2648
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|Antiga situació dels mayes La '''civilisació maya''' habità una vasta regió ubicada geogràficament en el ...».
[[Image:Situacio dels mayes.png|thumb|right|300px|Antiga situació dels mayes]]
La '''civilisació maya''' habità una vasta regió ubicada geogràficament en el territori del sur-surest de Mèxic, específicament en els cinc estats de [[Campeche]], [[Chiapas]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]] i [[Yucatà]]; i en els territoris d'Amèrica Central dels actuals [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]] i [[El Salvador]], en una història d'aproximadament 3.000 anys.
Durant eixe llarc tems, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a la història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu legat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descenents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la mafmília mayense.
La riquíssima lliteratura maya ilustra la vida d'esta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el Popol vuh, el Chilam Balam son mostra d'allò. Lo que si fon destruït en la conquista és el model de civilisació que fins l'arribada dels primers colons, havia generat milenis d'història. La conquista espanyola dels pobles mayes se consumà fins 1697, en la presa de TAyasal, capital dels mayes Itzà i Zacpeté, capital dels mayes Ko'woj en el Peten (actual Guatemala). L'últim estat maya desaparegué quan el govern mexicà de Profirio Díaz ocupà en 1901 la seua capital, Chan Santa Cruz, donant aixina fi a la Guerra de Castes.
Els mayes feren grans i impresionants construccions desde el Preclàssic mig i grans ciutats com Nakbé, El Mirador, San Bartolo, Cival, localisades en la Conca del Mirador, en el nort de Peten,i durant el Clàssic, les conegudes ciutats de Tiakl, Quiriguà (abdós les primeres en ser decalrades PAtrimoni de l'Humanitat per l'Unesco) Palenque, Copà, Riu Blau, Calakmul, Comalcaco, aixina com Ceibal, Canqüé, Machaquilà, Dos Piles, Uaxactú, Altú Ha, Pedres Negres i molts atres llocs en l'àrea. Se pot clasificar com un imperi, pero no se sap si el moment de colonisar imposaren la seua cultura o si fon un fruit de la seua organisació en ciutats-estat independents de les quals la seua base eren l'agricultura i el comerç. Els monuments més notables són les piràmides que varen construir en els seus centres religiosos, junt als palaus dels seus governants i els palaus, llocs de govern i rseidència de nobles, sent el major trobat fins ara el de Canqüé, en el sur del Peten, moltes de les quals les seues estructures estaven decorades en pintures murals i adorns d'estuc. Atres rests arqueològics importants inclouen les loses de pedra tallada usualment dites esteles que descriuen als governants junt a textos logogràfics que descriuen les seuse genealogies, victòries militars, i atres logros. La ceràmica maya està catalogada com de les més variades, fines i elaborades del mon antic.
La '''civilisació maya''' habità una vasta regió ubicada geogràficament en el territori del sur-surest de Mèxic, específicament en els cinc estats de [[Campeche]], [[Chiapas]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]] i [[Yucatà]]; i en els territoris d'Amèrica Central dels actuals [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]] i [[El Salvador]], en una història d'aproximadament 3.000 anys.
Durant eixe llarc tems, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a la història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu legat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descenents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la mafmília mayense.
La riquíssima lliteratura maya ilustra la vida d'esta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el Popol vuh, el Chilam Balam son mostra d'allò. Lo que si fon destruït en la conquista és el model de civilisació que fins l'arribada dels primers colons, havia generat milenis d'història. La conquista espanyola dels pobles mayes se consumà fins 1697, en la presa de TAyasal, capital dels mayes Itzà i Zacpeté, capital dels mayes Ko'woj en el Peten (actual Guatemala). L'últim estat maya desaparegué quan el govern mexicà de Profirio Díaz ocupà en 1901 la seua capital, Chan Santa Cruz, donant aixina fi a la Guerra de Castes.
Els mayes feren grans i impresionants construccions desde el Preclàssic mig i grans ciutats com Nakbé, El Mirador, San Bartolo, Cival, localisades en la Conca del Mirador, en el nort de Peten,i durant el Clàssic, les conegudes ciutats de Tiakl, Quiriguà (abdós les primeres en ser decalrades PAtrimoni de l'Humanitat per l'Unesco) Palenque, Copà, Riu Blau, Calakmul, Comalcaco, aixina com Ceibal, Canqüé, Machaquilà, Dos Piles, Uaxactú, Altú Ha, Pedres Negres i molts atres llocs en l'àrea. Se pot clasificar com un imperi, pero no se sap si el moment de colonisar imposaren la seua cultura o si fon un fruit de la seua organisació en ciutats-estat independents de les quals la seua base eren l'agricultura i el comerç. Els monuments més notables són les piràmides que varen construir en els seus centres religiosos, junt als palaus dels seus governants i els palaus, llocs de govern i rseidència de nobles, sent el major trobat fins ara el de Canqüé, en el sur del Peten, moltes de les quals les seues estructures estaven decorades en pintures murals i adorns d'estuc. Atres rests arqueològics importants inclouen les loses de pedra tallada usualment dites esteles que descriuen als governants junt a textos logogràfics que descriuen les seuse genealogies, victòries militars, i atres logros. La ceràmica maya està catalogada com de les més variades, fines i elaborades del mon antic.