25 870
edicions
Canvis
→Biografia
Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en l'any [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.
Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en l'any [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.
''María Rosa'' ([[1894]]) fon una de les seues obres mestres, despuix de la qual es varen succeir atres estrenes tan notables com ''La festa del blat'' ([[1896]]) i ''Terra baixa'' ([[1897]]), la qual fon un gran èxit en [[Catalunya]], lo que va propiciar la seua immediata traducció al castellà, a càrrec de [[José Echegaray]], i a tretze llengües europees més. En [[1903]], [[Eugen d'Albert]] va estrenar en [[Praga]] la seua òpera ''Tiefland'', en llibret de R. Lothar, basada en este drama, que va contribuir a fer-la més coneguda. Sobre el mateix drama, en [[1907]] es va estrenar l'òpera de Ferdinand Le Borne ''La catalane''. Per l'èxit dels seus drames, fon un dels autors més duts al cine a principis del [[sigle XX]], quan es varen rodar en castellà ''Terra baixa'' ([[1907]]), ''María Rosa'' ([[1908]]), ''Mar y cielo'' ([[1910]]) i ''La reina joven'' ([[1916]]). ''Terra baixa'' donà peu a películes mudes en [[Argentina]], [[Estats Units]] i [[Alemània]], a on en [[1940]] [[Leni Riefenstahl]] dirigí ''Tiefland'', notable película estrenada en [[1953]]. Per la seua banda, el director mexicà [[Miguel Zacarías]] va realisar una notable versió interpretada per [[Pedro Armendáriz]].
(Secció per completar)
(Secció per completar)