Canvis

Les més antigues mencions escrites sobre Carlet es troben en el ''Llibre del Repartiment'', a on en l'any [[1238]] es designen repetidament les Alqueries de Carlet i Alfarp com les principals del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural també formaven part [[Catadau]] i [[Llombay]] en els seus respectius castells.

Les més antigues mencions escrites sobre Carlet es troben en el ''Llibre del Repartiment'', a on en l'any [[1238]] es designen repetidament les Alqueries de Carlet i Alfarp com les principals del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural també formaven part [[Catadau]] i [[Llombay]] en els seus respectius castells.

Segons [[Joan Coromines]] ([[1995]]), és provable que el nom de '''Carlet''' resulte de l'[[àrap]] vulgar valencià ''Qalaét'' (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Cal-te i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la que els moros cridaven ''Garlédi'' (cova infernal) o ''Gar-al-meit'' (cova dels hòmens morts). No obstant això, el ''Diccionari Enciclopèdic Salvat'' (edició de [[1967]]), senyala que el nom de carleta (llima per a desbastar el ferro) procedix del francés '''carlette''', la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per lo que és provable que el nom procedixca de l'antic [[occità]].  

Segons [[Joan Coromines]] ([[1995]]), és provable que el nom de Carlet resulte de l'[[àrap]] vulgar valencià ''Qalaét'' (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Cal-te i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la que els moros cridaven ''Garlédi'' (cova infernal) o ''Gar-al-meit'' (cova dels hòmens morts). No obstant això, el ''Diccionari Enciclopèdic Salvat'' (edició de [[1967]]), senyala que el nom de carleta (llima per a desbastar el ferro) procedix del francés '''carlette''', la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per lo que és provable que el nom procedixca de l'antic [[occità]].  

Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir en [[Espanya]] en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la [[Baixa Edat Mija]] procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'[[Imperi Romà]] (i heretat al seu torn per l'[[Imperi Carolingi]]) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps en Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, s on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser s on varen nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que varen patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]].   

Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir en [[Espanya]] en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la [[Baixa Edat Mija]] procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'[[Imperi Romà]] (i heretat al seu torn per l'[[Imperi Carolingi]]) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps en Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, s on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser s on varen nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que varen patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]].   

Els primers testimonis de l'activitat humana referits a '''Carlet''', ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).

Els primers testimonis de l'activitat humana referits a Carlet, ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).

Els primers rests documentats en '''Carlet''' pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[sigle VI a. C.|siglo VI a. C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de '''Carlet''' es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels térmens de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es varen arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.  

Els primers rests documentats en Carlet pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[sigle VI a. C.|siglo VI a. C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de '''Carlet''' es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels térmens de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es varen arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.  

En quant a l'época Romana, esta comença en Espanya en l'any [[218 a. C.|218 a. C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:

En quant a l'época Romana, esta comença en Espanya en l'any [[218 a. C.|218 a. C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet: