Canvis

Abans d'entrar en política, Powell va ser un erudit clàssic, aplegant a ser professor titular de [[grec]] antic a l'edat de 25 anys en [[Austràlia]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], va servir en llocs de personal i d'inteligència, alcançant el ranc de brigadier als trenta anys. També va escriure poesia influenciat per A.E. Housman (publicada ya en l'any [[1937]]),​ aixina com molts llibres sobre temes clàssics i polítics.

Abans d'entrar en política, Powell va ser un erudit clàssic, aplegant a ser professor titular de [[grec]] antic a l'edat de 25 anys en [[Austràlia]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], va servir en llocs de personal i d'inteligència, alcançant el ranc de brigadier als trenta anys. També va escriure poesia influenciat per A.E. Housman (publicada ya en l'any [[1937]]),​ aixina com molts llibres sobre temes clàssics i polítics.

Powell va atraure una gran atenció despuix del seu discurs del [[20 d'abril]] de [[1968]] davant l'Assamblea General del Centre Polític Conservador de la zona de West Midlands, que es va conéixer com el discurs "Rius de sanc" (Rivers of Blood en l'[[anglés]] original). En ell criticava les taxes d'immigració actuals en el [[Regne Unit]], especialment les procedents de la Nova Commonwealth, i s'oponia a la llegislació antidiscriminatoria proposta llavors en la Race Relations Act 1968. En resposta, el líder del Partit Conservador, Edward Heath, va destituir a Powell del seu càrrec de Secretari de Defensa del Gabinet en l'ombra ([[1965]]-1968) en l'oposició conservadora. El discurs va ser considerat immediatament per molts com una flagrant demostració de racisme, lo que li va valdre fortes crítiques del seu propi partit i de la prensa.​ Encara que Powell no es considerava raciste, The Economist afirmava en un editorial en el 50º aniversari del discurs que la seua retòrica havia tingut un "efecte durador i maligne... en la forma en que es discutixen, o no, la raça i la migració".

Powell va atraure una gran atenció despuix del seu discurs del [[20 d'abril]] de [[1968]] davant l'Assamblea General del Centre Polític Conservador de la zona de West Midlands, que es va conéixer com el discurs "Rius de sanc" (Rivers of Blood en l'[[anglés]] original). En ell criticava les taxes d'immigració actuals en el [[Regne Unit]], especialment les procedents de la Nova [[Commonwealth]], i s'oponia a la llegislació antidiscriminatoria proposta llavors en la Race Relations Act 1968. En resposta, el líder del Partit Conservador, Edward Heath, va destituir a Powell del seu càrrec de Secretari de Defensa del Gabinet en l'ombra ([[1965]]-1968) en l'oposició conservadora. El discurs va ser considerat immediatament per molts com una flagrant demostració de racisme, lo que li va valdre fortes crítiques del seu propi partit i de la prensa.​ Encara que Powell no es considerava raciste, The Economist afirmava en un editorial en el 50º aniversari del discurs que la seua retòrica havia tingut un "efecte durador i maligne... en la forma en que es discutixen, o no, la raça i la migració".

Despuix del discurs "Rius de sanc", vàries enquestes varen sugerir que entre el 67 i el 82% de la població britànica estava d'acort en les opinions de Powell.​ Els seus partidaris varen afirmar que el gran número de seguidors​ que va atraure Powell va ajudar als conservadors a guanyar les eleccions generals de [[1970]],​ i potser els va costar les eleccions generals de [[febrer]] de [[1974]], quan Powell va donar l'esquena als conservadors recolzant als laboristes, que varen tornar a formar un govern en minoria a principis de març despuix d'un parlament indecís.

Despuix del discurs "Rius de sanc", vàries enquestes varen sugerir que entre el 67 i el 82% de la població britànica estava d'acort en les opinions de Powell.​ Els seus partidaris varen afirmar que el gran número de seguidors​ que va atraure Powell va ajudar als conservadors a guanyar les eleccions generals de [[1970]],​ i potser els va costar les eleccions generals de [[febrer]] de [[1974]], quan Powell va donar l'esquena als conservadors recolzant als laboristes, que varen tornar a formar un govern en minoria a principis de març despuix d'un parlament indecís.