Canvis

El seu método filosòfic i científic, que expon en ''Regles per a la direcció de la ment'' ([[1628]]) i més explícitament en el seu ''Discurs del método'' ([[1637]]), establix una clara ruptura en l'escolàstica que s'ensenyava en les universitats. Està caracterisat per la seua simplicitat —en el seu ''Discurs del método'' únicament propon quatre normes— i pretén trencar en els interminables raonaments escolàstics. Pren com a model el método matemàtic, en un intent d'acabar en el silogisme aristotèlic empleat durant tota l'[[Edat Mija]]. Molts elements de la filosofia de Descartes tenen precedents en l'aristotelisme tardà, el neoestoicisme del [[sigle XVI]] o en filòsofs medievals.

El seu método filosòfic i científic, que expon en ''Regles per a la direcció de la ment'' ([[1628]]) i més explícitament en el seu ''Discurs del método'' ([[1637]]), establix una clara ruptura en l'escolàstica que s'ensenyava en les universitats. Està caracterisat per la seua simplicitat —en el seu ''Discurs del método'' únicament propon quatre normes— i pretén trencar en els interminables raonaments escolàstics. Pren com a model el método matemàtic, en un intent d'acabar en el silogisme aristotèlic empleat durant tota l'[[Edat Mija]]. Molts elements de la filosofia de Descartes tenen precedents en l'aristotelisme tardà, el neoestoicisme del [[sigle XVI]] o en filòsofs medievals.

La seua declaració filosòfica més coneguda és "Pense, per tant existixc", que es troba en ''Discurs del método'' ([[1637]]) i en ''Principis de la Filosofia'' ([[1644]]), fon un element essencial del racionalisme occidental, contraria a l'escola empirista anglesa, i va formular el conegut com a «método cartesià», pero  ya existien formulacions anteriors, alguna tan exacta a la seua com la de [[Gómez Pereira]] en l'any [[1554]], i del Método consta la formulació prèvia que del mateix feu [[Francisco Sánchez l'Escèptic]] en [[1576]]. Tot això en antecedents en [[Agustí d'Hipona i [[Avicena]], per lo que ya en el seu sigle fon acusat de plagi, entre uns atres per [[Pierre Daniel Huet]].

La seua declaració filosòfica més coneguda és "Pense, per tant existixc", que es troba en ''Discurs del método'' ([[1637]]) i en ''Principis de la Filosofia'' ([[1644]]), fon un element essencial del racionalisme occidental, contraria a l'escola empirista anglesa, i va formular el conegut com a «método cartesià», pero  ya existien formulacions anteriors, alguna tan exacta a la seua com la de [[Gómez Pereira]] en l'any [[1554]], i del Método consta la formulació prèvia que del mateix feu [[Francisco Sánchez l'Escèptic]] en [[1576]]. Tot això en antecedents en [[Agustí d'Hipona]] i [[Avicena]], per lo que ya en el seu sigle fon acusat de plagi, entre uns atres per [[Pierre Daniel Huet]].

La seua filosofia natural rebuja qualsevol apelació als fins finals, divins o naturals, en explicar els fenomens naturals en térmens mecànics. Com a devot catòlic, la seua teologia insistix en la llibertat absoluta de l'acte de creació de Deu. En negar-se a acceptar l'autoritat de filòsofs anteriors, Descartes en freqüència distinguix els seus punts de vista dels filòsofs que el varen precedir. Trencà en la tradició aristotèlica establint un dualisme substancial entre l'ànima —res cogitans, el pensament— i cos —res extensa, l'extensió—. Radicalisà la seua posició en considerar a l'animal, al que concep com una «màquina», com un cos desproveït d'ànima. Esta teoria serà criticada durant l'Ilustració, especialment per [[Diderot]], [[Rousseau]] i [[Voltaire]].

La seua filosofia natural rebuja qualsevol apelació als fins finals, divins o naturals, en explicar els fenomens naturals en térmens mecànics. Com a devot catòlic, la seua teologia insistix en la llibertat absoluta de l'acte de creació de Deu. En negar-se a acceptar l'autoritat de filòsofs anteriors, Descartes en freqüència distinguix els seus punts de vista dels filòsofs que el varen precedir. Trencà en la tradició aristotèlica establint un dualisme substancial entre l'ànima —res cogitans, el pensament— i cos —res extensa, l'extensió—. Radicalisà la seua posició en considerar a l'animal, al que concep com una «màquina», com un cos desproveït d'ànima. Esta teoria serà criticada durant l'Ilustració, especialment per [[Diderot]], [[Rousseau]] i [[Voltaire]].