Canvis

4 bytes afegits ,  30 giner
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[París]], [[França]]  
 
| lloc_mort = [[París]], [[França]]  
 
}}
 
}}
'''Charles Louis de Secondat''', senyor de la Brède i baró de Montesquieu, conegut com a '''Montesquieu''' ([[Castell de la Brède]], [[La Brède]], [[França]], [[18 de giner]] de [[1689]] - [[París]], [[França]], [[10 de febrer]] de [[1755]]) fon un filòsof i juriste francés l'obra del qual es desenrolla en el context del moviment intelectual i cultural conegut com l'[[Ilustració]].
+
'''Charles Louis de Secondat''', senyor de la Brède i baró de Montesquieu, conegut com a '''Montesquieu''' ([[Castell de la Brède]], [[La Brède]], [[França]], [[18 de giner]] de [[1689]] - [[París]], [[França]], [[10 de febrer]] de [[1755]]) fon un filòsof i juriste francés l'obra del qual es desenrolla en el context del moviment intelectual i cultural conegut com l'[[Ilustració]].
    
El seu pensament deu ser emmarcat dins de l'esperit crític de l'Ilustració francesa, palesa en traces com la tolerància religiosa, l'aspiració de llibertat i el seu concepte de la felicitat en el sentit cívic, si be es desmarcarà d'atres autors de l'época per la seua busca d'un coneiximent més concret i empíric en oposició a l'abstracció i método deductiu dominants. Podem dir que com difusor de la Constitució anglesa i teòric de la separació de poders es troba molt propenc al pensament de [[Locke]], mentres que com a autor de les Cartes perses podria situar-se pròxim a [[Saint-Simon]]. No obstant, el pensament del senyor de la Brède és complex i té eixa personalitat pròpia que li convertix en un dels pensadors més influents en el sí de l'història de les doctrines polítiques.
 
El seu pensament deu ser emmarcat dins de l'esperit crític de l'Ilustració francesa, palesa en traces com la tolerància religiosa, l'aspiració de llibertat i el seu concepte de la felicitat en el sentit cívic, si be es desmarcarà d'atres autors de l'época per la seua busca d'un coneiximent més concret i empíric en oposició a l'abstracció i método deductiu dominants. Podem dir que com difusor de la Constitució anglesa i teòric de la separació de poders es troba molt propenc al pensament de [[Locke]], mentres que com a autor de les Cartes perses podria situar-se pròxim a [[Saint-Simon]]. No obstant, el pensament del senyor de la Brède és complex i té eixa personalitat pròpia que li convertix en un dels pensadors més influents en el sí de l'història de les doctrines polítiques.
124 718

edicions