Canvis

== Història ==

== Història ==

Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els carreus encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en què després es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augústeos destruïdes a l'alçar durant la [[Edat Mijana]] el castell.

Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en què després es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la [[Edat Mija]] el castell.

Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà [[Al-Azraq]] en guerra en [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites van continuar inclús després de la mort de Jaume I, en [[1276]].

Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà [[Al-Azraq]] en guerra en [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites van continuar inclús després de la mort de Jaume I, en [[1276]].

L'any [[1289]] el rei [[Alfons III d'Aragó]] va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant aixina en cristians una zona que fins llavors havia sigut perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins a l'any [[1317]], data en què per desig de [[Jaume II]] es va crear l'orde monàstic-militar de [[Orde de Montesa|Montesa]] com a substituta en el [[Regne de Valéncia]] de la desapareguda [[Orde Del temple]]. Per eixe motiu, la vila i el castell de Montesa van conseguir gran preponderància.

L'any [[1289]] el rei [[Alfons III]] va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant aixina en cristians una zona que fins llavors havia segut perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins a l'any [[1317]], data en que per desig de [[Jaume II]] es va crear l'orde monàstic-militar de [[Orde de Montesa|Montesa]] com a substituta en el [[Regne de Valéncia]] de la desapareguda [[Orde Del temple]]. Per eixe motiu, la vila i el castell de Montesa van conseguir gran preponderància.

La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa|terratrémols en març i abril de 1748]], i en novembre de [[1755]], aixina com una tràgica inundació en [[1864]].

La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa|terratrémols en març i abril de 1748]], i en novembre de [[1755]], aixina com una tràgica inundació en [[1864]].

El [[Terratrémol de Montesa]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]].  

El [[Terratrémol de Montesa]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]].  

*'''Església Parroquial'''. Té per titular a [[Mare de Deu de l'Assunció|Nostra Senyora de l'Assunció]] i es tracta d'un edifici de pedra de cadirage construït a principis del [[sigle XVIII]] i renovat en [[1857]].

*'''Església Parroquial'''. Té per titular a [[Mare de Deu de l'Assunció|Nostra Senyora de l'Assunció]] i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del [[sigle XVIII]] i renovat en [[1857]].

== Festes locals ==

== Festes locals ==

Celebra les seues festes patronals al Santísim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de Dèu del Castell''. El principal dia, el de la Mare de Déu del Castillo, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.

Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de Dèu del Castell''. El principal dia, el de la Mare de Dèu del Castell, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.

Ademés des de l'any 1982 se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses.

Ademés des de l'any [[1982]] se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses.

Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la setmana del 9 d'octubre , commemorant la conquiste de Jaume I.

Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la setmana del 9 d'octubre , commemorant la conquiste de Jaume I.

|}

|}

== Veja també ==

== Vore també ==

* [[Terratrémol de Montesa]]

* [[Terratrémol de Montesa]]

[[Categoria:Municipis de Valéncia]]

[[Categoria:Municipis de Valéncia]]

[[Categoria:Localitats de Valencia|Montesa]]

[[Categoria:Localitats de Valéncia|Montesa]]