Canvis

Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en l'any [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.

Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en l'any [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.

''María Rosa'' ([[1894]]) fon una de les seues obres mestres, despuix de la qual es varen succeir atres estrenes tan notables com ''La festa del blat'' ([[1896]]) i ''Terra baixa'' ([[1897]]), la qual fon un gran èxit en [[Catalunya]], lo que va propiciar la seua immediata traducció al castellà, a càrrec de [[José Echegaray]], i a tretze llengües europees més. En [[1903]], [[Eugen d'Albert]] va estrenar en [[Praga]] la seua òpera ''Tiefland'', en llibret de R. Lothar, basada en este drama, que va contribuir a fer-la més coneguda. Sobre el mateix drama, en [[1907]] es va estrenar l'òpera de Ferdinand Le Borne ''La catalane''. Per l'èxit dels seus drames, fon un dels autors més duts al cine a principis del [[sigle XX]], quan es varen rodar en castellà ''Terra baixa'' ([[1907]]), ''María Rosa'' ([[1908]]), ''Mar y cielo'' ([[1910]]) i ''La reina joven'' ([[1916]]). ''Terra baixa'' donà peu a películes mudes en [[Argentina]], [[Estats Units]] i [[Alemània]], a on en [[1940]] [[Leni Riefenstahl]] dirigí ''Tiefland'', notable película estrenada en [[1953]]. Per la seua banda, el director mexicà [[Miguel Zacarías]] va realisar una notable versió interpretada per [[Pedro Armendáriz]].  

''María Rosa'' ([[1894]]) fon una de les seues obres mestres, despuix de la qual es varen succeir atres estrenes tan notables com ''La festa del blat'' ([[1896]]) i ''Terra baixa'' ([[1897]]), la qual fon un gran èxit en [[Catalunya]], lo que va propiciar la seua immediata traducció al castellà, a càrrec de [[José Echegaray]], i a tretze llengües europees més. En [[1903]], [[Eugen d'Albert]] va estrenar en [[Praga]] la seua òpera ''Tiefland'', en llibret de R. Lothar, basada en este drama, que va contribuir a fer-la més coneguda. Sobre el mateix drama, en [[1907]] es va estrenar l'òpera de Ferdinand Le Borne ''La catalane''. Per l'èxit dels seus drames, fon un dels autors més duts al cine a principis del [[sigle XX]], quan es varen rodar en castellà ''Terra baixa'' ([[1907]]), ''María Rosa'' ([[1908]]), ''Mar y cielo'' ([[1910]]) i ''La reina joven'' ([[1916]]). ''Terra baixa'' donà peu a películes mudes en [[Argentina]], [[Estats Units]] i [[Alemània]], a on en [[1940]] [[Leni Riefenstahl]] dirigí ''Tiefland'', notable película estrenada en [[1953]]. Per la seua banda, el director mexicà [[Miguel Zacarías]] va realisar una notable versió interpretada per [[Pedro Armendáriz]].

(Secció per completar)

Atres peces notables del dramaturc són la comèdia ''La Baldirona'' ([[1892]]) i el drama ''La filla del mar'' ([[1900]]), estrenat en el Teatre Romea baix la direcció d'[[Enric Borrás]] i en la participació dels intérprets Adela Sala, Adela Clemente, Antònia Baró, Emilia Baró, Iscle Soler, Maria Morera, ademés del propi Borrás entre uns atres. ''La filla del mar'' també fon convertida en òpera per Eugen d'Albert (Liebesketten, [[1912]]). Guimerá també fon l'autor de ''La Santa Espina'', comèdia musical de la que la seua sardana, en la tornada "som i serem gent catalana" i música d'Enric Morera, es convertiria en un himne català no oficial, de gran popularitat.

 

== Obra ==

== Obra ==