119 717
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La Reserva de la biosfera dels Ancares Lucense i Monts de Cervantes, Navia i Becerreá correspon als municipis de Cervantes, Navia de Suarna i Becerreá, i ocupa bona part del territori de la comarca, 536,64 km².
La Reserva de la biosfera dels Ancares Lucense i Monts de Cervantes, Navia i Becerreá correspon als municipis de Cervantes, Navia de Suarna i Becerreá, i ocupa bona part del territori de la comarca, 536,64 km².
== Economia ==
És tradicional el cultiu de la [[berza]] en el que s'elabora el caldo ancarés. La ganaderia ha tingut molta importància en l'economia de la comarca, tant en l'obtenció de productes càrnics com a làcteus.
Els habitants de vall de Fornela tenen fama de bons comerciants, dedicant-se en el passat molts d'ells al comerç en les valls i regions veïnes, provablement obligats pels pobres rendiments de l'agricultura (poca terra i de mala calitat). Esta activitat econòmica va decaure en el decliu de la venda ambulant.
A principis del [[sigle XX]] va haver una important activitat maderera en la serra, sobretot en les zones d'Ancares, [[Burbia]] i Cervantes. Entre les companyies que es varen dedicar a l'explotació forestal de la serra d'Ancares destaca Vila Riestra dels Ancares, en sèu en el lloc Vos Cabaniños del municipi de Cervantes, que va construir àmplies infraestructures, inclós un telefèric d'onze quilómetros de llongitut que creuava tot el municipi fins al llogaret d'O Portelo (Balboa) en el llímit en la província de Llen, d'a on es duyen la [[fusta]] en camions fins a [[Villafranca del Bierzo]].
La mineria i la siderúrgia també varen ser importants en el passat. La primera referència a l'extracció del [[ferro]] en la zona és una menció als «diezmos del ferro d'Ancares» del bisbat d'Astorga, encara que no es coneix cap atra informació oral o escrita sobre l'activitat siderúrgica fins a la fundació d'una herrería en l'any [[1788]] en [[Tejedo de Ancares]], seguida poc despuix per una atra en la parròquia de Rao ([[Navia de Suarna]]), propiciades per les polítiques proteccionistes de [[Carlos III]].
== Vore també ==
== Vore també ==
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Varela, José y Xurxo Lobato (1994). Ancares. La Coruña: Fundación Caixa Galicia. ISBN 84-605-1505-2
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==