− | '''Samuel Langhorne Clemens''' ([[30 de novembre]] de [[1835]], [[Florida (Missouri)|Florida]], [[Missouri]], [[EUA]] - † [[21 d'abril]] [[1910]], [[Redding (Connecticut)|Redding]], [[Connecticut]], EUA), més conegut pel seu [[pseudònim]] '''Mark Twain''', va ser un [[escritor ]] i [[humorista]] [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenc]]. Destacà per les seues noveles ''[[Les aventures de Huckleberry Finn]]'' ([[1885]]), considerada a sovint com "the great American novel", i ''[[Les aventures de Tom Sawyer]]'' ([[1876]]). | + | '''Samuel Langhorne Clemens''', més conegut pel seu [[seudònim]] '''Mark Twain''' ([[Florida]], [[Missouri]], [[Estats Units]], [[30 de novembre]] de [[1835]] - † [[Redding]], [[Connecticut]], [Estats Units]], [[21 d'abril]] de [[1910]]), fon un [[escritor ]] i [[humoriste]] [[Estats Units|estatunidenc]]. Destacà per les seues noveles ''[[Les aventures de Huckleberry Finn]]'' ([[1885]]), considerada a sovint com ''the great American novel'', i ''[[Les aventures de Tom Sawyer]]'' ([[1876]]). També escrigué atres obres de gran èxit i fama mundial com ''El príncip i el menic'' o ''Un yanqui en la cort del Rei Arturo''. |
| + | Mark Twain es crià en Hannibal (Missouri), lloc que utilisaria com a escenari per a les aventures de ''Tom Sawyer i Huckleberry Finn''. Treballà com a aprenent d'un impressor i com a caixer, i participà en la redacció d'artículs per al periòdic del seu germà major ''Orion''. Despuix de treballar com a impressor en vàries ciutats, es feu pilot navegant en el [[riu Mississipi]], també treballà en poc èxit en la mineria de l'or, i va retornar al periodisme. Com a reporter, escrigué una història humorística, ''La célebre granota saltarina del comtat de Calaveres'' ([[1865]]), que es feu molt popular i va atraure l'atenció cap a la seua persona a escala nacional, i els seus llibres de viages també varen ser ben acollits. Twain havia trobat la seua vocació. |
| + | Conseguí un gran èxit com a escritor i orador. El seu ingeni i esperit satíric varen rebre lloances de crítics i colegues, i es feu amic de presidents nortamericans, artistes, industrials i de la realea europea. Caria de visió financera i, encara que guanyà molts diners en els seus escrits i conferències, els va malbaratar en vàries empreses i es va vore obligat a declarar-se en bancarrota. En l'ajuda de l'empresari i filàntrop [[Henry Huttleston Rogers]] finalment va resoldre els seus problemes financers. |