78 832
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Dancing-in-the-Blue-Hall-of-Stockholm-New-Years-evening-391767843249.jpg|thumb|300px|Festa de la Nit de Cap d'Any]]
[[File:Dancing-in-the-Blue-Hall-of-Stockholm-New-Years-evening-391767843249.jpg|thumb|300px|Festa de la nit de cap d'any en [[Estocolm]] ([[Suècia]]) el [[1 de giner]] de [[1966]].]]
El '''Cap d'Any''' és el dia en que escomença un nou [[Any|any]] i en el qual s'incrementa el [[era del calendari|conte d'anys]]. En moltes cultures, este acontenyiment se celebra d'alguna manera.<ref>{{ref-llibre|nom=Anthony |llinage=Aveni|capítul=Happy New Year! But Why Now?|títul=The Book of the Year: A Brief History of Our Seasonal Holidays|lloc=Oxford|editor=Oxford University Press|data=2003|pàgines=11–28|llengua=anglés}}</ref> Per eixemple, el Cap d'Any del [[calendari gregorià]] correspon al dia [[1 de giner]], igual que passava en el [[calendari romà]], pero existixen atres calendaris que situen el Cap d'Any de manera diferent.
El '''Cap d'any''',<ref>{{DGLV|any}}</ref> o menys usualment '''ninou'''<ref>{{DGLV|ninou}}</ref> o '''dia d'any nou''',<ref>{{DGLV|any}}</ref> és el dia en que escomença un nou [[Any|any]] i en el qual s'incrementa el [[era del calendari|conte d'anys]]. En moltes cultures, este acontenyiment se celebra d'alguna manera.<ref>{{ref-llibre|nom=Anthony |llinage=Aveni|capítul=Happy New Year! But Why Now?|títul=The Book of the Year: A Brief History of Our Seasonal Holidays|lloc=Oxford|editor=Oxford University Press|data=2003|pàgines=11–28|llengua=anglés}}</ref> Per eixemple, el cap d'any del [[calendari gregorià]] correspon al dia [[1 de giner]], igual que passava en el [[calendari romà]], pero existixen atres calendaris que situen el cap d'any de manera diferent.
És una festa molt especial que se celebra en tot lo món, encara que no en la mateixa data ya que segons cultures, atres països com per eixemple [[China]], tenen una data de celebració diferent a la nostra en que se celebra tradicionalment el dia [[1 de giner]].
Segons el seu antic calendari, els [[Antiga Roma|romans]] consideraven el [[25 de març]], començ de la [[primavera]], com el primer dia de l'any. No obstant, els [[Emperador (Títul)|emperadors]] i els alts funcionaris varen alterar repetidament la llongitut de mesos i anys per a ampliar el temps dels seus mandats.
Fins al [[sigle XVI]] el dia de cap d'any fon el 25 de març. Des de l'any [[1582]] passà a ser el dia 1 de giner. Abans ho havia segut també el dia [[1 de març]] i el [[25 de decembre]].
El cotilló de la nit de cap d'any fon implantat per alguns restaurants [[França|francesos]] a principis del [[sigle XX]].
Una de les costums per a celebrar l'efemèride és el [[12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any|raïm de la sort]].<ref name=raim>{{ref-web|url=http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/gastronomia/raim-de-la-sort|consulta=7 giner 2015|títul=Raïm de la sort|obra=Cultura popular|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref>
Una de les costums per a celebrar l'efemèride és el [[12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any|raïm de la sort]].<ref name=raim>{{ref-web|url=http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/gastronomia/raim-de-la-sort|consulta=7 giner 2015|títul=Raïm de la sort|obra=Cultura popular|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref>
En el moment històric del pas del [[calendari julià]] al [[Calendari gregorià|gregorià]], hi hagué a sovint la problemàtica de quín era el primer dia de l'any. En algunes époques i països, el cap d'any (en el cas més generalisat, l'[[1 de giner]]) s'havia desplaçat al [[25 de març]], al [[25 de decembre]] o inclús al [[29 d'agost]], d'acort en diferents efemèrides religioses o astronòmiques. Com a conseqüència, en l'any [[1564]] [[França]] hagué de promulgar l'[[Edicte de Roussillon]] per a unificar el cap d'any a l'1 de giner en tot el regne.
En el moment històric del pas del [[calendari julià]] al [[Calendari gregorià|gregorià]], hi hagué a sovint la problemàtica de quín era el primer dia de l'any. En algunes époques i països, el cap d'any (en el cas més generalisat, l'[[1 de giner]]) s'havia desplaçat al [[25 de març]], al [[25 de decembre]] o inclús al [[29 d'agost]], d'acort en diferents efemèrides religioses o astronòmiques. Com a conseqüència, en l'any [[1564]] [[França]] hagué de promulgar l'[[Edicte de Roussillon]] per a unificar el cap d'any a l'1 de giner en tot el regne.
== El Cap d'Any en el Regne de Valéncia ==
== El cap d'any en el Regne de Valéncia ==
En el [[Regne de Valéncia]] la nit en la que comença un nou any en [[valencià]] és la Nit de Cap d'Any. La tradició castellana és que eixa mateixa nit i en eixe mateix moment, celebren l'última nit de l'any (''Nochevieja'', en [[castellà]]). Els valencians no tenen la tradició de celebrar l'any que s'acaba, sino l'any que comença, per ad això lo correcte en la [[llengua valenciana]] és dir la "Nit de cap d'any" i se desija als demés un "Bon Any".
En el [[Regne de Valéncia]] la nit en la que comença un nou any en [[valencià]] és la Nit de cap d'any. La tradició castellana és que eixa mateixa nit i en eixe mateix moment, celebren l'última nit de l'any (''Nochevieja'', en [[castellà]]).
Cap d'Any és el primer dia de l'any ([[1 de giner]]) i també és la tradició, a l'hora de dinar, juntar-se la família entorn a la taula.
Els valencians no tenen la tradició de celebrar l'any que s'acaba, sino l'any que escomença, per això lo correcte en [[llengua valenciana]] és dir la "Nit de cap d'any" i se desija als demés un "Bon any".
Cap d'any és el primer dia de l'any ([[1 de giner]]) i també és la tradició, a l'hora de dinar, juntar-se la família entorn a la taula.
Atres tradicions nadalenques valencianes són:
Atres tradicions nadalenques valencianes són:
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Tradicions nadalenques]]
* [[Nadal]]
* [[Nadal]]
{{referències}}
{{referències}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]])
[[Categoria:Nadal]]
[[Categoria:Tradicions nadalenques]]
[[Categoria:Calendari]]
[[Categoria:Calendari]]