26 354
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Camp del Sequiol''' fon un estadi de fútbol de la ciutat de Castelló. Propietat del CD Castelló i, durant algun temps, de…»
El '''Camp del Sequiol''' fon un estadi de fútbol de la [[Castelló de la Plana|ciutat de Castelló]]. Propietat del [[CD Castelló]] i, durant algun temps, del [[Sport Club La Plana]], fon inaugurat en l'any [[1922]] i abandonat en [[1947]], quan s'inaugurà l'[[Estadi Castàlia]].
== Història ==
=== La construcció ===
Pocs mesos despuix de la creació del [[Club Deportiu Castelló]], el seu president, Tadeo Mallach, va escomençar a buscar d'un emplaçament per a construir un camp de joc propi. El 29 d'agost de [[1922]] un grup de socis del club varen firmar l'escritura de compra d'uns terrenys agrícoles, propietat de Jaime Chicharro, que despuix llogarien a l'entitat castellonenca. El camp es va construir en la que actualment és el carrer Herrero, junt al Sequiol, un ramal secundari de la Séquia Major de Castelló, del que va prendre el seu nom.
El nou camp, en capacitat per a 6.000 espectadors, es va inaugurar el 3 de novembre de [[1923]], en un partit amistós entre el CD Castelló i el [[RCD Espanyol]] capitanejat per [[Ricardo Zamora]], que varen guanyar els barcelonesos per 2-3. El futboliste visitant González fon l'autor del primer gol de l'història del Sequiol.
=== Els incidents de l'any 1933 ===
La temporada 1932/33 Sequiol fon l'escenari d'un dels episodis més conflictius de l'història del CD Castelló. El 29 de giner de [[1933]], durant un partit de lliga de Segona Divisió entre l'equip castellonenc i l'[[Oviedo CF]], l'afició local, descontenta en l'arbitrage, va agredir al colegiat, Julio Ostalé, que va suspendre el partit. Les cròniques de l'época descrivien aixina l'altercat:
{{Cita|''En un momento en que Ostalé se acerca a la meta, el público le coacciona tanto, que ordena la suspensión del "match" cuando faltaban veinticinco minutos, y, al retirarse a la caseta, varios exaltados intentaron agredirle, respondiendo Ostalé con patadas y puñetazos, resultado herido levemente en la cabeza (...) Una vez en la caseta, Ostalé se negó a seguir, alegando que su estado de ánimo le impedía continuar. (...) La causa de todo fue la deplorable actuación del árbitro, que se inició al pitar el "off-side" absurdo de Angelillo, que probablemente hubiera acabado en "goal"''.|''(Diario ABC, 31 de enero de 1933)''}}
A raïl dels incidents, la [[Real Federació Espanyola de Fútbol|Federació Espanyola de Fútbol]] (RFEF) va clausurar el Sequiol fins a final de temporada. El Club Deportiu Castelló es va negar a jugar el restant de partits com a local en l'[[Estadi de Mestalla]], com li obligava la Federació, per lo que els partits següents se li varen donar com a perduts per incompareixença. El club va perdre la categoria, lo que unit als seus problemes econòmics, li va dur a ser expulsat de la Federació i, finalment, a la desaparició.
Es va crear llavors el [[Sport Club La Plana]] com a hereu del desaparegut CD Castelló. El nou equip usava les instalacions del seu predecessor, incloent el seu terreny de joc. El Sequiol va tornar a acollir partits de Segona Divisió la temporada 1934/35, pero el SC La Plana es va dissoldre en finalisar eixa temporada.
=== El Sequiol, camp de Primera Divisió ===
Despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939), el CD Castelló fon refundat, recuperant el Camp del Sequiol. La temporada 1940/41 fon l'escenari d'un dels majors èxits de l'història del club albinegre, que va conseguir l'ascens a Primera Divisió. A pesar d'haver ampliat el seu aforament fins als 8.000 espectadors (2.000 assentats), el vell camp no semblava adequat per a la nova categoria i en [[1943]] va escomençar la construcció d'un nou estadi. Despuix de més de dos anys d'obres, l'[[Estadi Castàlia]] es va inaugurar el 4 de novembre de [[1945]] en un partit de lliga entre el CD Castelló i l'[[Atlètic Aviació]]. No obstant, el CD Castelló encara va jugar alguns partits en el Sequiol fins a la temporada 1946/47.
Despuix de sis anys acollint partits de Primera Divisió, El Sequiol fon derribat i el seu solar ocupat per l'escola de Magisteri. El caràcter emblemàtic d'este camp de joc va quedar arreplegat en l'himne del club, compost en [[1972]]:
{{Cita|''Y al desplegarse sus banderas, con tus colores bajo el sol.
