25 007
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Andrés Ivars Cardona''' (Benissa, 1885 - 1936) fon un historiador i sacerdot franciscà valencià, assessinat a l'inici de la G…»
'''Andrés Ivars Cardona''' ([[Benissa]], [[1885]] - [[1936]]) fon un historiador i sacerdot franciscà [[Valencians|valencià]], assessinat a l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola]].
== Biografia ==
Andrés Ivars ingressà en l'orde franciscana en Sant Esperit del Mont de [[Gilet]] en l'any [[1900]]. Feu la professió a l'any següent i en [[1909]] va rebre l'ordenació sacerdotal. Per les seues aptituts per a l'estudi fon enviat a l'Ateneu Pontifici Antonianum de [[Roma]], a on estudià [[patrologia]] i història de l'Iglésia; al mateix temps cursà estudis de paleografia i diplomàtica en l'Escola Pública de l'Archiu Vaticà. En [[1913]] fon destinat al centre d'investigació històrica que l'Orde tenia en Quaracchi ([[Florència]]), a on va permanéixer un any.
En l'any [[1914]] fallí [[Jaime Sala Moltó|Jaime Sala]], de la seua mateixa província i un dels fundadors de la recent fundada revista ''Archivo Ibero-Americano'' (AIA). Ivars el va substituir com a representant de la província franciscana de Valéncia, i a partir de llavors fon colaborador de la mateixa, en [[1919]] vicedirector i, des de [[1928]], director. Estigué uns anys incorporat a la seua província, en la que eixercità els oficis de Mestre i Llector dels Estudiants, Croniste i Definidor provincial.
De [[1920]] a [[1936]] residí en [[Madrit]], dedicat de ple a l'investigació històrica i a la divulgació dels seus estudis, principalment en la citada revista AIA, pero també en atres de caràcter històric. El seu prestigi en el camp de l'investigació històrica es va estendre inclús més allà de les fronteres nacionals. Els seus numerosos artículs i els seus llibres, escrits en castellà o en valencià, versaven en especial sobre temes d'història o de cultura, tant de la família franciscana com de la societat valenciana. L'autor medieval valencià al que dedicà més investigacions fon a [[Francesc Eiximenis]].
El 20 de juliol de [[1936]], recent declarada la guerra civil espanyola, les milícies republicanes varen incendiar el Colege Cardenal Cisneros, sèu de la revista AIA, i varen capturar als religiosos; el Pare Ivars estava absent de la casa en aquella circumstància. Allí varen cremar la biblioteca, l'archiu i tot quant s'havia reunit en anys d'estudi i d'investigació. Ell es va arreplegar primer en el Sanatori ''Villa Luz'', del que era capellà, despuix en casa d'uns amics, fins que va considerar prudent anar-se en la seua família. Quan es dirigia a Benissa, fon reconegut i detingut en [[Dénia]] ([[Alacant]]). Al matí següent, 8 de setembre de [[1936]], aparegué el seu cadàver prop de [[Gata de Gorgos]], també en la província d'Alacant, l'havien fusilat.
Està en curs la causa de la seua beatificació.
== Obra ==
(Secció per completar)
== Biografia ==
Andrés Ivars ingressà en l'orde franciscana en Sant Esperit del Mont de [[Gilet]] en l'any [[1900]]. Feu la professió a l'any següent i en [[1909]] va rebre l'ordenació sacerdotal. Per les seues aptituts per a l'estudi fon enviat a l'Ateneu Pontifici Antonianum de [[Roma]], a on estudià [[patrologia]] i història de l'Iglésia; al mateix temps cursà estudis de paleografia i diplomàtica en l'Escola Pública de l'Archiu Vaticà. En [[1913]] fon destinat al centre d'investigació històrica que l'Orde tenia en Quaracchi ([[Florència]]), a on va permanéixer un any.
En l'any [[1914]] fallí [[Jaime Sala Moltó|Jaime Sala]], de la seua mateixa província i un dels fundadors de la recent fundada revista ''Archivo Ibero-Americano'' (AIA). Ivars el va substituir com a representant de la província franciscana de Valéncia, i a partir de llavors fon colaborador de la mateixa, en [[1919]] vicedirector i, des de [[1928]], director. Estigué uns anys incorporat a la seua província, en la que eixercità els oficis de Mestre i Llector dels Estudiants, Croniste i Definidor provincial.
De [[1920]] a [[1936]] residí en [[Madrit]], dedicat de ple a l'investigació històrica i a la divulgació dels seus estudis, principalment en la citada revista AIA, pero també en atres de caràcter històric. El seu prestigi en el camp de l'investigació històrica es va estendre inclús més allà de les fronteres nacionals. Els seus numerosos artículs i els seus llibres, escrits en castellà o en valencià, versaven en especial sobre temes d'història o de cultura, tant de la família franciscana com de la societat valenciana. L'autor medieval valencià al que dedicà més investigacions fon a [[Francesc Eiximenis]].
El 20 de juliol de [[1936]], recent declarada la guerra civil espanyola, les milícies republicanes varen incendiar el Colege Cardenal Cisneros, sèu de la revista AIA, i varen capturar als religiosos; el Pare Ivars estava absent de la casa en aquella circumstància. Allí varen cremar la biblioteca, l'archiu i tot quant s'havia reunit en anys d'estudi i d'investigació. Ell es va arreplegar primer en el Sanatori ''Villa Luz'', del que era capellà, despuix en casa d'uns amics, fins que va considerar prudent anar-se en la seua família. Quan es dirigia a Benissa, fon reconegut i detingut en [[Dénia]] ([[Alacant]]). Al matí següent, 8 de setembre de [[1936]], aparegué el seu cadàver prop de [[Gata de Gorgos]], també en la província d'Alacant, l'havien fusilat.
Està en curs la causa de la seua beatificació.
== Obra ==
(Secció per completar)