En la [[Mitologia babilònica|religió de l'antiga Babilònia]], Tiamat és una deesa primordial de la mar salada, que s'unix en [[Abzû]], el deu de l'aigua dolça, per a produir deus més jóvens. Ella és el símbol del caos de la creació primordial. Se la coneix com a dòna i se la descriu com la relluent. Se sugerix que hi ha dos parts en els mits de Tiamat, la primera en la que Tiamat és una deesa creadora, a través d'un matrimoni sagrat entre sal i aigua dolça, creant pacíficament el cosmos a través de generacions successives. En el segon, Tiamat es considera l'encarnació monstruosa del caos primordial. Algunes fonts l'identifiquen en imàgens d'una serp marina o un dragó. | En la [[Mitologia babilònica|religió de l'antiga Babilònia]], Tiamat és una deesa primordial de la mar salada, que s'unix en [[Abzû]], el deu de l'aigua dolça, per a produir deus més jóvens. Ella és el símbol del caos de la creació primordial. Se la coneix com a dòna i se la descriu com la relluent. Se sugerix que hi ha dos parts en els mits de Tiamat, la primera en la que Tiamat és una deesa creadora, a través d'un matrimoni sagrat entre sal i aigua dolça, creant pacíficament el cosmos a través de generacions successives. En el segon, Tiamat es considera l'encarnació monstruosa del caos primordial. Algunes fonts l'identifiquen en imàgens d'una serp marina o un dragó. |