'''Fausti Barberà i Martí''' ([[Alaquas]], [[20 de decembre]] de [[1850]] - † [[Valéncia]], [[5 de giner]] de [[1924]]), fon un mege, escritor i polític [[valencianisme|valencianiste]]. El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' ([[1910]]) es considera el primer cos teòric del [[valencianisme]] i el [[nacionalisme valencià]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
 +
 
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En l'any [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare.  
 
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En l'any [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare.  
   Llínea 29: Llínea 30:  
[[Archiu:Deregiona.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' ([[1902]]) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]]
 
[[Archiu:Deregiona.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' ([[1902]]) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]]
   −
El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (1910) està considerat com el primer cos teòric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del [[7 de decembre]] de [[1902]], fa més de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista Lo Rat Penat.
+
El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, [[1910]]) està considerat com el primer cos teòric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del [[7 de decembre]] de [[1902]], fa més de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a llegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]].
 
   
 
   
El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes [[Europa|europeus]] pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.
+
El doctor Barberà coneixia de primera alguns dels incipients nacionalismes [[Europa|europeus]] pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.
 
   
 
   
 
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el [[sigle XX]]: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una série de qüestions que hui en dia, són del tot actuals.
 
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el [[sigle XX]]: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una série de qüestions que hui en dia, són del tot actuals.
Llínea 41: Llínea 42:  
== Obres ==
 
== Obres ==
   −
Al marge de la seua producció mèdica, es poden destacar els llibres sobre tematica valenciana:  
+
Al marge de la seua producció mèdica, es poden destacar els llibres sobre temàtica valenciana:  
    
* ''Valencianos ilustres. [[Crisóstomo Martínez]]'' ([[1902]]).  
 
* ''Valencianos ilustres. [[Crisóstomo Martínez]]'' ([[1902]]).  
Llínea 59: Llínea 60:     
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|L'obra de revalencianisacio nostra no ha de ser producte de una ni de dos generacions, sino de mes.|''De regionalisme i Valentinicultura'' ([[Valéncia]], [[1902]]), per Faustí Barberà}}
    
{{Cita|Mai un poble té el dret de llevar-li a un atre poble sa manera de ser i la manera de parlar|''De Regionalisme i Valentinicultura'' ([[Valéncia]], [[1902]]), per Faustí Barberà}}  
 
{{Cita|Mai un poble té el dret de llevar-li a un atre poble sa manera de ser i la manera de parlar|''De Regionalisme i Valentinicultura'' ([[Valéncia]], [[1902]]), per Faustí Barberà}}  
26 262

edicions