Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''La Saïdia''' és un districte de la ciutat de [[Valéncia]], esta situat al nort del la ciutat Antiga, i des de la vora esquerra del [[riu Túria]] fins a l'[[avinguda del Doctor Peset Aleixandre]]. A l'est arriba fins al carrer de General Elío, al principi de l'[[avinguda de Vicent Blasco Ibáñez]], i a l'oest a l'avinguda de Burjassot. | + | {{Valéncia}} |
| + | '''La Saïdia''' és un districte de la ciutat de [[Valéncia]], està situat al [[nort]] de la ciutat Antiga, i des de la vora esquerra del [[riu Túria]] fins a l'[[avinguda del Doctor Peset Aleixandre]]. A l'est arriba fins al carrer de General Elío, al principi de l'[[avinguda de Vicent Blasco Ibáñez]], i a l'oest a l'avinguda de Burjassot. |
| | | |
− | L'actual districte de Saidïa está integrat pels barris de [[Marchalenes]], [[Morvedre (barri de Valécia)|Morvedre]], [[Trinitat (barri de Valéncia)|Trinitat]], [[Tormos (barri de Valéncia)|Tormos]] i [[Sant Antoni (barri de Valéncia)|Sant Antoni]], segon la divisió municipal vigent. | + | L'actual districte de Saidïa está integrat pels barris de [[Marchalenes]], [[Morvedre (Barri)|Morvedre]], [[Trinitat]], [[Tormos (Barri)|Tormos]] i [[Sant Antoni (barri de Valéncia)|Sant Antoni]], segon la divisió municipal vigent. |
| | | |
− | El districte té molts puestos de destacada importància. U és el [[Monasteri de la Trinitat]], en el barri homònim,l'antiga [[Estació de Fusta|estacioneta de fusta]], era el punt de partida de les vies del [[trenet de Valéncia]] que anaven cap a [[Rafelbunyol]], [[Burjassot]] i [[el Cabanyal]] esta situat en el punt més meridional del districte; hui en dia esta integrada en el modern [[metrovalencia|tramvia]] que recorre de l'oest a l'est el nort de la ciutat. | + | El districte té molts puestos de destacada importància, u d'ells és el [[Monasteri de la Trinitat]], en el barri homònim, l'antiga [[Estació de Fusta|estacioneta de fusta]], era el punt de partida de les vies del [[trenet de Valéncia]] que anaven cap a [[Rafelbunyol]], [[Burjassot]] i [[el Cabanyal]] esta situat en el punt més meridional del districte; hui en dia esta integrada en el modern [[metrovalencia|tramvia]] que recorre de l'oest a l'est el nort de la ciutat. |
| | | |
− | Dispon el districte d'alguns dels mes importants parcs municipals com els [[Jardins del Real]], junt al [[Pla del Real]], el [[Parc Municipal de Marxalenes]] o el mateix riu Túria, hui convertit en una arteria vert que vertebra la ciutat i delimita el districte per la seua part sur. | + | Dispon el districte d'alguns dels més importants parcs municipals com els [[Jardins del Real]], junt al [[Pla del Real]], el [[Parc Municipal de Marchalenes]] o el mateix riu Túria, hui convertit en una arteria vert que vertebra la ciutat i delimita el districte per la seua part sur. |
| | | |
− | En 2007 tenia 49.320 habitants censats segon les senyes de l'Ajuntament de Valéncia <ref>[http://www.ceimigra.net/radiografias/observatorio6/cap_1/cuadros_i_b/cuadro_ib1.pdf Senyes de l'Ajuntament de Valéncia. Inclou les pedanies com a Pobles del Nort, de l'Oest i del Sur]</ref>, dividides aixina: | + | En l'any [[2007]] tenia 49.320 habitants censats segon les senyes de l'Ajuntament de Valéncia <ref>[http://www.ceimigra.net/radiografias/observatorio6/cap_1/cuadros_i_b/cuadro_ib1.pdf Senyes de l'Ajuntament de Valéncia. Inclou les pedanies com a Pobles del Nort, de l'Oest i del Sur]</ref>, dividides aixina: |
| | | |
− | ==Historia== | + | ==Història== |
− | Durant sigles, l'actual Saïdia fon un verger d'horts i arboredes, ple de vida. Pero lo mateix que hem vist en atres barris i pedanies, el creiximent de la ciutat ha terminat assimilant-lo.
