Canvis

1400 bytes afegits ,  24 abril
sense resum d'edició
Llínea 6: Llínea 6:     
== Característiques ==
 
== Característiques ==
 +
[[File:Zr-crystal-bar.jpg|thumb|250px|Zirconi pur]]
 
És un metal de transició lluent, de color [[blanc]] [[Gris|grisenc]], dur, resistent a la corrosió, d'apariència similar a l'[[acer]]. Els minerals més importants en els que es troba són el circón (ZrSiO4) i la badeleyita (ZrO2), encara que pel gran semblat entre el zirconi i l'hafni (no hi ha atres elements que se semblen tant entre sí) realment estos minerals són mescles dels dos; els processos geològics no han segut capaços de separar-los. S'utilisa sobretot en reactors nuclears (per la seua baixa secció de captura de neutrons). També s'ampra com refractari i opacificador, com a material abrasiu i, en chicotetes cantitats, com a agent d'aleació per la seua forta resistència a la corrosió.
 
És un metal de transició lluent, de color [[blanc]] [[Gris|grisenc]], dur, resistent a la corrosió, d'apariència similar a l'[[acer]]. Els minerals més importants en els que es troba són el circón (ZrSiO4) i la badeleyita (ZrO2), encara que pel gran semblat entre el zirconi i l'hafni (no hi ha atres elements que se semblen tant entre sí) realment estos minerals són mescles dels dos; els processos geològics no han segut capaços de separar-los. S'utilisa sobretot en reactors nuclears (per la seua baixa secció de captura de neutrons). També s'ampra com refractari i opacificador, com a material abrasiu i, en chicotetes cantitats, com a agent d'aleació per la seua forta resistència a la corrosió.
   Llínea 32: Llínea 33:  
* Aleat en niobi presenta superconductivitat a baixes temperatures, per lo que es pot amprar per a fer imans superconductors. Per una atra part, l'aleació en [[cinc]] és magnètica per baix dels 35 K.
 
* Aleat en niobi presenta superconductivitat a baixes temperatures, per lo que es pot amprar per a fer imans superconductors. Per una atra part, l'aleació en [[cinc]] és magnètica per baix dels 35 K.
 
* L'òxit de zirconi s'usa en joyeria; és una gema artificial denominada [[zirconita]] que imita al [[diamant]].
 
* L'òxit de zirconi s'usa en joyeria; és una gema artificial denominada [[zirconita]] que imita al [[diamant]].
* Podem agregar una indústria en els seus començos: la fabricació de fulls de tall, que poden ser extremadament resistents i duraders, superant a les millors aleacions d'acer. Hui podem trobar [[Gavinet|gavinets]] i atres accessoris de cuina de tipo comercial i professional.
+
* Podem agregar una indústria en els seus començaments: la fabricació de fulls de tall, que poden ser extremadament resistents i duraders, superant a les millors aleacions d'acer. Hui podem trobar [[Gavinet|gavinets]] i atres accessoris de cuina de tipo comercial i professional.
* S'utilisa com a aditiu per a fabricar arenes sintètiques.
+
* S'utilisa com a aditiu per a fabricar arenes sintètiques.  
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Brady, George Stuart; Clauser, Henry R. and Vaccari, John A. (24 de julio de 2002). Materials handbook: an encyclopedia for managers, technical professionals, purchasing and production managers, technicians, and supervisors. McGraw-Hill Professional. pp. 1063-. ISBN 978-0-07-136076-0
 +
* [https://www.etymonline.com/word/zircon Harper, Douglas. «zircon». Online Etymology Dictionary]
 +
* Winter, Mark (2007). «Electronegativity (Pauling)». University of Sheffield
 +
* [https://www.usgs.gov/centers/national-minerals-information-center/zirconium-and-hafnium-statistics-and-information «Zirconium and Hafnium» (PDF). Mineral Commodity Summaries (US Geological Survey): 192-193]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Johann Joseph Prechtl: Jahrbücher des kaiserlichen königlichen polytechnischen Instituts in Wien, 1826, Bd. 9, S. 265
 +
* Lide, David R., ed. (2007–2008). «Zirconium». CRC Handbook of Chemistry and Physics 4. New York: CRC Press. p. 42. ISBN 978-0-8493-0488-0
 +
* N. N. Greenwood, A. Earnshaw: Chemie der Elemente. 1. Auflage, VCH Verlagsgesellschaft, 1988, ISBN 3-527-26169-9
 +
* Schnell I and Albers RC (enero de 2006). «Zirconium under pressure: phase transitions and thermodynamics». Journal of Physics: Condensed Matter (Institute of Physics) 18 (5): 16. Bibcode:2006JPCM...18.1483S. doi:10.1088/0953-8984/18/5/001
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
36 054

edicions