A la memoria, llega la gloria, del viejo Campo del Sequiol.''|Extracte de l'Himne del CD Castelló}}
== Vore també ==
* [[Nou Estadi Castàlia]]
* [[Club Deportiu Castelló]]
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Campo_del_Sequiol Camp del Sequiol en Wikipedia]
== Història ==
=== La construcció ===
Pocs mesos despuix de la creació del [[Club Deportiu Castelló]], el seu president, Tadeo Mallach, va escomençar a buscar d'un emplaçament per a construir un camp de joc propi. El 29 d'agost de [[1922]] un grup de socis del club varen firmar l'escritura de compra d'uns terrenys agrícoles, propietat de Jaime Chicharro, que despuix llogarien a l'entitat castellonenca. El camp es va construir en la que actualment és el carrer Herrero, junt al Sequiol, un ramal secundari de la Séquia Major de Castelló, del que va prendre el seu nom.
El nou camp, en capacitat per a 6.000 espectadors, es va inaugurar el 3 de novembre de [[1923]], en un partit amistós entre el CD Castelló i el [[RCD Espanyol]] capitanejat per [[Ricardo Zamora]], que varen guanyar els barcelonesos per 2-3. El futboliste visitant González fon l'autor del primer gol de l'història del Sequiol.
=== Els incidents de l'any 1933 ===
La temporada 1932/33 Sequiol fon l'escenari d'un dels episodis més conflictius de l'història del CD Castelló. El 29 de giner de [[1933]], durant un partit de lliga de Segona Divisió entre l'equip castellonenc i l'[[Oviedo CF]], l'afició local, descontenta en l'arbitrage, va agredir al colegiat, Julio Ostalé, que va suspendre el partit. Les cròniques de l'época descrivien aixina l'altercat:
{{Cita|''En un momento en que Ostalé se acerca a la meta, el público le coacciona tanto, que ordena la suspensión del "match" cuando faltaban veinticinco minutos, y, al retirarse a la caseta, varios exaltados intentaron agredirle, respondiendo Ostalé con patadas y puñetazos, resultado herido levemente en la cabeza (...) Una vez en la caseta, Ostalé se negó a seguir, alegando que su estado de ánimo le impedía continuar. (...) La causa de todo fue la deplorable actuación del árbitro, que se inició al pitar el "off-side" absurdo de Angelillo, que probablemente hubiera acabado en "goal"''.|''(Diario ABC, 31 de enero de 1933)''}}
A raïl dels incidents, la [[Real Federació Espanyola de Fútbol|Federació Espanyola de Fútbol]] (RFEF) va clausurar el Sequiol fins a final de temporada. El Club Deportiu Castelló es va negar a jugar el restant de partits com a local en l'[[Estadi de Mestalla]], com li obligava la Federació, per lo que els partits següents se li varen donar com a perduts per incompareixença. El club va perdre la categoria, lo que unit als seus problemes econòmics, li va dur a ser expulsat de la Federació i, finalment, a la desaparició.
Es va crear llavors el [[Sport Club La Plana]] com a hereu del desaparegut CD Castelló. El nou equip usava les instalacions del seu predecessor, incloent el seu terreny de joc. El Sequiol va tornar a acollir partits de Segona Divisió la temporada 1934/35, pero el SC La Plana es va dissoldre en finalisar eixa temporada.
=== El Sequiol, camp de Primera Divisió ===
Despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939), el CD Castelló fon refundat, recuperant el Camp del Sequiol. La temporada 1940/41 fon l'escenari d'un dels majors èxits de l'història del club albinegre, que va conseguir l'ascens a Primera Divisió. A pesar d'haver ampliat el seu aforament fins als 8.000 espectadors (2.000 assentats), el vell camp no semblava adequat per a la nova categoria i en [[1943]] va escomençar la construcció d'un nou estadi. Despuix de més de dos anys d'obres, l'[[Estadi Castàlia]] es va inaugurar el 4 de novembre de [[1945]] en un partit de lliga entre el CD Castelló i l'[[Atlètic Aviació]]. No obstant, el CD Castelló encara va jugar alguns partits en el Sequiol fins a la temporada 1946/47.
Despuix de sis anys acollint partits de Primera Divisió, El Sequiol fon derribat i el seu solar ocupat per l'escola de Magisteri. El caràcter emblemàtic d'este camp de joc va quedar arreplegat en l'himne del club, compost en [[1972]]:
{{Cita|''Y al desplegarse sus banderas, con tus colores bajo el sol.
A la memoria, llega la gloria, del viejo Campo del Sequiol.''|Extracte de l'Himne del CD Castelló}}
== Vore també ==
* [[Nou Estadi Castàlia]]
* [[Club Deportiu Castelló]]
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Campo_del_Sequiol Camp del Sequiol en Wikipedia]