26 329
edicions
Canvis
→Biografia
En l'any [[1984]] obtingué un escan en el [[Parlament Vasc]] per Viscaya. Durant esta época es va iniciar una relació d'enteniment entre el [[Partit Nacionaliste Vasc]] (PNV) i el PSE que va dur ad este últim a participar en el Govern Vasc en vàries ocasions. Redondo Terreros va entrar en l'eixecutiva del PSE-PSOE en [[1988]], i en [[1989]] va substituir a [[Ricardo García Damborenea]] com a secretari general de l'Agrupació Socialista de Viscaya. Fon elegit secretari polític del PSE en [[1993]]. En [[1997]] va substituir a [[Ramón Jáuregui]] com a secretari general del Partit Socialiste d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE), en el respal de les agrupacions viscaïna i guipuscoana, dirigides per [[Rodolfo Ares]] i [[Jesús Eguiguren]], respectivament, i en [[1998]], sent elegit dins del seu partit per mig d'eleccions primàries, en les que va derrotar a [[Rosa Díez]], es va presentar per primera volta com a candidat a [[lendakari]] pel PSE-EE.
En l'any [[1984]] obtingué un escan en el [[Parlament Vasc]] per Viscaya. Durant esta época es va iniciar una relació d'enteniment entre el [[Partit Nacionaliste Vasc]] (PNV) i el PSE que va dur ad este últim a participar en el Govern Vasc en vàries ocasions. Redondo Terreros va entrar en l'eixecutiva del PSE-PSOE en [[1988]], i en [[1989]] va substituir a [[Ricardo García Damborenea]] com a secretari general de l'Agrupació Socialista de Viscaya. Fon elegit secretari polític del PSE en [[1993]]. En [[1997]] va substituir a [[Ramón Jáuregui]] com a secretari general del Partit Socialiste d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE), en el respal de les agrupacions viscaïna i guipuscoana, dirigides per [[Rodolfo Ares]] i [[Jesús Eguiguren]], respectivament, i en [[1998]], sent elegit dins del seu partit per mig d'eleccions primàries, en les que va derrotar a [[Rosa Díez]], es va presentar per primera volta com a candidat a [[lendakari]] pel PSE-EE.
El 30 de juny de [[1998]] l'eixecutiva del PSE-EE va decidir, a proposta seua, abandonar el govern de coalició en els nacionalistes vascs. La raons aduïdes per Nicolás Redondo Terreros foren la reforma del reglament del Parlament Vasc, en la que els grups nacionalistes es varen negar a exigir jurar la [[Constitució]] com a condició indefugible per a accedir al càrrec de parlamentari, i l'acostament entre [[Herri Batasuna]] i el PNV. Poc despuix de la firma del [[Pacte de Estella]] en setembre de [[1998]], va iniciar un acostament al [[Partit Popular del País Vasc]] (PP) liderat per [[Jaime Mayor Oreja]].
(Secció per completar)
(Secció per completar)