26 314
edicions
Canvis
→Biografia
Cristina Almeida pertany a una família acomodada de la ciutat extremenya de Badajoz. El seu pare, el periodiste Manuel Almeida Segura ([[1914]]-[[1999]]), va pertànyer a [[Acció Popular (Espanya)]] i escrigué per al diari ''Hoy'' de Badajoz durant la [[II República Espanyola|Segona República]], fon empresonat despuix de l'inici de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i, despuix de la presa de la ciutat per la columna de [[Juan Yagüe]], es va unir a l'eixèrcit nacional com a corresponsal de guerra. Sa mare fon Carmen Castro Carrasco.
Cristina Almeida pertany a una família acomodada de la ciutat extremenya de Badajoz. El seu pare, el periodiste Manuel Almeida Segura ([[1914]]-[[1999]]), va pertànyer a [[Acció Popular (Espanya)]] i escrigué per al diari ''Hoy'' de Badajoz durant la [[II República Espanyola|Segona República]], fon empresonat despuix de l'inici de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i, despuix de la presa de la ciutat per la columna de [[Juan Yagüe]], es va unir a l'eixèrcit nacional com a corresponsal de guerra. Sa mare fon Carmen Castro Carrasco.
Quan Cristina tenia onze anys, la seua família es va traslladar a [[Madrit]]. Despuix de realisar els seus estudis secundaris en un colege religiós, va cursar estudis de Dret en l'Universitat Central de Madrit. Des de [[1966]], data del seu ingrés en el Colege d'Advocats de Madrit, va eixercir l'advocacia, obrint un despaig professional en [[1967]]. Es va destacar com a advocada laboralista en defensa davant els tribunals de justícia dels drets dels treballadors i dels presos polítics durant el [[franquisme]]. Fon una dels advocats del [[Procés 1001]] en el que es varen processar a dirigents de Comissions Obreres (CC.OO.). Despuix de l'arribada de la democràcia, va centrar els seus esforços professionals en el camp del [[feminisme]] i la lluita pels drets de la dòna. D'esta forma, va aplegar a participar en les conferències mundials organisades per les Nacions Unides en [[Nairobi]], en [[1985]], i en [[Pequín]], en [[1995]].
Quan Cristina tenia onze anys, la seua família es va traslladar a [[Madrit]]. Despuix de realisar els seus estudis secundaris en un colege religiós, va cursar estudis de Dret en l'Universitat Central de Madrit.
== Trayectòria professional ==
Des de [[1966]], data del seu ingrés en el Colege d'Advocats de Madrit, va eixercir l'advocacia, obrint un despaig professional en [[1967]]. Es va destacar com a advocada laboralista en defensa davant els tribunals de justícia dels drets dels treballadors i dels presos polítics durant el [[franquisme]]. Fon una dels advocats del [[Procés 1001]] en el que es varen processar a dirigents de Comissions Obreres (CC.OO.). Despuix de l'arribada de la democràcia, va centrar els seus esforços professionals en el camp del [[feminisme]] i la lluita pels drets de la dòna. D'esta forma, va aplegar a participar en les conferències mundials organisades per les Nacions Unides en [[Nairobi]], en [[1985]], i en [[Pequín]], en [[1995]].
Ingressà en el [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE) en [[1964]], durant la seua etapa universitària. En [[1977]], fon una de les advocades de l'acusació en el juí per la [[Matança d'Atocha]] en un despaig d'advocats laboralistes. Va compartir l'acusació junt a [[José María Mohedano]] i [[José Bono]]. A raïl d'això, pertany al Patronat de la Fundació Advocats d'Atocha.
== Trayectòria política ==
A partir de [[1979]], Cristina Almeida va eixercitar el càrrec de regidora en l'Ajuntament de Madrit pel PCE, al que pertanyia des de 1964, formant part de l'equip municipal dirigit per [[Enrique Tierno Galván]]. Va eixercitar el càrrec de regidora presidenta de la Junta Municipal del districte de Fuencarral-El Pardo, es va vore involucrada en la polèmica generada per l'enviament a coleges públics del seu districte de ''[[El llibre roig del cole]]''. En [[1981]] fon expulsada, junt ad atres membres del sector renovador del PCE, en enfrontar-se al llavors secretari general [[Santiago Carrillo]].
(Secció per completar)
(Secció per completar)