Canvis

En l'any [[2001]] va tornar a presentar-se com a candidat a la presidència del Govern Vasc, en unes eleccions marcades per l'enfrontament i en les que es prevea que PP i PSE-PSOE podrien pactar despuix de les eleccions per a desallojar al PNV de la presidència. En dites eleccions, el PSE-EE va baixar de 14 a 13 escans. Per la seua banda, el PNV va conseguir el seu màxim històric en presentar-se en coalició en [[Eusko Alkartasuna]], alcançant 33 escans en el 42,7 % dels vots, la qual cosa no va permetre que un acort entre PSE-EE i PP poguera desallojar al PNV del Govern Vasc. Les obertes discrepàncies en la llínea política del PSE-PSOE ho varen dur, eixe mateix any, a dimitir de tots els seus càrrecs en el partit. Paradòxicament, el sector de Rosa Díez s'havia convertit en l'únic respal de Redondo en el partit, en haver perdut el respal de Rodolfo Ares i Jesús Eguiguren.

En l'any [[2001]] va tornar a presentar-se com a candidat a la presidència del Govern Vasc, en unes eleccions marcades per l'enfrontament i en les que es prevea que PP i PSE-PSOE podrien pactar despuix de les eleccions per a desallojar al PNV de la presidència. En dites eleccions, el PSE-EE va baixar de 14 a 13 escans. Per la seua banda, el PNV va conseguir el seu màxim històric en presentar-se en coalició en [[Eusko Alkartasuna]], alcançant 33 escans en el 42,7 % dels vots, la qual cosa no va permetre que un acort entre PSE-EE i PP poguera desallojar al PNV del Govern Vasc. Les obertes discrepàncies en la llínea política del PSE-PSOE ho varen dur, eixe mateix any, a dimitir de tots els seus càrrecs en el partit. Paradòxicament, el sector de Rosa Díez s'havia convertit en l'únic respal de Redondo en el partit, en haver perdut el respal de Rodolfo Ares i Jesús Eguiguren.

(Secció per completar)

En l'any [[2001]] fon nomenat president de la Fundació per a la Llibertat, manifestant una opinió crítica respecte a la llínea política del PSE-EE i del PSOE, encara que també senyalava respecte al exlendakari socialiste [[Patxi López]] que «és una persona a la que estime i considere, estiga d'acort o no en les seues opinions». En consonancia en açò, es va negar a seguir ad atres exdirigents i simpatisants del PSE-EE en la fundació de [[UPyD]] (com [[Rosa Díez]], [[Aurelio Arteta]] i [[Fernando Savater]]) o en el seu acostament al PP ([[Gotzone Mora]] o [[Edurne Uriarte]]).

 

 

Actualment colabora en [[Carlos Herrera]] en el seu programa "Herrera en la COPE". Crític en diferents ocasions en el Govern de [[Pedro Sánchez]], ha mostrat la seua tallant oposició a la reforma del [[delicte de sedició]] previst per l'Eixecutiu, com aixina ho va senyalar en una columna publicada en prensa. Abans, havia firmat una declaració conjunta en atres polítics com [[Francesc de Carreras]] o [[César Antonio Molina]] per a que, despuix de les eleccions de novembre de [[2019]], s'alcançara un acort de govern entre les forces anomenades "constitucionalistes", cosa que no va resultar. Acusat de recolzar a la candidata popular [[Isabel Díaz Ayuso]] a la reelecció com a President de la Comunitat de Madrit, el PSOE li va obrir, aixina com a l'expresident de la regió metropolitana, [[Joaquín Leguina]], un expedient d'expulsió. No obstant, uns mesos despuix la direcció del partit va retirar l'expedient, mantenint obert el de Leguina, perque «no queda acreditat la comissió de les faltes atribuïdes i sí queda acreditat que Nicolás Redondo va actuar solicitant la rectificació de les informacions publicades, negant haver solicitat el vot per a Díaz Ayuso a l'hora que va defendre al candidat del PSOE». L'ex secretari general dels socialistes vascs va agrair el respal de l'ex vicepresident del Govern, [[Alfonso Guerra]], i va concloure que la seua absolució «apuntala un ampli marge de discrepància en el sí del PSOE». No obstant, el 14 de setembre de [[2023]], es va difondre l'expulsió del [[PSOE]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==