26 032
edicions
Canvis
→2005 - La Constitució Europea en valencià
=== 2005 - La Constitució Europea en valencià ===
=== 2005 - La Constitució Europea en valencià ===
{{AP|Unió Europea}}
El nomenat ''Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa'' (TCE), més conegut com a '''Constitució Europea''' o Tractat Constitucional, era el proyecte que havia segut aprovat el 18 de juny de 2003 i que ho varen firmar en [[Roma]] els caps del govern dels paíssos que formaven l'Unió Europea a 29 d'octubre de 2004. El 12 de giner de 2005, el Parlament Europeu va aprovar una resolució per 500 vots a favor, 137 en contra i 40 abstencions, en la que va recomanar als Estats membres que ratificaren la Constitució. El referèndum consultiu sobre el TCE es va celebrar en Espanya el 20 de febrer de 2005. La pregunta que es va sometre a consulta va ser ''¿Aprova vosté el Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa?''.
El nomenat ''Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa'' (TCE), més conegut com a '''Constitució Europea''' o Tractat Constitucional, era el proyecte que havia segut aprovat el 18 de juny de 2003 i que ho varen firmar en [[Roma]] els caps del govern dels paíssos que formaven l'[[Unió Europea]] a 29 d'octubre de 2004. El 12 de giner de 2005, el Parlament Europeu va aprovar una resolució per 500 vots a favor, 137 en contra i 40 abstencions, en la que va recomanar als Estats membres que ratificaren la Constitució. El referèndum consultiu sobre el TCE es va celebrar en Espanya el 20 de febrer de 2005. La pregunta que es va sometre a consulta va ser ''¿Aprova vosté el Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa?''.
En el cas d'Espanya, sent el president del govern espanyol el socialiste, [[José Luis Rodríguez Zapatero]], i el ministre d'Assunts Exteriors, [[Miguel Ángel Moratinos]] va presentar al Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]], per mig del seu secretari general, [[Javier Solana]], els eixemplars de la Constitució europea traduïts a les diferents llengües oficials d'Espanya: castellà, vasc, gallec, català i valencià. Se va prendre com a base allò que determinaven els respectius estatuts de les comunitats autònomes, creant-se certa polèmica per part del [[catalanisme]] a l'haver-se presentat en valencià una traducció de la Constitució europea. El govern tripartit català va presentar la mateixa traducció (utilisant el traductor ''Salt'' de la Generalitat Valenciana) que havia presentat el govern valencià per a donar a entendre davant la UE que les dos llengües eren una mateixa llengua.
En el cas d'Espanya, sent el president del govern espanyol el socialiste, [[José Luis Rodríguez Zapatero]], i el ministre d'Assunts Exteriors, [[Miguel Ángel Moratinos]] va presentar al Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]], per mig del seu secretari general, [[Javier Solana]], els eixemplars de la Constitució europea traduïts a les diferents llengües oficials d'Espanya: castellà, vasc, gallec, català i valencià. Se va prendre com a base allò que determinaven els respectius estatuts de les comunitats autònomes, creant-se certa polèmica per part del [[catalanisme]] a l'haver-se presentat en valencià una traducció de la Constitució europea. El govern tripartit català va presentar la mateixa traducció (utilisant el traductor ''Salt'' de la Generalitat Valenciana) que havia presentat el govern valencià per a donar a entendre davant la UE que les dos llengües eren una mateixa llengua.