| + | [[File:Monestir de la Trinitat.JPG|thumb|250px|Monasteri de la Trinitat]] |
| | | |
− | Durant els sigles XIX i XX, la zona va patir una profunda transformació, sent asimilada per la ciutat i el creiximent dels antics núcleus is de població, aixina, allí on s'alçava, almunias, camps regades en sénies, rahals, alqueries, barraques, molins, la Rambla, i llogarets, trobem hui unes populoses barriades. | + | Durant sigles, l'actual Saïdia fon un verger d'horts i arboredes, ple de vida. Pero lo mateix que atres barris i [[Pedania|pedanies]], el creiximent de la ciutat ha terminat assimilant-lo. |
| | | |
− | Enfront del monestir de la Saïdia es va obrir el camí nou de Barcelona (avinguda Constitució), i uns quants carrers adjacents, arribant fins al molí de Villacampa. Per l'oest es va projectar i va realisar el camí Nou de Burjassot o de Llíria (avinguda Burjassot) i per la part nort, mentres era alcalde de Valéncia el senyor Joaquín Reig Piqué (1884-1885), es va obrir una nova ronda coneguda com a Camí de Trànsits (avinguda Peset Aleixandre,...) i que hui en dia, ya superada per atres circumbalaciones, rodeja tota la ciutat, originàriament el seu diàmetre constava de doze quilòmetres i estava previst en tot el seu recorregut de planxes metàliques destinades a afavorir el trànsit dels carros. Disposava d'arbres per a oferir ombra a vianants i carreters.
| + | Durant els sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[sigle XX|XX]], la zona va patir una profunda transformació, sent assimilada per la ciutat i el creiximent dels antics núcleus is de població, aixina, allí a on s'alçava, [[almunia]]s, camps regades en sénies, rahals, [[Alqueria|alqueries]], [[barraca|barraques]], molins, la Rambla, i llogarets, trobem hui unes populoses barriades. |
| | | |
− | Entre els actuals carrers Joan XXIII fins a la Gayano Lluch es trobava el “femer” un lloc on els hortolans, depositaven els desperdicis que arreplegaven en els seus carros de les cases de la ciutat.
| + | Enfront del [[Monasteri de Saïdia|monasteri de la Saïdia]] es va obrir el camí nou de [[Barcelona]] (avinguda Constitució), i uns quants carrers adjacents, arribant fins al [[molí de Villacampa]]. Per l'oest es va proyectar i va realisar el camí Nou de [[Burjassot]] o de [[Llíria]] (avinguda Burjassot) i per la part nort, mentres era alcalde de [[Valéncia]] el senyor [[Joaquín Reig Piqué]] ([[1884]]-[[1885]]), se va obrir una nova ronda coneguda com a [[Camí de Trànsits]] (avinguda Peset Aleixandre,...) i que hui en dia, ya superada per atres circumvalacions, rodeja tota la ciutat, originàriament el seu diàmetro constava de dotze [[quilómetro]]s i estava previst en tot el seu recorregut de planches metàliques destinades a favorir el trànsit dels carros. Disponia d'arbres per a oferir ombra a viandants i carreters. |
| | | |
− | L'any 1887 es van continuar expropiant alqueries i terres a este raval, a l'instalar les vies del Trenet de Marchalenes a Llíria (estació de fusta), en els seus corresponents servicis per al nou transport.
| + | Entre els actuals carrers [[Joan XXIII]] fins a [[Gayano Lluch]] se trobava el “femer”, un lloc a on els llauradors, depositaven els desperdicis que arreplegaven en els seus carros de les cases de la ciutat. |
| | | |
− | Un dels proyectes urbanisadors tènia previst desarrolar un quarter utilisant cases de nova obra i l'antic convent, davant del qual es construiria una plaça rectangular davant d'un pont que havia de creuar la séquia de Mestalla.
