Llínea 31: |
Llínea 31: |
| La paraula Itàlia designava en el [[sigle V a. C.]], segons l'historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regió italiana de Calàbria -l'antic Brucio-, habitada pels itals. Dos escritors grecs un poc més recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indígena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bobí. En el [[sigle I a. C.]], el [[bou]], símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representat en les [[Moneda|monedes]] emeses pels insurrectes abatent a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom d'Itàlia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals prengueren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrada, els havia guiat fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per a abarcar despuix tota la península. En el [[sigle II a. C.]], l'historiógraf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estret de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporàneu Canto estén el concepte territorial d'Itàlia fins l'arc alpí. [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Còrsega]] no passaran a formar part d'Itàlia fins el [[sigle III]], com conseqüència de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la península permeten considerar-les com part integrant. | | La paraula Itàlia designava en el [[sigle V a. C.]], segons l'historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regió italiana de Calàbria -l'antic Brucio-, habitada pels itals. Dos escritors grecs un poc més recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indígena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bobí. En el [[sigle I a. C.]], el [[bou]], símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representat en les [[Moneda|monedes]] emeses pels insurrectes abatent a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom d'Itàlia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals prengueren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrada, els havia guiat fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per a abarcar despuix tota la península. En el [[sigle II a. C.]], l'historiógraf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estret de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporàneu Canto estén el concepte territorial d'Itàlia fins l'arc alpí. [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Còrsega]] no passaran a formar part d'Itàlia fins el [[sigle III]], com conseqüència de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la península permeten considerar-les com part integrant. |
| | | |
− | Atra teoria sosté que la denominació <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calàbria]]),la dels itals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concloure la hegemonia dels rasena ([[etruscs]]) en Itàlia i escomença la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipient potencia romana adaptaren com emblema al bou. | + | Atra teoria sosté que la denominació ''Itàlia'' derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calàbria]]),la dels itals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concloure la hegemonia dels rasena (etruscs) en Itàlia i escomença la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipient potencia romana adaptaren com emblema al bou. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
Llínea 59: |
Llínea 59: |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− | El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alps]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulat pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars. | + | El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alps]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulat pels Apenins; i finalment les terres insulars. |
| | | |
− | El sistema alpí s'extén pel territori italià en la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyós destaquen les formacions calcàrees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristalí, de formes més agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicació en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alps]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el riu més llarc del país), fosa tectònica reomplida pels depòsits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriàtic pel llitoral NE de Itàlia. | + | El sistema alpí s'extén pel territori italià en la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyós destaquen les formacions calcàrees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristalí, de formes més agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicació en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alps]], entre estos i els Apenins, s'exten la planura del [[Po]] (el riu més llarc del país), fosa tectònica reomplida pels depòsits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriàtic pel llitoral NE de Itàlia. |
| | | |
| La climatologia italiana, si be te caràcter mediterràneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milà]] de 23 °C en [[juliol]] i 1,5 °C en [[giner]], mentres que en [[Palermo]], dites miges són de 26,2 i 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orogràfiques: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apenins, per la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exposta a les corrents humides de l'Oest, i la vertent adriàtica, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia). | | La climatologia italiana, si be te caràcter mediterràneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milà]] de 23 °C en [[juliol]] i 1,5 °C en [[giner]], mentres que en [[Palermo]], dites miges són de 26,2 i 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orogràfiques: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apenins, per la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exposta a les corrents humides de l'Oest, i la vertent adriàtica, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia). |
Llínea 68: |
Llínea 68: |
| | | |
| == Ecologia == | | == Ecologia == |
− | La major part d'Itàlia correspon al bioma de bosc mediterràneu, encara que també estan presents el bosc temperat de frondoses, en el vall del Po i en els [[Apenins]], i el bosc temperat de coníferes en els [[Alps]]. | + | La major part d'Itàlia correspon al bioma de bosc mediterràneu, encara que també estan presents el bosc temperat de frondoses, en el vall del Po i en els Apenins, i el bosc temperat de coníferes en els Alps]. |
