78 863
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El '''blasquisme''', fon un ideari o ideologia política de tipo republicà apareguda en la [[Comunitat Valenciana]], propagat per [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari ''El Pueblo'', que es va propagar en major ritme des de l'afonament electoral en 1896 del [[Partido Republicano Democràtic Federal]] que defenia les tesis de [[Francisco Pi i Margall|Pi i Margall]].
El '''blasquisme''', fon un ideari o ideologia política de tipo republicà apareguda en la [[Comunitat Valenciana]], propagat per [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari ''El Pueblo'', que es va propagar en major ritme des de l'afonament electoral en 1896 del [[Partido Republicano Democràtic Federal]] que defenia les tesis de [[Francisco Pi i Margall|Pi i Margall]].
El fort arrelament del republicanisme en [[Comunitat Valenciana|Valencia]] en el sigle XIX, a causa de la carència d'industrialisació, va fer que basara la seua ideologia en un violent [[anticlericalisme]], pero en un component molt moderat de reformisme laboral. Com Blasco Ibáñez es mostrava partidari d'un republicanisme violent i contrari a la participació electoral (influït per Ruiz Zorrilla), pronte va fer amistat en [[Alejandro Lerroux]], baix influència del qual va crear una efímera [[Unió Revolucionària]]. Fon un dels principals promotors del [[Partido Republicano Radical]] en [[Comunitat Valenciana|Valencia]] i va boicotejar tots els intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir enllaços en Valéncia, en contra de les directrius de [[Nicolás Salmerón]]. En 1908 la seua trayectòria política se separa de la de Lerroux i funda el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), pero poc després es va retirar de la política, cosa que va provocar dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Felix Azzati i Descalci]].
El fort arrelament del republicanisme en [[Comunitat Valenciana|Valencia]] en el sigle XIX, a causa de la carència d'industrialisació, va fer que basara la seua ideologia en un violent [[anticlericalisme]], pero en un component molt moderat de reformisme laboral. Com Blasco Ibáñez es mostrava partidari d'un republicanisme violent i contrari a la participació electoral (influït per Ruiz Zorrilla), pronte va fer amistat en [[Alejandro Lerroux]], baix influència del qual va crear una efímera [[Unió Revolucionària]]. Fon un dels principals promotors del [[Partido Republicano Radical]] en [[Comunitat Valenciana|Valencia]] i va boicotejar tots els intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir enllaços en Valéncia, en contra de les directrius de [[Nicolás Salmerón]]. En 1908 la seua trayectòria política se separa de la de Lerroux i funda el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), pero poc després es va retirar de la política, cosa que va provocar dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Felix Azzati Descalci]].
Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia del 1901 al 1911, gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.
Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia del 1901 al 1911, gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.