40 081
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Sant Eugeni de Valéncia''' fon un [[cristià]] d'[[Hispània]], supost discípul de l'apòstol [[Sant Jaume el Major apòstol|Santiago]], mort cap a l'any [[65]]. Segons una tradició tardana, documentada a partir del [[sigle XVI]], se'l considera el primer [[bisbe]] de [[Valéncia]]. Va reunir un [[concili]] en [[Peníscola]] en l'any [[60]]. Sorpresos en la reunió, els participants foren eixecutats.
'''Sant Eugeni de Valéncia''' fon un [[cristià]] d'[[Hispània]], supost discípul de l'apòstol [[Sant Jaume el Major apòstol|Santiago]], mort cap a l'any [[65]]. Segons una tradició tardana, documentada a partir del [[sigle XVI]], se'l considera el primer [[bisbe]] de [[Valéncia]]. Va reunir un [[concili]] en [[Peníscola]] en l'any [[60]]. Sorpresos en la reunió, els participants foren eixecutats.
== Historicitat ==
La primera font que el cita va ser la pretesa crònica de Luci Flavi Dextre, fill de Pacià de [[Barcelona]], que, en realitat, havia segut escrita al final del [[sigle XVI]] pel jesuïta Jerónimo Román de la Higuera i publicada per primera volta en l'any [[1619]]. L'habilitat de la falsificació va fer que fora tinguda per molts autors com una obra autènticament antiga i escrita en el [[sigle V]], per lo que les seues afirmacions, la majoria sense cap fonament històric real, varen passar a atres obres fins al punt d'alterar greument la cronologia dels fets narrats i provocar que capítols catedralicis, consells municipals, etc., creient lo que es deia, nomenaren a patrons i sants inexistents, que varen calar en la tradició popular. Cap al [[sigle XVII]] i al [[sigle XVIII]], atres autors varen encarregar-se de demostrar la falsedat d'esta crònica i de les obres que s'hi inspiraren, pero les tradicions, llegendes i culte iniciats ya havien calat prou i el poble va continuar considerant algunes d'estes històries com a autèntiques, fins a l'actualitat.
== Llegenda ==
== Llegenda ==
Segons la llegenda, creada per aclarar els orígens dels bisbats espanyols fins als temps apostòlics, donant-li aixina més prestigi i preeminència sobre atres, Eugeni hauria segut discipul de Sant Jaume el Major qui, en el seu suposat viage de predicació a Hispània, el va nomenar cap de la comunitat cristiana de Valéncia.
Segons la llegenda, creada per aclarar els orígens dels bisbats espanyols fins als temps apostòlics, donant-li aixina més prestigi i preeminència sobre atres, Eugeni hauria segut discipul de Sant Jaume el Major qui, en el seu suposat viage de predicació a Hispània, el va nomenar cap de la comunitat cristiana de Valéncia.
Arran de les persecucions dels cristians de temps de [[Neró]], cap a l'any 65, Eugeni s'hauria reunit en atres bisbes ibèrics (llegendaris, com ell: Eteri de [[Barcelona]], Nèstor de [[Paléncia]], Capitó de [[Lugo]], Arcadi de [[Logronyo]], Agatodor de [[Tarragona]], Basili de [[Cartagena]], Elpidi de [[Toledo]], Efraïm d'[[Astorga]] i Pius de [[Sevilla]]) en [[Peníscola]] per vore de trobar una solució al problema: les tropes romanes, comandades per Actus, varen apresar-los a tots i varenn executar-los, morint màrtirs.
Arran de les persecucions dels cristians de temps de [[Neró]], cap a l'any 65, Eugeni s'hauria reunit en atres bisbes ibèrics (llegendaris, com ell: Eteri de Barcelona, Nèstor de [[Paléncia]], Capitó de [[Lugo]], Arcadi de [[Logronyo]], Agatodor de [[Tarragona]], Basili de [[Cartagena]], Elpidi de [[Toledo]], Efraïm d'[[Astorga]] i Pius de [[Sevilla]]) en [[Peníscola]] per vore de trobar una solució al problema: les tropes romanes, comandades per Actus, varen apresar-los a tots i varenn executar-los, morint màrtirs.
== Veneració ==
== Veneració ==