1334
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Al llarc de l'historia, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o como ungits per Deu. En l'antic [[Egipto]], per eixemple, el farao era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.
Al llarc de l'historia, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o como ungits per Deu. En l'antic [[Egipto]], per eixemple, el farao era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.
En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepcio d'algunes nacions africanes i asiatiques. En Europa, s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca mante un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.
En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepcio d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca mante un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.
Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, on el monarca te el poder total en termens politics (no existix la divisio de poderes). D'esta forma, el monarca disposa del control dels organs llegislatius i del poder judicial.
Per atra banda, es parla de l'existencia de monarquies hibrides quant el sistema de govern es troba a mig cami entre la monarquia absoluta i la constitucional. En estos casos, el monarca es ve obligat a cedre part del seu poder, pero mante una importante influencia politica.
[[Categoria:Política]]
[[Categoria:Política]]