Canvis

En l'any [[1984]] obtingué un escan en el [[Parlament Vasc]] per Viscaya. Durant esta época es va iniciar una relació d'enteniment entre el [[Partit Nacionaliste Vasc]] (PNV) i el PSE que va dur ad este últim a participar en el Govern Vasc en vàries ocasions. Redondo Terreros va entrar en l'eixecutiva del PSE-PSOE en [[1988]], i en [[1989]] va substituir a [[Ricardo García Damborenea]] com a secretari general de l'Agrupació Socialista de Viscaya. Fon elegit secretari polític del PSE en [[1993]]. En [[1997]] va substituir a [[Ramón Jáuregui]] com a secretari general del Partit Socialiste d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE), en el respal de les agrupacions viscaïna i guipuscoana, dirigides per [[Rodolfo Ares]] i [[Jesús Eguiguren]], respectivament, i en [[1998]], sent elegit dins del seu partit per mig d'eleccions primàries, en les que va derrotar a [[Rosa Díez]], es va presentar per primera volta com a candidat a [[lendakari]] pel PSE-EE.

En l'any [[1984]] obtingué un escan en el [[Parlament Vasc]] per Viscaya. Durant esta época es va iniciar una relació d'enteniment entre el [[Partit Nacionaliste Vasc]] (PNV) i el PSE que va dur ad este últim a participar en el Govern Vasc en vàries ocasions. Redondo Terreros va entrar en l'eixecutiva del PSE-PSOE en [[1988]], i en [[1989]] va substituir a [[Ricardo García Damborenea]] com a secretari general de l'Agrupació Socialista de Viscaya. Fon elegit secretari polític del PSE en [[1993]]. En [[1997]] va substituir a [[Ramón Jáuregui]] com a secretari general del Partit Socialiste d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE), en el respal de les agrupacions viscaïna i guipuscoana, dirigides per [[Rodolfo Ares]] i [[Jesús Eguiguren]], respectivament, i en [[1998]], sent elegit dins del seu partit per mig d'eleccions primàries, en les que va derrotar a [[Rosa Díez]], es va presentar per primera volta com a candidat a [[lendakari]] pel PSE-EE.

El 30 de juny de [[1998]] l'eixecutiva del PSE-EE va decidir, a proposta seua, abandonar el govern de coalició en els nacionalistes vascs. La raons aduïdes per Nicolás Redondo Terreros foren la reforma del reglament del Parlament Vasc, en la que els grups nacionalistes es varen negar a exigir jurar la [[Constitució]] com a condició indefugible per a accedir al càrrec de parlamentari, i l'acostament entre [[Herri Batasuna]] i el PNV. Poc despuix de la firma del [[Pacte de Estella]] en setembre de [[1998]], va iniciar un acostament al [[Partit Popular del País Vasc]] (PP) liderat per [[Jaime Mayor Oreja]].

El [[30 de juny]] de [[1998]] l'eixecutiva del PSE-EE va decidir, a proposta seua, abandonar el govern de coalició en els nacionalistes vascs. La raons aduïdes per Nicolás Redondo Terreros foren la reforma del reglament del Parlament Vasc, en la que els grups nacionalistes es varen negar a exigir jurar la [[Constitució]] com a condició indefugible per a accedir al càrrec de parlamentari, i l'acostament entre [[Herri Batasuna]] i el PNV. Poc despuix de la firma del [[Pacte de Estella]] en [[setembre]] de [[1998]], va iniciar un acostament al [[Partit Popular del País Vasc]] (PP) liderat per [[Jaime Mayor Oreja]].

En l'any [[2001]] va tornar a presentar-se com a candidat a la presidència del Govern Vasc, en unes eleccions marcades per l'enfrontament i en les que es prevea que PP i PSE-PSOE podrien pactar despuix de les eleccions per a desallojar al PNV de la presidència. En dites eleccions, el PSE-EE va baixar de 14 a 13 escans. Per la seua banda, el PNV va conseguir el seu màxim històric en presentar-se en coalició en [[Eusko Alkartasuna]], alcançant 33 escans en el 42,7 % dels vots, la qual cosa no va permetre que un acort entre PSE-EE i PP poguera desallojar al PNV del Govern Vasc. Les obertes discrepàncies en la llínea política del PSE-PSOE ho varen dur, eixe mateix any, a dimitir de tots els seus càrrecs en el partit. Paradòxicament, el sector de Rosa Díez s'havia convertit en l'únic respal de Redondo en el partit, en haver perdut el respal de Rodolfo Ares i Jesús Eguiguren.

En l'any [[2001]] va tornar a presentar-se com a candidat a la presidència del Govern Vasc, en unes eleccions marcades per l'enfrontament i en les que es prevea que PP i PSE-PSOE podrien pactar despuix de les eleccions per a desallojar al PNV de la presidència. En dites eleccions, el PSE-EE va baixar de 14 a 13 escans. Per la seua banda, el PNV va conseguir el seu màxim històric en presentar-se en coalició en [[Eusko Alkartasuna]], alcançant 33 escans en el 42,7 % dels vots, la qual cosa no va permetre que un acort entre PSE-EE i PP poguera desallojar al PNV del Govern Vasc. Les obertes discrepàncies en la llínea política del PSE-PSOE ho varen dur, eixe mateix any, a dimitir de tots els seus càrrecs en el partit. Paradòxicament, el sector de Rosa Díez s'havia convertit en l'únic respal de Redondo en el partit, en haver perdut el respal de Rodolfo Ares i Jesús Eguiguren.