Canvis

4 bytes afegits ,  18:03 23 set 2023
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
El '''rei Arturo''' (King Arthur, en [[galés]] i en [[anglés]]), també conegut com '''Arturo de Bretanya''', és un destacat personage de la lliteratura europea, especialment anglesa i galesa, en la qual se'l representa com el monarca ideal tant en la guerra com en la pau. Segons alguns texts migevals tardans, Arturo va ser un caudillo britanorroman que va dirigir la defensa de [[Gran Bretanya]] contra els invasors sajons al començament del [[sigle VI]]. La seua història pertany principalment al folclore i a la lliteratura, pero s'ha plantejat que Arturo va poder haver segut una persona real o, a lo manco, un personage llegendari basat en una persona real.
 
El '''rei Arturo''' (King Arthur, en [[galés]] i en [[anglés]]), també conegut com '''Arturo de Bretanya''', és un destacat personage de la lliteratura europea, especialment anglesa i galesa, en la qual se'l representa com el monarca ideal tant en la guerra com en la pau. Segons alguns texts migevals tardans, Arturo va ser un caudillo britanorroman que va dirigir la defensa de [[Gran Bretanya]] contra els invasors sajons al començament del [[sigle VI]]. La seua història pertany principalment al folclore i a la lliteratura, pero s'ha plantejat que Arturo va poder haver segut una persona real o, a lo manco, un personage llegendari basat en una persona real.
   −
Les primeres referències a Arturo es troben en les lliteratures cèltiques, en poemes de gales com ''Y Gododdin'' (colecció de poemes als héroes del regne de Gododdin). El primer relat de la vida del personage es troba en l'''Història Regum Britanniae'' (''Història dels reis de Bretanya''), de Geoffrey de Monmouth, qui va configurar les traces principals de la seua llegenda. Monmouth presenta a Arturo com un rei de Gran Bretanya que va derrotar als sajons i va establir un imperi en les illes britàniques. En el seu relat apareixen figures com el pare d'Arturo, [[Uther Pendragón]], i el seu conseller, el mac [[Merlín]], ademés d'elements com l'espasa Excalibur. També menciona el naiximent d'Arturo en Tintagel, aixina com la seua batalla final contra Mordred en Camlann i el seu retir posterior a l'illa d'Ávalon junt en la fada Morgana, alumna de Merlín.
+
Les primeres referències a Arturo es troben en les lliteratures cèltiques, en poemes de gales com ''Y Gododdin'' (colecció de poemes als héroes del regne de Gododdin). El primer relat de la vida del personage es troba en l'''Història Regum Britanniae'' (''Història dels reis de Bretanya''), de Geoffrey de Monmouth, qui va configurar les traces principals de la seua llegenda. Monmouth presenta a Arturo com un rei de Gran Bretanya que va derrotar als sajons i va establir un imperi en les illes britàniques. En el seu relat apareixen figures com el pare d'Arturo, [[Uther Pendragón]], i el seu conseller, el mac [[Merlín]], ademés d'elements com l'espasa Excalibur. També menciona el naiximent d'Arturo en Tintagel, aixina com la seua batalla final contra Mordred en Camlann i el seu retir posterior a l'illa d'Ávalon junt en la fada [[Morgana]], alumna de Merlín.
    
A partir del [[sigle XII]], Arturo va ser el personage central d'un conjunt de llegendes conegut com a matèria de Bretanya, en la que figura com a personage de numeroses romançades en [[francés]]. Chrétien de Troyes va afegir atres elements essencials a la seua llegenda, entre ells la figura de Lanzarote del Llac i el Sant Grial. Despuix de l'[[Edat Mija]], la lliteratura artúrica va experimentar un cert decliu, pero va resorgir durant el [[sigle XIX]] i continua viva al començament del [[sigle XXI]], tant en la lliteratura, com en atres mijos. D'entre totes les versions del relat, la més llegida de les antigues és ''La mort d'Arturo'', de Thomas Malory, que és, en paraules de L. D. Benson, «l'única obra lliterària anglesa escrita entre Chaucer i [[Shakespeare]] que encara hui en dia és llegida en renovat fervor i plaure».​ Esta obra ha segut també una de les més influents en les adaptacions cinematogràfiques.
 
A partir del [[sigle XII]], Arturo va ser el personage central d'un conjunt de llegendes conegut com a matèria de Bretanya, en la que figura com a personage de numeroses romançades en [[francés]]. Chrétien de Troyes va afegir atres elements essencials a la seua llegenda, entre ells la figura de Lanzarote del Llac i el Sant Grial. Despuix de l'[[Edat Mija]], la lliteratura artúrica va experimentar un cert decliu, pero va resorgir durant el [[sigle XIX]] i continua viva al començament del [[sigle XXI]], tant en la lliteratura, com en atres mijos. D'entre totes les versions del relat, la més llegida de les antigues és ''La mort d'Arturo'', de Thomas Malory, que és, en paraules de L. D. Benson, «l'única obra lliterària anglesa escrita entre Chaucer i [[Shakespeare]] que encara hui en dia és llegida en renovat fervor i plaure».​ Esta obra ha segut també una de les més influents en les adaptacions cinematogràfiques.
126 672

edicions