25 179
edicions
Canvis
→Biografia
Iniciada ya la seua carrera lliterària, a principis dels [[Anys 1970|anys setanta]], com a conseqüència del tancament de les facultats universitàries a raïl dels successos de [[1969]], es va traslladar durant tres anys de [[Madrit]] a [[París]], a on va compaginar els seminaris universitaris en l'ambient de les tertúlies en el Barri Llatí, freqüentant la que duya [[Agustín García Calvo]] en el café La Boule d'Or, al que considera el seu mestre i la persona que el va dur a la [[Filosofia]].
Iniciada ya la seua carrera lliterària, a principis dels [[Anys 1970|anys setanta]], com a conseqüència del tancament de les facultats universitàries a raïl dels successos de [[1969]], es va traslladar durant tres anys de [[Madrit]] a [[París]], a on va compaginar els seminaris universitaris en l'ambient de les tertúlies en el Barri Llatí, freqüentant la que duya [[Agustín García Calvo]] en el café La Boule d'Or, al que considera el seu mestre i la persona que el va dur a la [[Filosofia]].
En els anys huitanta va iniciar la docència universitària, primer en la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de Zorroaga ([[Sant Sebastià]]), dependent de l'[[Universitat del País Vasc]], i despuix en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de l'[[Universitat Politècnica de Catalunya]], a on en [[1993]] va obtindre per concurs la plaça de catedràtic en l'àrea de coneiximent d'Estètica i Teoria de les Arts. Fon nomenat director de l'Institut Cervantes de París, càrrec en el que estigué entre [[1993]] i [[1995]] i del que dimití per diferències en les polítiques mantingudes en eixe moment pels responsables del Ministeri d'Assunts Exteriors.
És colaborador habitual dels diaris ''[[El País]]'' i ''[[El Periódico de Catalunya]]'', colaborant com a columniste, articuliste i agitador cultural.
En la seua trayectòria poètica se li va vincular inicialment a la generació dels «novísimos», des de que en [[1970]] [[Josep Maria Castellet]] ho incorpora a l'antologia ''Nueve novísimos poetas españoles'', formant la «coqueluche» de la mateixa, junt als poetes [[Pere Gimferrer]], [[Vicente Molina Foix]], [[Leopoldo María Panero]], [[Guillermo Moltó]] i [[Ana María Moix]]. En esta antologia cobra un paper rellevant en la poesia espanyola contemporànea, encara que en seguida va renegar del seu ofici exclusiu de poeta. La seua poesia està considerada freda i hermètica, girant sobre els eixos temàtics del buit i el no res. Sobre la seua producció narrativa i de prosa lliterària destaca pel seu caràcter reflexiu i culturaliste, incloent fortes dosis d'ironia i sarcasme, sobretot en els seus texts més recents.
A mitan de la primera década del [[sigle XXI]], durant el procés de la tramitació llegislativa de la reforma estatutària de Catalunya, fon un dels quinze firmants dels dos manifests de la plataforma política [[Ciutadans de Catalunya]] ([[2005]] i [[2006]]), a favor de la constitució d'una formació política que s'autodenominara no nacionalista. A finals de [[2011]], decidix traslladar la seua residència a [[Madrit]] junt a la seua parella, l'arquitecta Eva Fidalgo Elices (18 de giner de [[1974]]), en la que té una filla.
Des de l'any [[2015]] és membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), a on té assignat el silló «H» succeint a [[Martín de Riquer]].
Durant els anys [[2022]] i [[2023]], Azúa ha escrit ocasionalment artículs d'opinió per a ''[[The Objective]]''.
(Secció per completar)
(Secció per completar)