Canvis

Omaguaca (edita)

Revisió de 08:28 11 gin 2024

37 bytes afegits , 11 giner

sense resum d'edició

Llínea 3: Llínea 3:

Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]], practicament hui en dia desapareguts. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolívia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]].

−

Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'oest ~~colindaban~~ en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'~~este~~ se desprenien des del Chaco ~~les~~ belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.

+

Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de [[sur]] a [[nort]]; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'[[oest]] colindaven en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'[[est]] se desprenien des del Chaco la belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.

A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals pròpies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolívia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua.

−

La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats [[pucara]], des dels quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[~~boleadoras~~]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.

+

La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de [[pedra]], nomenats [[pucara]], des dels quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadores]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.

== Llengua ==

Llínea 17: Llínea 17:

Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven la deformació cranea del tipo "tabular obliqüe".

−

Vestien camises que sobrepujaven els genolls en els hòmens i arribava al turmell en les dones. [[Ponchos]], mantes i cinturons també eren comunes, confeccionades en llana de [[vicunya]] o [[llama]], tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics.

+

Vestien camises que sobrepujaven els [[Genoll|genolls]] en els hòmens i arribava al turmell en les dones. [[Ponchos]], mantes i cinturons també eren comunes, confeccionades en llana de [[vicunya]] o [[llama]], tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics.

Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de [[llama]], la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i [[malaquita]].

Llínea 23: Llínea 23:

== Vivenda ==

[[File:Pucará de Tilcara 02.JPG|thumb|250px|Pucara de Tilcara]]

−

Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de fanc i palla a una sola aigua. No posseien finestres i tenien una sola entrada estreta. S'han trobat cases aïllades propenques als cultius, pero lo comú eren els poblats a on s'agrupaven. Existixen numerosos pucaras, la majoria dels quals són tardans. Segons els restants arqueologics el més important fon el de [[Tilcara]], sobre el marge esquerre del [[riu Gran]] en un cerro a on, ademés de 2500 metros sobre el nivell de la mar, se construi el fort, que contenia vivendes, corrals per a les llames, temple i cementeri.

+

Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de [[fanc]] i palla a una sola aigua. No posseien finestres i tenien una sola entrada estreta. S'han trobat cases aïllades propenques als cultius, pero lo comú eren els poblats a on s'agrupaven. Existixen numerosos pucaras, la majoria dels quals són tardans. Segons els restants arqueologics el més important fon el de [[Tilcara]], sobre el marge esquerre del [[riu Gran]] en un cerro a on, ademés de 2500 metros sobre el nivell de la mar, se construi el fort, que contenia vivendes, corrals per a les llames, temple i cementeri.

== Agricultura i ganaderia ==

Llínea 32: Llínea 32:

Alçaven la collita en "siges de pedra". Molían els grans en morters.

−

Collien la garrofa, domesticaren la [[llama]] i practicaven la caça del [[guanac]] i el suri([[ñandú]]).

+

Collien la [[garrofa]], domesticaren la [[llama]] i practicaven la caça del [[guanac]] i el suri([[ñandú]]).

== Artesanies ==

Jose2

Administradors

124 534

edicions