26 506
edicions
Canvis
→Biografia
Traduí en vers el llibre de [[Sant Pròsper d'Aquitània]] ''Poema contra los ingratos'' ([[Madrit]], [[1783]]) i també ''Oficio de la Semana Santa'' ([[Madrit]], [[1790]]), molt reimprés. També escrigué ''De la obligación de decir misa con circunspección y pausa'' (Madrit, [[1788]]), pero de nou tingué que abandonar el seu càrrec per indispondres doctrinalment en el restant dels professors i va passar a Madrit com a capellà de Bertrán i calificador del [[Sant Ofici]]. Publica ''De la reverencia con que se debe asistir a misa y de las faltas que en esto se cometen'' (Madrit, [[1791]]) i ''De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares'' ([[Valéncia]], [[1791]]), a on defén la traducció a l'espanyol de la Bíblia. A l'any següent ingressa en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), a on fon bibliotecari, i poc despuix en la [[Real Acadèmia de l'Història]].
Traduí en vers el llibre de [[Sant Pròsper d'Aquitània]] ''Poema contra los ingratos'' ([[Madrit]], [[1783]]) i també ''Oficio de la Semana Santa'' ([[Madrit]], [[1790]]), molt reimprés. També escrigué ''De la obligación de decir misa con circunspección y pausa'' (Madrit, [[1788]]), pero de nou tingué que abandonar el seu càrrec per indispondres doctrinalment en el restant dels professors i va passar a Madrit com a capellà de Bertrán i calificador del [[Sant Ofici]]. Publica ''De la reverencia con que se debe asistir a misa y de las faltas que en esto se cometen'' (Madrit, [[1791]]) i ''De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares'' ([[Valéncia]], [[1791]]), a on defén la traducció a l'espanyol de la Bíblia. A l'any següent ingressa en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), a on fon bibliotecari, i poc despuix en la [[Real Acadèmia de l'Història]].
Comença a publicar el ''Año cristiano de España'' ([[Madrit]], [[1781]]-[[1803]]) i ''Dominicas, ferias y fiestas movibles del año cristiano de España'' (Madrit, [[1791]]-[[1803]]); ''Novena del Beato Nicolás Factor'' (Madrit, [[1792]]); ''Catecismo del Estado según los principios de la Religión'' (Madrit, [[1793]]); ''Cartas eclesiásticas al doctor don Guillermo Díaz Luzeredi en defensa de las leyes que autorizan ahora al Pueblo para que lea en su lengua la Sagrada Escritura'' (Madrit, [[1794]]), a on torna a batallar per a que es permeta a la gent llegir la Bíblia en espanyol.
Obté en l'any [[1795]] el càrrec de capellà d'honor i predicador del rei Carles IV, apart d'atres càrrecs eclesiàstics. Publica ''Cartas de un presbítero español sobre la carta del ciudadano Grégoire, Obispo de Blois, al señor Arzobispo de Burgos, Inquisidor General de España'' (Madrit, 1798), obra esta com les anteriors en que es mostra encara partidari de l'[[absolutisme]]. Per llavors forja en el seu germà [[Jaime Villanueva]] el gran proyecte del ''Viaje literario a las iglesias de España'', un intent de fonamentar científicament el [[Regalisme]] de l'iglésia espanyola en els documents buscant les diferències i variacions en els ritos llitúrgics nacionals de les distintes regions d'Espanya des de la més remota antiguetat; el proyecte es va ampliar per a copiar tot quant document valiós per a l'història eclesiàstica d'Espanya i l'història en general del país poguera oferir l'itinerari del seu germà Jaime pels archius dels temples i monasteris espanyols. La llabor de Joaquín Lorenzo fon anotar les cartes que anava rebent del seu germà en els seus descobriments i anotar-les degudament. Escrigué despuix la ''Oración fúnebre en las exquias de... D. Antonio Sentmarat de Cartellá'' (Madrit, [[1806]]) i ''El Kempis de los literatos'' (Madrit, [[1807]]).
(Secció per completar)
(Secció per completar)