| | | |
| Segon WWF, el territori d'Itàlia es repartix entre huit ecoregions diferents: | | Segon WWF, el territori d'Itàlia es repartix entre huit ecoregions diferents: |
Llínea 75: |
Llínea 75: |
| * Bosc mixt dels [[Alps]] Dinarics, en el extrem est, en la frontera en [[Eslovènia|Eslovènia]]. | | * Bosc mixt dels [[Alps]] Dinarics, en el extrem est, en la frontera en [[Eslovènia|Eslovènia]]. |
| * Bosc mixt del vall del Po, en la planura padana. | | * Bosc mixt del vall del Po, en la planura padana. |
− | * Bosc montà caducifoli dels [[Apenins]]. | + | * Bosc montà caducifoli dels Apenins. |
| * Bosc temperat de coníferes | | * Bosc temperat de coníferes |
| * Bosc dels [[Alps]]. | | * Bosc dels [[Alps]]. |
| * Bosc mediterràneu | | * Bosc mediterràneu |
− | * Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de [[Trieste]]. | + | * Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regió de [[Trieste]]. |
| * Bosc mixt montà dels Apenins meridionals. | | * Bosc mixt montà dels Apenins meridionals. |
| * Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la península Itàlica i [[Sicília]]. Inclou també la totalitat de [[Sardenya]], l'archipèlec Toscà (entre [[Còrsega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies. | | * Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la península Itàlica i [[Sicília]]. Inclou també la totalitat de [[Sardenya]], l'archipèlec Toscà (entre [[Còrsega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies. |
Llínea 187: |
Llínea 187: |
| Itàlia és un país que també posseïx tradició deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des del [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 jugadors en 22 jugadors i 5 porters, a on el objectiu era sumar més punts que l'equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia. | | Itàlia és un país que també posseïx tradició deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des del [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 jugadors en 22 jugadors i 5 porters, a on el objectiu era sumar més punts que l'equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia. |
| | | |
− | El calci s'ha intensificat a nivell local, arribant a fundar-se en l'any [[1898]] la Federació Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega dels campeonats de [[fútbol]] de clubs i de la selecció nacional. A nivell de clubs, Itàlia conta en tres clubs campeons de [[Europa]], com ho són el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] és el club que més títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes acceptables en Europa. Juventus és el club que més títuls ha conseguit a nivell nacional, i a nivell internacional és l'únic club en guanyar totes les competicions oficials de clubs (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clubs com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clubs que també lograren títuls europeus. | + | El calci s'ha intensificat a nivell local, arribant a fundar-se en l'any [[1898]] la Federació Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega dels campeonats de [[fútbol]] de clubs i de la selecció nacional. A nivell de clubs, Itàlia conta en tres clubs campeons de [[Europa]], com ho són el AC Milan, Inter de Milan i Juventus. El AC Milan és el club que més títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes acceptables en Europa. Juventus és el club que més títuls ha conseguit a nivell nacional, i a nivell internacional és l'únic club en guanyar totes les competicions oficials de clubs (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clubs com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clubs que també lograren títuls europeus. |
| | | |
| La Selecció de [[fútbol]] d'Itàlia és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en l'any [[1968]]. De fet, ha conseguit atényer el número 1 del ranquing de la [[FIFA]] en els anys[[1993]] i [[2007]]. | | La Selecció de [[fútbol]] d'Itàlia és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en l'any [[1968]]. De fet, ha conseguit atényer el número 1 del ranquing de la [[FIFA]] en els anys[[1993]] i [[2007]]. |
Llínea 200: |
Llínea 200: |
| | | |
| El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[eslové]], [[francoprovençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]]. | | El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[eslové]], [[francoprovençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]]. |
− | [[Itàlia en els Jocs Olímpics|Itàlia en els Jocs Olímpics]]. | + | |
| + | == Referències == |
| + | * [https://www.arteespana.com/arquitecturarenacentistaitaliana.htm Arquitectura Renacentista Italiana. Orígenes, arteespana.com] |
| + | * Carl Waldman of; Catherine Mason (2006). Encyclopedia of European Peoples. Infobase Publishing. p. 586. ISBN 978-1-4381-2918-1 |
| + | * [https://web.archive.org/web/20090810232517/http://clima.meteored.com/clima-en-Europa-Italia-IY.html Clima en Italia, clima.meteored.com] |
| + | * Gian Luigi Beccaria, Italiano antico e nuovo, Milano, Garzanti, pag. 129, ISBN 88-1159807-9 |
| + | * [https://www.oratlas.com/libro-mundial/italia/geografia CIA. «Italia - Geografía - Libro Mundial de Hechos»] |
| + | * [https://www.britannica.com/place/Italy/Revolution-restoration-and-unification Encyclopedia Britannica. «Italy»] |
| + | * [https://elpais.com/internacional/2011/11/12/actualidad/1321095070_662596.html «La crisis barre a Berlusconi del poder». El País] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Guillotining, M., History of Earliest Italy, trans. Ryle, M & Soper, K. En Jerome Lectures, Seventeenth Series |
| + | * Keaveney, Arthur (1987). Rome and the Unification of Italy. London: Croom Helm |
| + | * Mack Smith, Denis. Modern Italy; A Political History. The University of Michigan Press |
| + | * Mallory, J.P. and D.Q. Adams, Encyclopedia of Indo-European Culture. London: Fitzroy and Dearborn, 1997. |
| + | * Mommsen, Theodor (1855). History of Rome, Book II: From the Abolition of the Monarchy in Rome to the Union of Italy. Leipzig: Reimer & Hirsel |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| {{commonscat|Italy}} | | {{commonscat|Italy}} |
− |
| |
− | {{traduït de|es|Italia}}
| |
| | | |
| {{Països Europa}} | | {{Països Europa}} |