| + | En l'any [[1887]] se varen continuar expropiant alqueries i terres a este raval, a l'instalar les vies del [[Trenet]] de [[Marchalenes]] a [[Llíria]] (estació de fusta), en els seus corresponents servicis per al nou transport. |
| | | |
− | Alguns proyectes no es van realisar, atres van ser àmpliament superats en la destrucció del monestir i l'edificació quasi integra de tot l'entorn, cobrint la séquia que actualment transcorre soterrada.
| + | Un dels proyectes urbanisadors tenia previst desenrollar un quarter utilisant cases de nova obra i l'antic convent, davant del qual se construiria una plaça rectangular davant d'un pont que havia de creuar la [[séquia de Mestalla]]. |
− | | |
− | Hui els barris del districte estan totalment edificats, en algunes honroses excepcions com el parc de Marchalenes, i qualsevol nova edificació, saca a la llum restes de distintes èpoques en forma d'alqueries, molins, pous, viles romanes i edificacions anteriors.
| |
| | | |
| + | Alguns proyectes no es varen realisar, atres varen ser àmpliament superats en la destrucció del [[Monasteri de Saïdia|monasteri]] i l'edificació quasi integra de tot l'entorn, cobrint les séquies que actualment transcorren soterrades. |
| | | |
| + | Hui els barris del districte estan totalment edificats, en algunes honroses excepcions com el parc de Marchalenes, i qualsevol nova edificació, saca a la llum restes de distintes époques en forma d'[[Alqueria|alqueries]], molins, pous, viles romanes i edificacions anteriors. |
| | | |
| ==Demografia== | | ==Demografia== |
− | :*[[Marchalenes que seria l'antic Saïdia pròpiament]]: 11.423. | + | :* [[Marchalenes]] que seria l'antic Saïdia pròpiament: 11.423. |
− | :*[[Morvedre (barri de Valéncia)|Morvedre]]: 10.535. | + | :* [[Morvedre (Barri)|Morvedre]]: 10.535. |
− | :*[[Trinitat (barri de Valéncia)|Trinitat]]: 8.256. | + | :* [[Trinitat]]: 8.256. |
− | :*[[Tormos (barri de Valéncia)|Tormos]]: 8.960. | + | :* [[Tormos (Barri)|Tormos]]: 8.960. |
− | :*[[Sant Antoni (barri de Valéncia)|Sant Antoni]]: 10.146. | + | :* [[Sant Antoni (barri de Valéncia)|Sant Antoni]]: 10.146. |
− | | |
− | | |
| | | |
| + | == Vore també == |
| + | * [[Districtes de Valéncia]] |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
Llínea 48: |
Llínea 49: |
| *[http://books.google.es/books?id=ZZK9okmDNQgC&pg=PA188&lpg=PA188&dq=zaidia+historia&source=bl&ots=Wj__rCC7oX&sig=GnboAJ7uqja6CFsONBAd_FkMgBo&hl=es&ei=-WUCS56IEtWZjAegjdWrAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CBYQ6AEwBTgK#v=onepage&q=zaidia%20historia&f=false Tradiciones de Valencia y su Provincia] | | *[http://books.google.es/books?id=ZZK9okmDNQgC&pg=PA188&lpg=PA188&dq=zaidia+historia&source=bl&ots=Wj__rCC7oX&sig=GnboAJ7uqja6CFsONBAd_FkMgBo&hl=es&ei=-WUCS56IEtWZjAegjdWrAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CBYQ6AEwBTgK#v=onepage&q=zaidia%20historia&f=false Tradiciones de Valencia y su Provincia] |
| | | |
− | [[Categoria: Valéncia]] | + | [[Categoria:Valéncia]] |
| + | [[Categoria:Districtes de Valéncia]] |