| El catarisme fon una confessió [[cristiana]] de tipo [[gnòstica]], difosa des del [[sigle X]] fins al [[sigle XVI|XVI]], en repercusions en l'Àsia Menor, els [[Balcans]], el nort d'[[Itàlia]], [[Occitània]], [[Renània]], la Champanya i la [[Corona d'Aragó]], inclòs el [[Regne de Valéncia]]; aixina puix, el catarisme s'estengué per tota la cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa. | | El catarisme fon una confessió [[cristiana]] de tipo [[gnòstica]], difosa des del [[sigle X]] fins al [[sigle XVI|XVI]], en repercusions en l'Àsia Menor, els [[Balcans]], el nort d'[[Itàlia]], [[Occitània]], [[Renània]], la Champanya i la [[Corona d'Aragó]], inclòs el [[Regne de Valéncia]]; aixina puix, el catarisme s'estengué per tota la cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa. |
− | Els seguidors d'esta corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. A sovint es nomenaven a ells mateixos ''bons hòmens'' o ''bons cristians''. | + | Els seguidors d'esta corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. A sovint es nomenaven a ells mateixos com a ''bons hòmens'' o ''bons cristians''. |