Llínea 16: |
Llínea 16: |
| De pare aragonés i mare valenciana, Amparo Baró naixqué en la ciutat de Barcelona el 21 de setembre de l'any 1937. Completats els estudis de bachillerat, va començar la carrera de Filosofia i Lletres, la qual va abandonar despuix de vore actuar a l'actriu [[Asunción Sancho López|Asunción Sancho]] en ''Sis personages en busca d'autor'' i quedar impressionada per l'enchís del teatre. | | De pare aragonés i mare valenciana, Amparo Baró naixqué en la ciutat de Barcelona el 21 de setembre de l'any 1937. Completats els estudis de bachillerat, va començar la carrera de Filosofia i Lletres, la qual va abandonar despuix de vore actuar a l'actriu [[Asunción Sancho López|Asunción Sancho]] en ''Sis personages en busca d'autor'' i quedar impressionada per l'enchís del teatre. |
| | | |
− | Impulsivament, va irrompre en l'univers escènic ingressant en les companyies de teatre aficionat, animada per amics. Debutà davant el públic en l'obra ''El burlador de Sevilla y convidado de piedra'' ([[1957]]). En la temporada [[1956]]-[[1957]] fon contractada per la companyia del teatre Windsor de Barcelona, que encapçalaven artísticament el matrimoni format per [[Adolfo Marsillach]] i [[Amparo Soler Leal]], i de la gerència del qual s'encarregava el productor [[Alfreso Matas Salinas|Alfredo Matas]] (qui reemplaçaria, per cert, al primer actor en el cor de la primera actriu). | + | Impulsivament, va irrompre en l'univers escènic ingressant en les companyies de teatre aficionat, animada per amics. Debutà davant el públic en l'obra ''El burlador de Sevilla y convidado de piedra'' ([[1957]]). En la temporada [[1956]]-[[1957]] fon contractada per la companyia del teatre Windsor de Barcelona, que encapçalaven artísticament el matrimoni format per [[Adolfo Marsillach]] i [[Amparo Soler Leal]], i de la gerència del qual s'encarregava el productor [[Alfredo Matas Salinas|Alfredo Matas]] (qui reemplaçaria, per cert, al primer actor en el cor de la primera actriu). |
| | | |
| No passà molt de temps ans que sorgira una oportunitat d'accedir a un paper d'importància. La primera actriu, Amparo Soler Leal, va sofrir un atac d'[[apendicitis]] i Baró la va substituir. Es tractava de l'obra ''Harvey'', de [[Mary Chase]], guanyadora del [[Premis Pulitzer|Premi Pulitzer]]. Compartint l'escenari en Marsillach, Amparo Baró va enlluernar en el seu talent des del mateix inici de la seua carrera. Un atre gran valedor de l'actriu va entrar en joc en esta la seua etapa primera: [[Jaime de Armiñán]]. | | No passà molt de temps ans que sorgira una oportunitat d'accedir a un paper d'importància. La primera actriu, Amparo Soler Leal, va sofrir un atac d'[[apendicitis]] i Baró la va substituir. Es tractava de l'obra ''Harvey'', de [[Mary Chase]], guanyadora del [[Premis Pulitzer|Premi Pulitzer]]. Compartint l'escenari en Marsillach, Amparo Baró va enlluernar en el seu talent des del mateix inici de la seua carrera. Un atre gran valedor de l'actriu va entrar en joc en esta la seua etapa primera: [[Jaime de Armiñán]]. |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| Si escassa fon la seua presència cinematogràfica durant els anys [[1960|60]], en les següents décades espayaria encara més les seues aparicions, de manera que el total de películes en les que va aparéixer i que varen ser rodades despuix de [[1970]] no supera la vintena. Entre elles destaquen: ''El bosque animado'' ([[1987]]) de [[José Luis Cuerda]]; ''Soldadito español'' ([[1988]]) d'[[Antonio Giménez-Rico]]; ''Las cosas del querer'' ([[1989]]) de [[Jaime Chávarri]]; ''Boca a boca'' ([[1995]]) de [[Manuel Gómez Pereira]] i ''Siete mesas de billar francés'' ([[2007]]) de [[Gracia Querejeta]], per la que guanyà el [[Premis Goya|Premi Goya]] a la millor interpretació femenina de repartiment. | | Si escassa fon la seua presència cinematogràfica durant els anys [[1960|60]], en les següents décades espayaria encara més les seues aparicions, de manera que el total de películes en les que va aparéixer i que varen ser rodades despuix de [[1970]] no supera la vintena. Entre elles destaquen: ''El bosque animado'' ([[1987]]) de [[José Luis Cuerda]]; ''Soldadito español'' ([[1988]]) d'[[Antonio Giménez-Rico]]; ''Las cosas del querer'' ([[1989]]) de [[Jaime Chávarri]]; ''Boca a boca'' ([[1995]]) de [[Manuel Gómez Pereira]] i ''Siete mesas de billar francés'' ([[2007]]) de [[Gracia Querejeta]], per la que guanyà el [[Premis Goya|Premi Goya]] a la millor interpretació femenina de repartiment. |
| | | |
− | També ha participat en curtmetrages, com ''A falta de pan'' ([[2005]]), junt a Álex Angulo, i ''Eutanas, SA'' ([[2013]]), el seu últim treball audiovisual. | + | També ha participat en curtmetrages, com ''A falta de pan'' ([[2005]]), junt a Álex Angulo, i ''Eutanas, S.A.'' ([[2013]]), el seu últim treball audiovisual. |
| | | |
| (Secció per completar) | | (Secció per completar) |