78 863
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'
La seua primera obra rellevant fon ''Coños'' ([[1994]]), seguint el model de ''Senos'', de [[Ramón Gómez de la Serna|Gómez de la Serna]].
La seua primera obra rellevant fon ''Coños'' ([[1994]]), seguint el model de ''Senos'', de [[Ramón Gómez de la Serna|Gómez de la Serna]].
A l'any següent, De Prada va publicar ''El silencio del patinador'', colecció de dotze relats breus coincidents en l'us de la primera persona narrativa; l'últim d'ells seria el germen de la seua primera novela, ''Las máscaras del héroe'' ([[1996]]), que recrea la bohemia espanyola des de començos del [[sigle XX]] fins a la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], i pren com a referents documentals obres com ''La novela de un literato'', de Rafael Cansinos Assens, i la ''Automoribundia'' de Ramón Gómez de la Serna. Desfila per les seues pàgines la nòmina casi completa dels escritors espanyols del periodo anterior a la guerra civil. En ella Juan Manuel de Prada va obtindre gran acolliment crític en [[França]]: «Un nou Gran d'Espanya» (Frédéric Vitoux, Li Nouvel Observateur). La seua segona novela, ''La tempestad'' ([[1997]]), de trama detectivesca, fon guardonada en el [[Premis Planeta|Premi Planeta]], que va aplegar a ser adaptada al cine en una versió rebujada per l'autor.
A l'any següent, De Prada va publicar ''El silencio del patinador'', colecció de dotze relats breus coincidents en l'us de la primera persona narrativa; l'últim d'ells seria el germen de la seua primera novela, ''Las máscaras del héroe'' ([[1996]]), que recrea la bohemia espanyola des de començaments del [[sigle XX]] fins a la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], i pren com a referents documentals obres com ''La novela de un literato'', de Rafael Cansinos Assens, i la ''Automoribundia'' de Ramón Gómez de la Serna. Desfila per les seues pàgines la nòmina casi completa dels escritors espanyols del periodo anterior a la guerra civil. En ella Juan Manuel de Prada va obtindre gran acolliment crític en [[França]]: «Un nou Gran d'Espanya» (Frédéric Vitoux, Li Nouvel Observateur). La seua segona novela, ''La tempestad'' ([[1997]]), de trama detectivesca, fon guardonada en el [[Premis Planeta|Premi Planeta]], que va aplegar a ser adaptada al cine en una versió rebujada per l'autor.
En l'any [[1998]], la revista ''The New Yorker'' el va seleccionar com un dels sis escritors menors de trentacinc anys més importants d'[[Europa]], junt als alemans Marcel Beyer i Ingo Schulze, la francesa Marie Darrieussecq, el britànic Lawrence Norfolk i el rus Víktor Pelevin.
En l'any [[1998]], la revista ''The New Yorker'' el va seleccionar com un dels sis escritors menors de trentacinc anys més importants d'[[Europa]], junt als alemans Marcel Beyer i Ingo Schulze, la francesa Marie Darrieussecq, el britànic Lawrence Norfolk i el rus Víktor Pelevin.